Robots de llarga durada

Segueixen sent notícia els dos petits exploradors de Mart. L’Spirit i l’Opportunity. Ja fa més de dos anys que van arribar a Mart per fer una missió d’exploració que estava prevista per uns pocs mesos, i que de moment encara dura.

És fantàstic, perquè molt sovint, les notícies relacionades amb l’exploració de l’espai són de fracassos, de desastres i de naus perdudes. Una bona mostra de les dificultats que implica el sortir del nostre planeta. Però els dos robots bessons són l’altra cara de la moneda. Han multiplicat per deu la seva esperança de vida. I sembla que encara tenen corda per temps.

Tot just ara comença a acabar l’hivern marcià, un fet molt important, perquè el funcionament dels robots depèn de l’energia que capten els seus panells solars. Durant l’hivern marcià (igual que el de la Terra) els dies són molt més curts i la quantitat de llum que poden captar disminueix molt. Això feia que la capacitat de maniobra dels robots fos molt menor. Per exemple, a l’hora de maniobrar, els enginyers intentaven que sempre ho fessin per pendents encarades cap al Sol per tal d’aprofitar al màxim l’energia solar.

I altres factors es van afegint als imponderables del dia a dia. Un dels robots, l’Spirit, ha perdut el funcionament d’una de les rodes. Encara pot moure’s, però algunes pendents que podria pujar amb les sis rodes ja no pot fer-ho únicament amb cinc.

Era previsible que mica a mica es vagin deteriorant. De nou cal recordar que estan funcionant molt més de l’esperat i que les temperatures a les que passen les nits arriben als 104 °C sota zero, de manera que és comprensible que en aquestes condicions, els materials s’en ressentissin.

I ara l’Opportunity està arribant al final d’un gran viatge. El proper que ha de fer és explorar un cràter anomenat “Victòria”. No és un caprici dels de control de missió. El que passa és que els cràters tenen molt interès ja que permeten explorar capes més interiors del planeta. I el cràter Victòria estava a uns 9 quilòmetres del lloc d’amartatge. Per un robotet tant petit, i dirigit per control remot des de tant lluny ha sigut un viatge llarguíssim. Però ara ja falten pocs metres per arribar al cim del cràter. A veure quines sorpreses ens esperen allà.

Per cert, si mireu les pagines de la NASA amb els informes de la missió, no us sorpreneu quan veieu informació sobre el “sol” en què es troben els robots. El problema que van tenir al principi era quantificar el temps. Els dies a Mart tenen una durada un xic diferent dels dies a la Terra. Fan 24 hores i 37 minuts. No sembla gaire, però en una setmana ja son quasi quatre hores de diferència respecte de la Terra. El que van fer va ser fer un calendari amb dies marcians. I al dia marcià li van posar el nom de “sol”. En anglès no passa res, però en català o castellà confon una mica amb el Sol. En tot cas ara estan cap al sol 958 l’Spirit i sol 937 l’Opportunity.

Un detall curiós és que els controladors dels robots han adaptat els seus horaris al dia marcià. Això deuen ser els efectes col·laterals de l’exploració de l’espai.

Sigui com sigui, l’extensa missió ja ha sigut un èxit fora de cap dubte. Perquè serà que quan em parlen d’aquests robots sempre em ve al cap un conillet fent un anunci de piles: “i duren... i duren...”