dijous, de maig 17, 2007

On hi ha pèl hi ha alegria

El meu avi, abans de la guerra, es va fer portar de París un nou producte per prevenir la caiguda del cabell. Era la darrera paraula en tractaments mèdics per evitar la calvície. Un compendi dels millors avenços de la ciència d’aquell temps. Caríssim, naturalment. Per desgràcia, no li va servir de res i va acabar lluint una calvície important.

Suposo que de ben petit vaig notar que el pare havia seguit els passos de l’avi i tampoc en tenia gaire, per no dir gens, de cabell. De manera que molt aviat vaig decidir no amoïnar-me i donar per fet que la calvície havia de ser part de l’estat natural de les coses. I segurament vaig encertar, perquè avui en dia segueixen oferint-se tractaments capilars que prometen exactament el mateix que oferien al meu avi... amb resultats igual de pobres.

El cicle de vida d’un cabell és néixer sota la pell, a partir d’una estructura anomenada fol·licle pilós i que està feta per cèl·lules derivades de l’epidermis. Durant uns 5 anys anirà creixent a ritme d’un centímetre per mes, i al final deixa de créixer, cau i en torna a sortir un altre en el seu lloc.

En un moment donat tenim quasi un 90 % de cabells creixent i poc més del 10 % que estan en fase de degenerar o directament caient. Però per diferents motius, pot ser que el fol·licle deixi de generar nous pèls, de manera que mica a mica en van quedant menys fins que apareix la calvície o alopècia en terminologia més tècnica.

De causes n’hi ha moltes, però la més típica és la que afecta als homes i que es relaciona amb els nivells d’hormones masculines. Sembla que els andrògens no els agraden massa als fol·licles pilosos. De totes maneres, les coses són més complicades i no hi ha una relació directa entre nivells hormonals i caiguda de cabell. La predisposició genètica hi té molt a veure.

Pot servir per consolar als que ho porten malament això de la calvície, però la realitat és que no és exactament cert que sigui un senyal de molta masculinitat per excés d’andrògens.

I el cas és que amb els cabells passa com amb les neurones. Es dóna per fet que una vegada perduts, ja no tornen a sortir. I a l'igual que amb les neurones, ara sembla que això tampoc és del tot cert.

Acaben de publicar un article on uns investigadors han trobat que alterant un determinat gen (anomenat Wnt) es pot fer sortir nous fol·licles pilosos i nous cabells a zones on teòricament estaven desapareguts per sempre. De fet, ho han vist en cicatrius a la pell de ratolins. I aconseguir que surti pèl en una cicatriu semblava impossible, perquè és un teixit dissenyat per tapar ferides, però no per regenerar les condicions inicials.

En realitat, casos de persones calbes a les que un bon dia començava de nou a créixer el cabell sempre n’hi ha hagut. Però eren tant poc freqüents que no es podia generalitzar el que havia passat. Era més fàcil pensar que hi havia alguna situació patològica que s’havia escapat als metges i que causava la caiguda del cabell. Si per algun motiu aquesta patologia subjacent remetia, el cabell podia tornar a sortir.

Però ara ja tenim un nou camí per explorar. Actuant sobre aquest gen es pot fer que algunes cèl·lules de l’epidermis es transformin en “cèl·lules mare fol·liculars” és a dir: en cèl·lules que aniran creixent i modificant-se fins a convertir-se en un nou fol·licle pilós... que donarà lloc a nous cabells.

L’interès clínic naturalment va molt més enllà de qüestions estètiques. Perquè segurament també podrem identificar altres gens que permetin actuar sobre patologies de la pell més importants, com la psoriasi, o les cicatrius, llagues i molt més.

Però el negoci segur que està en prevenir la calvície. En això hi ha molts homes que pagaran el que calgui i sense protestar per tal de mantenir l’aspecte juvenil que dóna una bona cabellera.

Encara falta una mica perquè ho aconsegueixin. Tot just ara hem identificat el gen. Però crec que jo no hi estaré interessat. Ja m’he acostumat a anar amb poc cabell per la vida. I a més, quina mandra haver-me de pentinar de nou!

12 comentaris :

Anònim ha dit...

El millor és aceptar-se amb naturalitat, si tens cabell doncs bé, i sinó també. Aquesta de moda de ser eternament jove fa que molts apareguin eternament mòmies.

La sabiduria popular jo ho diu "d'aquí cent anys, tots calbs"

sants ha dit...

Crec que a mí tampoc m'afectarà gaire.. a la meva família, pocs calbs i moltes canes!

Guillem Casas ha dit...

Jaja! M'hauré de mirar amb deteniment com va això de tornar a tenir cabell ja que el meu avi i els meus tiets (per part de mare) tenen tots calvície. Segons me mare vaig pel mateix camí!!

Gràcies per passar pel bloc! A reveure!

Anònim ha dit...

No deixa de ser curiós: els ciclistes no volen tenir cabell a les cames i es depilen.

Uns volent tenir cabell a un lloc i altres volen no tenir a un altre.

Còm són aquests humans :-)

Salut!

Alepsi ha dit...

Amb lo atractius que són els homes amb entrades... inclús els calbs... xDDDD

Però mira, és tot un què per a aquells que els suposa un trauma el fet de perdre'l... i sobretot per a possibles recuperacions després d'intervencions... com sempre, molt bon post!

Dan ha dit...

Carquinyol. D'aquí cent anys... home, però aquella calva potser no fa tanta gràcia! :D

Sants. Veus? jo de canes, poques.

Guillem. Potser arribaràs a temps per fer teràpia gènica. Però alterar-se els gens tant sols per estètica, no se...

Omalaled. Dieun que el que fot és que marxi el pel del cap i comenci a sortir a llocs on no n'hi havia, com les orelles o el nas.

Alepsi: Atractius els calbs? Ni lo dudes!!! ,-)

Petitabruixa ha dit...

El meu pare tenia una bona mata de cabells i a més forts..però ell sempre deia que era gràcies a l'"abrotano macho" que comprava en format xampú, a una perfumeria que es diu "Can Misèries" al nostre barri (té un altre nom però se li ha quedat perquè sempre anava tot molt barat).

No ho sé...el cas es que li queia molt poc el cabell i en tenia molt i abundant.

En canvi, el meu germà, com l'avi matern...poc, fi i ara diu que es raparà.

I el meu company va resistint, més que el seu pare a la seva edat, però em sembla que acabarà igual. Què malament ho porta i a mi que m'agraden els homes amb força cabell, curt, però abundant i fort!

En fi;-)

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Ara ho entenc....
jo soc la "alegría de la huerta"... no diré el motiu :).
Petonet guapo.

Ulisses ha dit...

doncs jo estic resant aviam que em depara la genetica. El rànking està aixi:
costat patern:
besavi- melena de leon als 70 anys
avi-cabell
pare- calvo

costat matern:
besavi calvo
avi- calvo
mare- ejem sobra dir que cabell, no? XD

doncs això... a saber que em dirà la genetica... i si em toca quedarme calvo a modificarme els gens XD

Dan ha dit...

El que compta en aquest cas es el costat patern
Sort!