divendres, d’octubre 10, 2008

Vacunes, gràfics i interpretacions.

Fa pocs dies vaig fer un post parlant del tètanus on comentava la importància de la vacuna ja que no hi ha tractament. Als comentaris l’RMF en va deixar un fent-me notar que quan es miren les gràfiques de mortalitat per algunes malalties que es poden prevenir gràcies a la vacunació s’observa una cosa sorprenent. Hi ha una disminució, però gens espectacular, del nombre de morts a partir del moment en que s’introdueix la vacunació.

Per exemple, el descens en nombre de morts per tos ferina ja es venia observant molts anys abans de la introducció de la vacuna als anys 60. Per tant, potser es sobrevalora l’eficàcia de la vacunació. Aquest raonament ha donat peu a alguns pares a negar-se a vacunar als seus fills. L’RMF té un post sobre el tema al seu blog.

El cas és que reconec que vaig quedar tan sorprès com ell en veure la gràfica. Vaig cercar informació per altres bandes i vaig poder confirmar les seves dades. En canvi, la introducció de la vacuna contra la poliomielitis va tenir un efecte espectacular, aclaparador.

De manera que he anat buscant més informació sobre el tema. Simplement em costava de creure que organismes com la OMS i la quasi totalitat dels metges defensin l'eficàcia de les vacunes quan a algunes dades no s’observa, aparentment, aquesta eficàcia.

A més, com a biòleg, comprenc una mica el mecanisme d’acció de les vacunes i tinc clar que funciona (i que reconec que això em fa ser poc "neutral"). El nostre sistema immunitari disposa de cèl·lules que poden actuar contra els microorganismes causants de les malalties. Però es triga dies, o setmanes, a generar prou cèl·lules que fabriquin anticossos específics contra els bacteris. Per sort, una vegada la malaltia ha passat, el nostre sistema immunitari guarda unes cèl·lules anomenades “de memòria” que quan tornem a topar amb el microorganisme, es posaran en marxa en qüestió d’hores o pocs dies. És quan diem que estem “immunitzats”.

Doncs vacunar és simplement injectar el microorganisme mort o be un fragment d’alguna proteïna específica del microorganisme que, sense perill d’agafar la malaltia, posi en marxa la resposta immunitària per tal de deixar-nos amb les cèl·lules de memòria. Així, quan topem amb el microbi de veritat ja tindrem el sistema immunitari a punt per atacar-lo immediatament.

Aleshores. Quin problema hi ha a les dades?

Doncs el que passa és que les coses sempre són més complicades. I una simplificació que fem és pensar que abans de les vacunes no hi havia cap medi per lluitar contra les malalties. Això és, òbviament un error. Per moltes malalties es van anar descobrint diferents tractaments més o menys efectius. Les condicions sanitàries de la població van disminuir indiscutiblement el risc d’infeccions de tota mena. I tot això ja passava abans de l’aparició de les vacunes.

La clau la vaig veure en un document on es mostrava no la mortalitat sinó la morbiditat causada pel xarampió a Mèxic. La introducció de la vacuna va reduir modestament la mortalitat i la tendència a la baixa ja era evident abans de la vacuna. Però el que va baixar claríssimament va ser la morbiditat, la incidència. El nombre d’afectats va disminuir a la dècima part en un parell d’anys. I a Espanya, la tendència és similar.

Vist així, l’eficàcia de vacunar torna a ser clara. És millor no agafar una malaltia que agafar-la encara que et puguis curar. Sobretot perquè en ocasions poden quedar seqüeles, que no apareixen a les gràfiques de mortalitat, però que la persona pot patir. I, encara que puguem curar-nos d’una malaltia, si la població està vacunada, l’extensió de les ocasionals epidèmies serà molt menor, de manera que de nou, la població en general en surt beneficiada.

També diria que l’efecte de la introducció de les vacunes és més evident en països del tercer món, on els tractament i la sanitat no havien fet disminuir les mortalitats, mentre que les vacunes si que tenen un efecte clar. Aquestes dades, però, no acostumen a aparèixer a les webs dels qui s’oposen a les vacunes. I també diria que hi ha llocs on es manipula i tergiversa molt el tema. Una barreja d'apologia de l'homeopatia amb paranoia conspiratòria. (En absolut és aquest el cas del blog de l'RMF, eh!)

