dilluns, d’octubre 06, 2008

Primer riure; després pensar.

La setmana passada es van concedir els premis Ig Nobel d’aquest any. En altres ocasions he comentat aquests premis, que organitza en clau d’humor, la revista “Annals of Improbable Research”. Els qui els coneixeu ja sabreu que es tracta de ressaltar recerques que “primer fan riure i tot seguit fan pensar”.

I aquesta és la gràcia. Treballs que quan en sents parlar et poses a riure, o penses que és una bestiesa, però que si ho penses un moment, potser tenen alguna cosa d’assenyada. En tot cas, les dues coses, riure i pensar, són molt saludables

Aquest any entre els guanyadors hi ha el premi Ig Nobel de biologia a uns investigadors francesos que han constatat que les puces que viuen en gossos salten més que no pas les que viuen en gats. Una ximpleria sense cap ni peus? Potser no! Les puces que viuen en gossos (Ctenocephalides canis) són d’una espècie diferent de les dels gats (Ctenocephalides felis) . I segons la llargada dels salts, la facilitat per infectar altres animals pot ser diferent. Cara a buscar tractaments quan hi ha una passa de puces pot ser una informació imprescindible.

Un altre premi ha sigut el de medicina, concedit a uns investigadors que han observat que els medicaments falsos i cars van millor que els medicaments falsos però barats. Dit així té la seva conya, però el treball voli verificar un dels mecanismes implicats en l’efecte placebo. Un medicament ens serà més efectiu segons les expectatives que hi posem en ell. I aquestes expectatives es poden relacionar amb el preu que costi. Van donar la mateixa pastilleta blanca (un placebo) a un grup de voluntaris als que els van dir que era un medicament experimental per tractar el dolor. A uns els van dir que costava dos dòlars i mig cada pastilleta. Als altres els van dir que el preu era de deu centaus. Després la van prendre i els van aplicar una sèrie de descàrregues elèctriques per causar un dolor que havien de valorar. Doncs el dolor percebut va ser menor en els que els deien que la pastilla era cara que no pas en els que creien que era barata.

Per cert. Aquest mecanisme psicològic segurament també es posa en funcionament en molts medicaments homeopàtics. Prens no-res, però si hi creus i costa calers... funciona!

El de física l’han guanyat per demostrar matemàticament que trossos de corda o cabells o similars, inevitablement s’acabaran per enredar-se i fer-se nusos. L’experiment el van fer posat cordes en una capsa, agitant i determinant la quantitat i tipus de nusos que es formaven. En 3.415 intents van observar la formació de 120 tipus diferents de nusos. I encara que sembli una bestiesa, l’estudi dels nusos (la teoria de nusos) és una de les branques de la matemàtica que s’aplica a teories físiques com la teoria de cordes que vol explicar l’essència mateixa de l’Univers. Us asseguro que no és fàcil entendre com es mesura la geometria dels nusos formats en espais de n-dimensions.

I altres premis han sigut el d’economia, per demostrar que les propines que guanyen les ballarines de striptease depenen del moment del cicle menstrual en que es troben. El de ciències cognitives per publicar que uns organismes similars a una ameba poden resoldre puzles (en realitat el que resolien era el millor camí per sortir d’un laberint). El de química l’han repartit entre dos autors. Un que va demostrar que la Coca-cola tenia un efectiu efecte espermicida, i un altre que va demostrar que no el tenia!

Com cada any, podreu trobar comentaris d’aquests premis a la premsa. Però resulta un exercici interessant i il·lustratiu anar una mica més enllà del títol divertit, i passada la riallada, mirar d’entendre quin era el sentit de les recerques. Moltes vegades (encara que no sempre, cal dir-ho) resulta que si que tenien sentit. Si observeu on s'han publicat aquests treballs, notareu que són revistes de molt prestigi (Nature, JAMA, PNAS...), de manera que alguna cosa seriosa han de tenir.

El que deia al principi: Primer riure, però després pensar.

10 comentaris :

Carquinyol ha dit...

el de química tenia dos patrocinadors: PepsiCO i Coca Cola ;)

Però a mi el que m'ha agradat és el de ciències cognitives. Fins ara anomenava "ameba" a varis individus del veïnatge... ara hauré de rebaixar el mot!! Algun suggeriment ?

Anna ha dit...

jo trobo molt interessant el del placebo, i també he pensat en la homeopatia!

Asimetrich ha dit...

de vegades sembla que un treball és importantíssim o mereixedor d'un Ig Nobel depenent de com es presenta. Per exemple en el placebo, el títol de l'article sembla seriós, mentre que presentat com ho fan als Ig Nobel pot semblar tot el contrari. La meva anterior supervisora sempre diu que en recerca científica saber vendre és més important del que pot semblar.

Alasanid ha dit...

Escolta Dan, sé que és americà però tens alguna relació amb el Dan que ha guanyat el de medicina?? jaja

Aquest any els he esperat amb certa impaciència i m'han sorprès perquè cada cop són treballs més seriosos.

Jo em quedo amb tots. I com a estranys els de Pau i Arqueologia.

L'experiment del d'economia ja m'imagino on el deurien plantejar.

Jesús M. Tibau ha dit...

fantàstic.
Això de les corden que s'enreden i es fan nusos sempre m'ha intrigat

Sònia FR ha dit...

Doncs no semblen tant ximples! De fet el del placebo i el dels nusos sonen força interessants.

Dan ha dit...

carquinyol. Es que fins i tot entre les amebes hi ha classes!

anna. Ja m'hauria agradat poder publicar un treball com aquest. Potser afegint un medicament homeopàtic en l'estudi?

assimetrich. Saber vendre és importantíssim en ciència (com en tot). Diuen que Oppenheimer (crec que era ell) va tenir tant èxit com a físic, perquè també era ... advocat! I sabia molt bé com vendre les seves recerques.

Alasanid. Je je. Crec que ja em coneixes molt bé. Si que havia de ser divertit el d'economia. Però a l'hora de demanar una subvenció no se com ho devien maquillar.

jesús m. tibau. Ui, doncs la teoria de cordes es molt complexca. I esbrinar si un merder de cordes és un nus o no ho és , no es tant senzill com semblaria!

sònia fr. No, si habitualment no ho son gens de ximples. Com diu l'assimetrich, aquest any era més el nom amb que els descriuen que la recerca en si.

Anònim ha dit...

Tot i ser un premi que li dona un toc "d'humor" als treballs, crec que molts d'ells tenen gran part de raó, i en certa manera no han de ser desestimats com a recerca científica. Potser el resultat ens sembla poc rellevant, però quí sap, potser d'aquí a un temps resultarà decisiu...
Salut!

Marta
apuntes del camino

Dan ha dit...

marta. Per descomptat que tenen interès científic. Encara que siguin presentats de manera divertida. Una cosa no treu l'altra. Potser algun dia un guanyador dels Ig Nobel acabi per guanyar un Nobel! Això si que serà divertit!

Efrem ha dit...

Quan es tracta de demostrar l'orígen de l'univers ja podem calçar-nos, si no ens tornem bojos en l'intent serà que no ho hem intentat prou!
També molt interessant el dels medicaments.

Salutacions!