dimarts, de maig 15, 2007

Broncejat

Ja arriba el bon temps i les platges comencen a omplir-se de gent estirada a la sorra per tal d’adquirir un bon bronzejat. I al principi es planteja un conflicte, perquè tenim pressa per trencar la blancor que ens han deixat els mesos d’hivern, però tampoc es tracta de cremar-nos la pell en els primers intents per posar-nos morenos. I això que els dermatòlegs no paren de recordar-nos els perills d’una excessiva exposició al Sol.

En realitat hauríem de fer molt més cas als dermatòlegs, perquè amb les exposicions al Sol el que fem, bàsicament, és disparar un sistema d’alarma i protecció dissenyat per evitar el dany al material genètic de les cèl·lules de la pell.

Ara ja és conegut per tothom que les radiacions ultraviolades del Sol poden causar càncer de pell: el temut melanoma. Això passa perquè aquestes radiacions tenen prou energia per alterar la cadena de l’ADN. I les cèl·lules més exposades són, òbviament, les de la pell, allà on els rajos de Sol impacten directament.

Però el nostre organisme ha desenvolupat una manera simple de protegir-se. El que fa és tapar l’ADN amb un material fosc que absorbeixi les radiacions perilloses. I ho fa amb una habilitat fascinant.

No és senzill, perquè la pell és una estructura més complexa del que sembla. A la part de sota hi tenim la dermis, que és on hi ha els vasos sanguinis, els nervis i el teixit que ho manté tot unit. I a sobre hi ha l’epidermis que en el gruix d’un full de paper hi té varies capes de cèl·lules, algunes amb funcions particulars i altres, els queratinòcits, que constantment van dividint-se per substituir les que anem perdent pel desgast, el fregament i l’envelliment.

Doncs de la protecció enfront dels rajos ultraviolats se n’encarreguen unes cèl·lules particulars: els melanòcits, un nom derivat del grec “melano” que vol dir “negre”. N’hi ha relativament poques i en principi no fan gran cosa fins que ens exposem a les radiacions. Aleshores els melanòcits es posen en funcionament. En primer lloc comencen a emetre prolongacions del citoplasma, una mena de tentacles que entren en contacte amb altres cèl·lules. I no amb unes poques, perquè cada melanòcit interactua amb uns 40 queratinòcits.

I en segon lloc, comencen a fabricar una substància fosca anomenada melanina. La fabriquen i la dipositen uns petits paquets que envien a traves dels tentacles i que al final són absorbits per les altres cèl·lules. El destí final dels paquets de melanina és situar-se al voltant del nucli de les cèl·lules de la pell. No és per que si. És just al nucli on hi ha l’ADN, que quedarà “a les fosques”, protegit de la llum solar.

La melanina també té les seves subtileses, perquè en tenim de dos tipus diferents. Una de més fosca, de color cafè, anomenada eumelanina que és la que enfosqueix la pell. Però també n’hi ha una de més rogenca, la feomelanina. Aquesta la tenim als llavis o als mugrons, que per això no s’enfosqueixen amb el Sol com la resta de la pell. De fet, també hi ha melanines als ulls i als cabells en diferents combinacions que donen molts matisos de color.

I com a resultat secundari d’aquest mecanisme protector podrem lluir un bronzejat d’allò més interessant. Però, és clar, sempre hi ha el risc de passar-nos amb la irradiació. I si la defensa que és el bronzejat no resulta suficient, poden donar-se els danys a l’ADN i la transformació d’algunes cèl·lules normals en cèl·lules cancerígenes. Un risc molt alt que cal prendre’s seriosament.

Per això és intel·ligent anar amb molt de compte al principi de temporada. Quan la pell encara no disposa de la protecció conferida pels melanòcits cal fer exposicions curtes i de baixa intensitat (és a dir: evitant el Sol del migdia!) Mica a mica, quan la pell estigui en condicions ja podrem allargar-ho més.

I sobretot! anar amb precaucions extremes en el cas dels nens. La seva pell és molt més sensible que la dels adults i hi ha una clara relació entre les cremades a la pell per excés d’insolació de petits i la freqüència de càncers de pell quan són adults. No és un tema irrellevant.

Pels menuts, sempre gorra i ben sucats amb crema protectora de factor... moltíssim!!

6 comentaris :

Anònim ha dit...

Jo no sé si són coses meves, però cada vegada aguanto menys el sol. Ara mateix m'agrada anar a la platja a primera hora i cap a les 10:30 o molt tard les 11:00 tornar-me cap a casa. el sol a partir d'aquella hora se'm fa insuportable !!

Petitabruixa ha dit...

Ara ja tinc la pell curtida tot l'any...És impossible fer una vida normal i no posar-te negre aquí, fins i tot l'hivern..el sol sempre cau a plom ,-)

Dan ha dit...

carquinyol. A mi també em passa. La platja, de bon mati i sense ningú es ideal.

petitabruixa, es que per allà al sur el Sol es una altre cosa! però vigila eh!

Ulisses ha dit...

doncs jo sóc dels que pren el sol sense crema protectora... (excepte esporadicament als hombros)
i no m'he cremat mai!
Rojo gamba? eso no existe! XD

Tu creus que em pot pillar algo?

Dan ha dit...

Yo que tu me lo pensaria.. forastero.
Potser no pillis res mai, però com lo pillis...
Ara en serio. No es problema de cremades (que també), però a no ser que tinguis la pell molt morena, millor (MOLT millor!) prevenir

Grigri ha dit...

Molt interessant..
Una servidora encara no ha superat la etapa infantil. Segueixo amb la gorra i la crema de factor altíssim. A la platja no m'hi prodigo gaire però a la muntanya sí, i allà s'agafen unes torraderes considerables!!!
Els blanquets ho tenim ben fumut a l'estiu...