De manera que diria que globalment, és indiscutiblement millor estar vacunat que no estar-ho. Encara que, com tot a la vida, la vacunació també té riscos i pot tenir efectes secundaris que cal no ignorar i que són reals. Però els riscos inherents a no estar vacunat són simplement força més greus.

13 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Jo en aquest casos sóc pràctic. Així, per exemple, suposa que em de creuar un carrer. Podem elegir fer-ho quan no és veu venir cap cotxe, quan és veu un cotxe a 1000 metres i quan es veu a 500. Tot i que la probabilitat de que et passi alguna cosa no és mai 0 (et pot caure al damunt un satel·lit!!) jo prefereixo fer-ho al cas on sigui més petita aquesta probabilitat. Doncs amb les vacunes el mateix, per poc que estigués demostrat el seu efecte, si augmenta la probabilitat d'estar millor ja val la pena.

Asimetrich ha dit...

Molt bon post. I molt bon apunt el que fas sobre la morbiditat.

Però crec que també cal anar amb cura amb aquesta interpretació que fas. Pel que veig, els casos de la polio i la tos ferina són totalment diferents. Es podria aplicar el mateix a la morbiditat que en el cas del xarampió és incontestable, com bé dius, però caldria fer un anàlisi més exhaustiu de totes les vacunes per veure si també en els altres casos es dóna aquesta millora de la morbiditat i, per tant, si hi ha vacunes que es poden estalviar.

Suposo que deuen ser difícils de fer aquests estudis, ja que gairebé tots estem vacunats, al menys al primer món, i fer un seguiment de l'abans i el després de la vacunació resulta gairebé impossible avui en dia. D'aquí que hi hagi dos bàndols en això de les vacunes.

Alnair ha dit...

Que consti per endevant que estic totalment a favor de les vacunes, però a la web que enllaces sobre els efectes secundaris fan unes comparacions una mica enganyoses.

Comparen el resultat de 1 milió de malalts amb un milió de vacunats, cosa totalment tendenciosa ja que, que no et vacunis no vol dir que hagis de agafar la malaltia forçosament.

Els numeros s'han de fer tenint en compte que vacunes el 100% de la població, peró que la incidencia de la malaltía no sería de un 100% en cas de no vacunar.

D'aquí s'extrau que si la malaltía es molt minoritaria y la vacuna te efectes secundaris arriba un moment que no paga la pena la vacunació, ja que els afectats per els efectes secundaris podríen ser mes que els afectats per la malaltía.

En l'exemple que posen a la web, si suposem que la incidencia de la malaltía es de 400 de cada 100.000, sobre 1 milió de habitants, agafaríen la malaltía 4000 persones, y en moriríen un mínim de 4 y un máxim de 160. Per contra al vacunar 1 milió, en moririen 2. El numeros segueixen ser favorables, pero en la relació que afirmen a la web de 2 contra 1.000 o 40.000.

Anònim ha dit...

certament, ser crític amb la vacunació massiva em posa al costat de gent amb idees bastant lamentables, però és el risc de pensar qualsevol cosa: sempre tindràs un indesitjable al costat pensant el mateix.

Trobo molt raonable el que dius, però em sembla que continua obrint moltes preguntes: fins i tot la gràfica sobre la morbilitat deixa moltes qüestions sobre la taula (pujada brutal dels casos quan la vacunació comença a ser massiva, que no baixa fins 10 anys després), precisament quan dels anys 60 als 70, sense vacunació la tendència és clarament a la baixa, etc. Si te'n fixes, la gràfica que presentava per la grip presentava un esquema similar. Per tant, doncs, fins i tot en les gràfiques més positives (i menys dramàtiques, perquè a les gràfiques sobre mortalitat que he vist, no recolzen en cap cas la vacunació massiva), els dubtes no sobre la seva efectivitat sinó sobre "l'administració massiva i indiscriminada" em continuen assaltant.

En definitiva, la meva posició seria doble: primer, és molt, però que molt, qüestionable la versió oficial que la vacunació a occident "massiva i indiscriminada" sigui aquella meravella de la que estem cansats de sentir parlar. Segon, i derivat una mica de l'anterior, la vacunació és, i ha de continuar sent, una opció personal (com crec que ha de ser la majoria de coses d'aquesta vida); la tendència a criminalitzar els qui no fem el que "les institucions" diuen que s`ha de fer comença a ser, penso, bastant intolerable, i no només en aquest aspecte.

salut!

