Ara jo no ens sorprèn el fet de poder mirar dins del cos i una radiografia és una tècnica d’allò més habitual. Fins i ja comença a quedar una mica obsoleta al costat d’altres mètodes, com la tomografia axial computeritzada (TAC) o la ressonància magnètica nuclear (RMN). Tot i així, encara es fan servir força els aparells de raigs X i en realitat ja n’hi ha prou si del que es tracta és de diagnosticar una fractura a un ós o alguna cosa semblant.
Però això no ens hauria de fer oblidar que durant molt temps la única manera que tenien els metges de saber el que passava dins el nostre cos era prement i colpejant des de fora. O obrint el cadàver, és clar. Una situació que va començar a canviar l’any 1895, quan un físic, en Wilhelm C. Röntgen va observar una fosforescència on no n’hi hauria d’haver.
L’home estava treballant amb uns tubs que generen rajos catòdics (anomenats tubs de Crookes) i per evitar la fluorescència que generen aquests tubs, els va tapar amb unes plaques fosques. Al vespre, quan ja estava enllestint la feina, es va adonar que un taulell on hi tenia restes de sals de bari semblaven emetre llum. Encara més interessant: Aquesta llum va desaparèixer en el moment que va apagar el tub de Crooke i va tornar quan el va encendre de nou. En Röntgen va deduïr que aquell aparell, malgrat que aparentment no feia cap llum, si que estava generant alguna mena de radiació que afectava les sals de bari i feia que emetessin llum. Una radiació que podia passar a través de la planxa que havia posat per tapar l’aparell.
De seguida va començar a fer proves. Va allunyar més i més les sals de bari, va anar posant objectes en el camí de les radiacions per veure si impedien el seu pas i fins i tot va obtenir fotografies de la radiació. Alguns metalls molt densos, com el plom no la deixaven passar, altres eren més o menys transparent a les radicacions. Va poder fer fotografies les siluetes d’objectes metàl•lics fins i tot des de darrera d’una porta.
I finalment ho va provar amb un cos humà. Com que ell havia de manipular l’equip, va demanar a la seva dona que posés la ma sobre una placa fotogràfica i va dirigir-hi aquelles radiacions misterioses durant una bona estona. El resultat va ser espectacular. La primera imatge dels ossos de la ma d’una persona. Els raigs que generava podien travessar la pell i la carn, però no els ossos ni el metall de l’anell que duia la dona. Ara sabem que cada material, cada teixit, segons com sigui de dens permetrà el pas dels raigs X amb més o menys eficàcia. Per això les imatges ofereixen diferents tonalitats de gris. La sang permet el pas de quasi tots, mentre que teixits com els ossos (o els tumors) resulten molt més opacs.
Aquella primera imatge va donar la volta al planeta i va obrir el camp de la radiologia. De passada va fer que l'any 1901 Röetgen guanyés el primer premi Nobel de física de la història. Calia, però, donar un nom a aquelles radiacions. Rötgen es va negar a que els posessin el seu nom. Com que no tenia ni idea del que eren, de moment els anomenava raigs X, ja que la “X” és la lletra que es fa servir per expressar la incògnita en matemàtiques. Al final el nom va tenir èxit i fins i tot quan ja es va esbrinar de que es tractava, el van mantenir.
Aquells raigs X van permetre una revolució, i no només en medicina. Els metges podien explorar directament l’interior del nostre cos, els enginyers podien veure motors sense haver-los de desmuntar, els restauradors podien observar les diferents capes de sota d’un quadre sense gairebé manipular-lo. I sobretot, el convenciment que podíem veure a través dels objectes va obrir tot un nou camp de recerca que ens ha portat permès obtenir unes imatges absolutament increïbles.
13 comentaris :
Ja en tenim molta sort de que uns quants individus es fixessin en petits detalls i es preguntessin perquè i com passaven.
Molt interessant el descobriment dels raigs X.
Per cert, has llegit La Contra d'avui????
http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html
T'ho comento perquè vaja diferència entre com expliques tu les coses i com les expliquen altres... a pesar que de física tinc certs coneixements he hagut de deixar de llegir l'entrevista a la meitat perquè no entenia absolutament res... a banda de que no s'explica gens bé em sembla una mica il·luminat... en fi, potser l'equivocat soc jo.
Sempre he tingut aquesta història, la d'en Fleming i altres, com una mena de mites de la gènesi de la ciència moderna. Si més no pedagògicament funcionen oi?
Té raó en Joan, a la "hiperincursió" m'he perdut del tot :P a La Contra vull dir.
Un altre gran descobriment que, com tants altres, es va fer per casualitat. A la dona no la van afegir al Nobel? Ella tota entregada a jugar-se el físic amb una cosa desconeguda...
Per cert, molt noble això de no voler donar nom a una cosa que només has observat, però que no pots explicar ni tens idea de què és.
Carquinyol. He he. Normalment, el més interessant dels experiments son els resultats inesperats.
Joan. Conye. M'ho he mirat i no he entes res. Ja li fare una ullada amb més calma, a veure de que va tot això.
Clidice. Aquests invents i descobriments que es poden situar en un moment molt determinat i per observació d'algú si que funcionen pedagogicament. Un exemple de l'important que es tenir la ment a punt i els ulls oberts.
XeXu. Cert. Tot i que aleshores no tenien ni idea de amb que se la jugaven.
i lo de no voler donar el nom... de fet, Róetgen fins i tot va rebutjar la proposició de l'Edison de patentar l'invent. Va deixar-ho com un "llegat a la humanitat".
Quant donarem importància a la gent de ciència? Els hi devem tant, i continuen arraconats i mal pagats.
Es sol dir que molts descobriments s'han fet a partir de successos fortuïts, i deu ser veritat, però, segurament, el que caracteritza als grans científics és l'habilitat de saber interpretar aquests successos i furgar en la direcció correcte fins a treure'n l'entrellat. Quantes vegades s'ha descartat com a "soroll" el que era en realitat la senyal més important!
Sempre calen il·luminats així, que van provant coses, gràcies a ells podem viure. Realment es jugaven el físic aquesta gent. Fa unes horetes m'han fet una radiografia a la ma i jo sense saber que estava d'aniversari la tècnica!
montse. Ai! Jo em pregunto el mateix. I això que realment, ara estem molt millor que fa unes poques dècades!
Brian. En això passa com amb els grans fotografs. Segurament les millors fotos s'obtenen per atzar, per l asort d'estar allà per captar un moment. Però no és casualitat que siguin els grans fotógrafs els que sempre estan "alla".
Joan. Si que es jugaven el físic. però aleshores encara no ho savien. Va ser quan van observar que els que treballaven en això començaven a tenir problemes de càncer i de pell (i fins i tot alguns van arribar a perdre a ma) que van veure que allò era perillós.
Em sembla que en alemany el nom de Röntgen volta per la paraula que fan servir pels raigs X.
Doncs sort que no els va trobar Edison-
PS: A mi no m'ha agradat la contra...
Si. De fet, en alguns indrets parlen fins i tot de roetgenologia. Però és més annecdotic que habitual. Això de raigs X ha tingut molt èxit.
Si voleu veure la primera radiografia: http://caballe.cat/wp/la-primera-radiografia/
Publica un comentari a l'entrada