dimecres, de setembre 13, 2006

Robots de llarga durada

Segueixen sent notícia els dos petits exploradors de Mart. L’Spirit i l’Opportunity. Ja fa més de dos anys que van arribar a Mart per fer una missió d’exploració que estava prevista per uns pocs mesos, i que de moment encara dura.

És fantàstic, perquè molt sovint, les notícies relacionades amb l’exploració de l’espai són de fracassos, de desastres i de naus perdudes. Una bona mostra de les dificultats que implica el sortir del nostre planeta. Però els dos robots bessons són l’altra cara de la moneda. Han multiplicat per deu la seva esperança de vida. I sembla que encara tenen corda per temps.

Tot just ara comença a acabar l’hivern marcià, un fet molt important, perquè el funcionament dels robots depèn de l’energia que capten els seus panells solars. Durant l’hivern marcià (igual que el de la Terra) els dies són molt més curts i la quantitat de llum que poden captar disminueix molt. Això feia que la capacitat de maniobra dels robots fos molt menor. Per exemple, a l’hora de maniobrar, els enginyers intentaven que sempre ho fessin per pendents encarades cap al Sol per tal d’aprofitar al màxim l’energia solar.

I altres factors es van afegint als imponderables del dia a dia. Un dels robots, l’Spirit, ha perdut el funcionament d’una de les rodes. Encara pot moure’s, però algunes pendents que podria pujar amb les sis rodes ja no pot fer-ho únicament amb cinc.

Era previsible que mica a mica es vagin deteriorant. De nou cal recordar que estan funcionant molt més de l’esperat i que les temperatures a les que passen les nits arriben als 104 °C sota zero, de manera que és comprensible que en aquestes condicions, els materials s’en ressentissin.

I ara l’Opportunity està arribant al final d’un gran viatge. El proper que ha de fer és explorar un cràter anomenat “Victòria”. No és un caprici dels de control de missió. El que passa és que els cràters tenen molt interès ja que permeten explorar capes més interiors del planeta. I el cràter Victòria estava a uns 9 quilòmetres del lloc d’amartatge. Per un robotet tant petit, i dirigit per control remot des de tant lluny ha sigut un viatge llarguíssim. Però ara ja falten pocs metres per arribar al cim del cràter. A veure quines sorpreses ens esperen allà.

Per cert, si mireu les pagines de la NASA amb els informes de la missió, no us sorpreneu quan veieu informació sobre el “sol” en què es troben els robots. El problema que van tenir al principi era quantificar el temps. Els dies a Mart tenen una durada un xic diferent dels dies a la Terra. Fan 24 hores i 37 minuts. No sembla gaire, però en una setmana ja son quasi quatre hores de diferència respecte de la Terra. El que van fer va ser fer un calendari amb dies marcians. I al dia marcià li van posar el nom de “sol”. En anglès no passa res, però en català o castellà confon una mica amb el Sol. En tot cas ara estan cap al sol 958 l’Spirit i sol 937 l’Opportunity.

Un detall curiós és que els controladors dels robots han adaptat els seus horaris al dia marcià. Això deuen ser els efectes col·laterals de l’exploració de l’espai.

Sigui com sigui, l’extensa missió ja ha sigut un èxit fora de cap dubte. Perquè serà que quan em parlen d’aquests robots sempre em ve al cap un conillet fent un anunci de piles: “i duren... i duren...”

11 comentaris :

Anònim ha dit...

És increible el que estàn aconseguint, cada cop que llegeixo "logrus" d'aquests, em ve al cap la mateixa pregunt, i és que, si l'home, com a homo sapiens, té milers d'anys d'história, i ha sigut practicament en els darrers 50, en què hem avançat a una velocitat increible, que ens espera en un futur no massa llunyà?? Què ens pot parar?? No deixa de fer-me una mica de por tot plegat, espero que tots plegats sapiguem portar aquests avenços pel bon camí.

Dan ha dit...

Ai ai! Aquesta es la gran pregunta. Sabrem fer servir el poder que estem aconseguit?

CUCALELLA ha dit...

A mi sempre em ve la idea de Matrix, en que un dia les màquines puguessin arribar a tenir el control de tot. Bufff...i mira que n'han fet de pelis sobre això. ;-P

Anònim ha dit...

Una curiositat, Dan. Vaig sentir una vegada per TV que un dels grans problemes d'aquests robotets (i de qualsevol nau que estés tan lluny) era que quan els enginyers volien fer alguan cosa havien d'enviar el senyal que podia trigar hores!! en arribar. Una vegada havia arribat el robot o nau havia de enviar la senyal de tornada com ok que també trigava hores. De manera que les coses s'havien de fer molt poc a poc i això era un dels límits per la velocitat d'aquests aparatets.

Coma minim, curiós.

Salut!

Dan ha dit...

cucalella, aquesta es una por que tenim tots. Pero a les maquines encara els falta molt per passar de semblar que pensen a pensar de veritat.

omalaled. Tents tota la rao. Aquest es un dels imponderables de l'espai. la comunicacio instantània es impossible. Sols amb la Lluna la diferència seria de un (acceptable) segon. Aquest sera un dels problemes de les missions tripulades. Si hi ha algun problema no podran rebre consells immediats des de Terra. Estaran gairebé tant aïllats com els exploradors del segle XVIII amb els vaixells de vela.

Anònim ha dit...

culalella, tranquila, que tenim les lleis de la robòtica (gràcies, Asimov)

:D

Tot i que la navegació amb tripulació humana és un dels nostres somnis, la veritat és que sense la petita ajuda dels robots, dels ordinadors i de la IA no crec que puguem anar gaire més enllà de la Lluna...

per cert, quina aventura la dels dos robots a Mart! i jo ja els creia inoperatius de temps!!!!

CUCALELLA ha dit...

Doncs si, menys mal... ;-P

Dan ha dit...

jacme, que les lleis de la robotica s'apliquen als cervells positronics... pero els d'ara encara son electronics. A veure si ens foteran... ;-)

Anònim ha dit...

ja soc de la opinió de cucalella, i si arriba un dia que no puguem controlar els robot? em fa pensar una mica...

Dan ha dit...

Aleshores la culpa sera nostra, per fer uns robots aixi de malament.

Clara ha dit...

Jo el que no entenc de cap manera és que enviem complicadíssims aparells a l'espai que van amb energia solar, i que funcionen, i que aquí encara anem amb petroli...