RMF

Anna ha dit...

són moltes les coses que s'han discutit fins ara i no sé gaire per on començar, així que per no allargar-me diria que jo subscric totalment el text d'en Dan.

Del que s'ha dit en els comentaris, voldria incidir en el que diu RMF sobre si la vacunació ha de ser una opció personal o no. Jo crec que NO ha de ser-ho, perquè no és una cosa que afecti només a l'individu.

Això es veu clar en els exemples extrems en els que s'ha arribat a erradicar una malaltia, com la verola, a través de programes de vacunació. Si tota la població no es vacuna no aconseguiràs mai l'objectiu d'eliminar la malaltia, perquè sempre quedaran els que no es vacunen que seran el vehicle perfecte perquè aquesta es manifesti.

Així doncs, crec que la vacunació no és una qüestió personal sinó epidemiològica i de salut pública, i per tant les polítiques que s'han d'emprendre en aquest aspecte són globals i no personals.

Anònim ha dit...

Sense dubte, per segons quines malalties, la vacuna ha de ser totalment obligatoria. Però en algunes vacunes potser no cal. Com per exempla la de la grip o la dels tetanus.
Ara bé, quan un és pare i mare d'un nadò i té uns dits de front (i no està sectaritzat), la responsabilitat ja no és per tu, és per el futur del teu fill!.
Com un pare o mare pot viure tranquil desprès de no vacunar al fill contra la Polio i que l'hi quedi el fill esgerrat per tota la vida, sinó es mora?.

Molts dels que parlen de no vacunar als fills, segur que no son pares.

Ah!, si un dia es confirma el que tothom no vol, però no es descartable, d'una pandèmia de la grip aviar als humans, tothom a corre per vacunar-se.

Manel

Dan ha dit...

carquinyol. En el tema de les vacunes hi ha moltes coses a tenir en consideració. però al final s'acaba amb el que dius: un equilibri riscos/ beneficis. I a mi em sembla que la balança està clarament inclinada a favor dels beneficis.

asimetrich. El que dius es un dels punts importants. Es dificil generalitzar perque hi ha vacunes i malalties molt diferents. Algunes semblen incontestables, altres resulten molt mes discutibles, i algunes simplement no valen la pena o son contraindicades. per això cal vigilar en les genralitzacions.

fcasarra. Si. La manera de fer servir les dades és delicada i no sempre hi ha una forma correcta. Vull dir per exemple que la incidencia d'una malaltia varia amb el temps. Aixó fa que ara ja no surt a compte vacunar contra la varola, simplement perquè la malaltia està erradicada (justament gràcies a la vacuna).

rmf. El que dius es cert. Sempre hi ha fantasmes recolçant totes les opcions (però mirant-me el tema de les vacunes, he llegit moltes bestieses aquests dies!!). En tot cas, mirar d'una manera crítica les dades que es donen sempre es una actitud assenyada.
Admeto que tens raó en que la imatge idilica de les vacunes és una mica propagandistica i que ni són la única arma de que disposem ni deixen de tenir punts poc clars. Però tampoc crec que es pugi treure molta més informació a partir d'una gràfica. Les pujades que s'observen després de vacunar podrien estar relacionades amb la vacuna, o podrien ser part dels pics que sempre hi ha. També es podria pensar que sense la vacunació la pujada hauria sigut més gran. Simplement amb aquestes dades no ho podem saber.
Hi ha altres dades que no han sortit però que em semblen més indicatives. Per exemple el percentatge de població resistent a la malaltia (persones immunitzades) gracies a la vacuna. Amb això si que pots veure que realment una vacunació massiva fa que una població esdevingui "insensible" a la malaltia. Per tant, la posició oficial em sembla menys questionable del que et sembla a tu.
I pel que fa a que és una opció personal... Doncs si i no. En tot cas no en totes les vacunes. Ja que una malaltia infecciosa si que em pot afectar i qualsevol iniciativa que la faci més poc freqüent, si que m'afecta. I per tant em sembla raonable que algunes no siguin voluntaries sió obligatories. Igual que em sembla perfecte que per circular per carretera hi hagi una velocitat màxima. No es per si l'altre es mata, sinò perque el seu accident em pot afectar a mi. I no val el dret a la llibertat individual de conduir a la velocitat que jo vulgui. Algú que tingui la varola podria contagiar-me. Per tant en alguns casos (no tots, off course) es un tema social i no individual.

anna. Bé, ja veus que coincidim.

anònim. Exacte. La vacuna del tètanus es una opció individual. El que estigui algú vacunat o no no afecta les meves expectatioves de salut. I el cas de la grip, aquest si que es un cas especial, perque cada any varia i la eficàcia es poc clara. Però això ja ho reconeixen les autoritats i sols s'aplica a grups de risc i de manera voluntària. Una opció que sembla raonable.

Anònim ha dit...

Me ha alegrado leer esta entrada. Tengo la desgracia de que mis suegros sean antivacunas y me dieron a leer un libro que no se sostenía por ninguna parte, pero que tenía algunas de estas gráficas. Los argumentos del libro los podía refutar, pero las gráficas eran una espinita clavada.

Gracias por la información.

Anònim ha dit...

Un darrer incís: sempre m'ha fascinat l'argument que diu que és necessària la vacunació universal per protegir ... la gent vacunada. Però, no és immune la gent vacunada? si jo agafo la malaltia, i d'altres que no estan vacunats també, en què pot afectar la vida dels ja vacunats, si la vacuna funciona? Quin perjudici els hi faig? No té res a veure amb que jo condueixi un cotxe a 150, perquè se suposa que els vacunats porteu un cotxe inexpugnable, o com a mínim això hauríeu de creure.

Anònim ha dit...

No puc deixar de comentar l'enllaç dels efectes secundaris, que no té desperdici (des d'un punt de vista lògic). Llegim:

"En muy raras ocasiones (entre 2 y 30 casos por cada millón de dosis de vacuna) puede producirse una lesión del cerebro o encefalopatía.

Sin embargo, debemos recordar que el riesgo de que ocurra la misma lesión es mucho mayor, en caso de padecer la enfermedad.

Para valorar el riesgo relativo de complicaciones graves de las vacunas, las diferentes estadísticas nos ofrecen algunas cifras.

Por ejemplo, si hubiera un millón de enfermos, podrían morir entre 1.000 y 40.000 niños. Mientras que por cada millón de vacunas administradas, pueden morir 2 niños.

Entre 6.000 y 20.000 niños sin vacunar podrían tener lesiones cerebrales. Los niños vacunados solo corren riesgo de encefalopatía entre 2 y 30 niños.

Casi con seguridad, de los niños sin vacunar entre 6.000 y 80.000 niños tendrían convulsiones. De los niños vacunados, algunos también podrían tener convulsiones, pero solo entre 3 y 900."

En primer lloc, s'accepta entre 2-30 encefalopatia per cada milió de vacunes, és a dir, com cada nen rep en els primers anys unes 24 vacunes, i posem 1 milió de nens vacunats (ara no tinc les dades reals, però crec que em quedo curt), aleshores s'accepta que entre 2*24=48 i 30*24=720 encefalopaties pels 24 milions de vacunes que es deuen subministrar a l'any. Comparem amb les dades de la tosferina al 65, on hi havia menys de 80 morts atribuits a aquesta malaltia sense vacunació (i baixant any rera any; a quants estaríem ara?). Sumem les altres malalties vacunables i la seva mortalitat, i veurem que la comparació amb l'encefalopatia atribuible (i reconeguda, segons sembla), no sembla tan desfavorable de bon principi.

Fixe'm-nos, ara, en la comparació: persones malaltes-persones vacunades, quan això és una trampa que un nen de 2n d'ESO hauria de saber descobrir: la comparació correcta és entre persones vacunades i persones no vacunades.

Hi ha, a més, afirmacions gratuïtes com que "si hubiera un millón de enfermos, podrían morir entre 1.000 y 40.000 niños", quan prenent les dades dels anys 60, es veu clarament que amb una morbilitat molt gran entre població no vacunada, hi ha una mortalitat gairebé residual en la majoria de malalties.

no sé, si amb aquests raonaments pretenen tranquilitazar la població, jo em quedo molt preocupat per la poca cura amb què es parla del tema.

bé, disculpa l'ocupació del teu blog amb els meus comentaris.

salut!

Dan ha dit...

palimp. Pues genial que te haya sido útil! Solo un comentario obvio. Lo que pongo por aquí son mis puntos de vista. No lo tomes como grandes verdades eh! Tambien me equivoco muchas veces!

rmf. OK. He expressat malament l'argument. No vull dir que afectin als vacunats sinó a la totalitat de la població. Si acceptem (jo ho faig) que les vacunes son una bona eina per eradicar malalties i també que la desaparició d'una malaltia és una cosa positiva per la societat (i això es pot definir com vulguem) el fet de no vacunar-se és un obstacle per aconseguir-ho i posa en perill les persones que encara no estan vacunades. Llegeixis nens o persones sense accés a les vacunes.
Ara ja no cal vacunar ningú de la varola. Si molts s'haguessin oposat a vacunar-se, segurament no estaríem en aquesta situació. (I encara que sigui una disminució de la biodiversitat, el món es millor sense varola. )

De l'enllaç dels efectes secundaris. La veritat és que únicament buscava un que comentés la existència d'aquests efectes. I reconec que no vaig fer massa cas de les xifres. Però de nou, resulta un exemple de les coses que es poden fer amb les xifres i com de compte cal anar.
El que tu dius sobre les comparacions és correcte, però el que diuen ells també. Simplement cal especificar el que vols comparar i perquè. Amb això vull dir que no coincideixo amb tu que la seva comparació sigui errònia o que facin trampa. És perfectament correcte voler saber que és més arriscat: Si tenir la malaltia o rebre la vacuna. I aleshores les seves xifres son raonables.
Però el teu plantejament també és perfectament correcte. Que es més arriscat: No vacunar-se o vacunar-se?
Simplement passa que per respondre a preguntes diferents es fan càlculs diferents. I tots estan bé... sempre que especifiquis el que vols aclarir, es clar.
A més, aquestes xifres sempre les he considerat massa poc realistes per tenir una discussió seriosa. Les dades es poden agafar en condicions de incidència actuals, en condicions de fa temps, quan la incidència era mes alta, o (perquè no?) les dades durant una epidèmia. De nou, totes són correctes, però cap es pot generalitzar.
Per exemple: Que es més favorable? Arriscar-nos als efectes secundaris de la vacunació? o arriscar-nos a una epidèmia?
(Com sempre, una pregunta que no te resposta general. No es el mateix una epidèmia de grip que una de polio.)
I finalment, això de l'ocupació del blog... de fet mes que disculpar n'he d'estar agraït. Una de les coses bones dels blogs és, tal com ho veig, establir discussions sobre punts de vista diferents.

Salut!

semmelweis ha dit...

Totalment d'acord amb l'article i amb el comentari de l'Anna.
Quant als altres comentaris dic que sempre s'ha de valorar el risc/benefici.
Trobo a faltar a l'article que actualment trobar una vacuna que pugui evitar un càncer com el del coll de l'úter, que sí que es pot curar però és dels que mata, té un benefici afegit, l'econòmic ja que el tractament d'aquest càncer que és de cost molt alt per tant implica doncs l'economia de la salut. És una vacunació cara ja que cal vacunar un colectiu gran però els tractaments que estalviarà ho compensaran.
I tal vegada sigui un primer pas per la vacuna contra la SIDA...

Dan ha dit...

semmelweis. la vacuna del papil.loma, la que serveix per prevenir el càncer de coll d'úter, és interessant perquè agrupa moltes de les virtuts i inconvenients de les vacunes. Primer mostra la dificultat d'aconseguir una vacuna contra segons quins virus. La actual immunitza contra les varietats més freqüents, però no pas contra totes. De manera que les dones vacunades han de mantenir la guardia alta. Però el que dius del benefici econòmic és clar. Surt molt mes a compte vacunar molta gent que curar el càncer a unes quantes persones. I finalment és un dels casos en que el fet que algú (dona) estigui vacunat evita que altres (homes) ens infectem i actuem com a reservoris del virus per la propera generació.
Pel que fa a la de la SIDA. Aquesta si que costarà. El VIH és un malparit subtilíssim. Canvia de cara cada dos per tres i costarà molt trobar una vacuna que protegeixi contra totes les variants del virus.