dilluns, de maig 04, 2009

Suor anglesa

La setmana passada les notícies sobre la grip ens van anar inquietant a mida que passaven els dies. Sembla que la malaltia aquesta vegada progressa en una forma lleu, de manera que per ara no cal patir, però ens hem endut un bon ensurt. I ben mirat, tampoc està malament recordar que no som els amos del món i que la natura sempre pot tornar a reclamar la seva supremacia. Al llarg de la història la fragilitat dels humans s'ha fet evident en diferents ocasions, quan el nom de malalties que van causar grans mortaldats va quedar marcat per la posteritat.

Encara avui ens esgarrifa una mica pensar en la pesta negra, el còlera, la grip espanyola, la malària o la SIDA. Algunes semblaria que ens preocupen menys perquè les associem al tercer món, però quan apareixen notícies que indiquen que les plagues poden arribar fins aquí, torna la por.

Però la història de les malalties presenta algunes coses ben curioses. Per exemple, he topat amb una malaltia de la que no havia sentit parlar, però que durant molt temps va ser un malson per la seva letalitat i, sobretot, per la rapidesa amb que actuava. Se l’anomenava la “Suor anglesa” i segurament no n’heu sentit a parlar mai perquè ja no existeix. Va causar unes quantes epidèmies als segles XV i XVI però després d’una epidèmia final l’any 1551 va desaparèixer i, fins ara, mai més ha tornat.

La característica més impressionant era, com he dit, la rapidesa. Es deia que podies estar “alegre al dinar i mort al sopar”. Això potser era una exageració, però no gaire. L’evolució de molts casos començava al matí amb dificultat per respirar i la mort s’esdevenia l’endemà.

Sembla que el mateix Enric VII va deixar Londres uns dies durant una d’aquestes epidèmies per evitar el contagi, mentre que Anna Bolena, a Surrey, va emmalaltir però va sobreviure. L’ambaixador francès Du Ballay també va tenir sort. Va ser l’únic supervivent d’un grup de divuit persones que s’estaven a casa del senyor de Canterbury.

I tot passava molt de pressa. Hi ha notícies d’un grup de dotze amics que es van reunir per sopar i l’endemà al matí, set d’ells van morir.

La qüestió de la suor no ha d’estar necessàriament relacionada amb la malaltia. Començar a trobar-te malament i tenir dificultats per respirar durant una d’aquestes epidèmies ha de ser prou estressant com per suar de valent.

Però el més empipador és que no sabem que va causar aquelles epidèmies. La malaltia va desaparèixer per no tornar, de manera que únicament podem especular. Que afectes a grups de persones d’aquella manera suggereix una transmissió de persona a persona, però tampoc no es pot excloure un vector, com passa amb les puces de les rates i la pesta.

Durant un temps es va especular amb alguns virus que afecten al sistema respiratori, com els hantavirus. Però el cas és que el quadre no acaba d’encaixar. Per tant, l’únic que podem fer és creuar els dits i esperar que mai no torni.

En realitat potser el virus ja ha desaparegut per causa de la seva excessiva eficàcia. Les malalties que s’escampen més són les que no maten massa de pressa. Amb la grip podem estar una setmana enviant virus a tort i a dret i durant els primers dies ni ens notem malalts. Una malaltia que mata massa de presa no dona temps a encomanar gaires persones i quan l’afectat mor, el virus ho fa amb ell.

L’ideal per un virus, per un bacteri o per qualsevol paràsit és aprofitar-se de l’hoste, però sense passar-se. Si ets massa agressiu amb ell, les probabilitats de reeixir per aquella espècie en concret d’agent infecciós es redueixen molt.

Qui sap si això és el que li va passar a l’agent causant de la “suor anglesa”. En tot cas, millor que ja no hi sigui. No el volem per a res un agent com aquest.

(O, posats a triar una suor anglesa, que sigui la que els causi el Barça el dimecres.)

6 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Quan es parla d'aquestes malalties tan letals i contagioses em passa com quan mires al cel una nit ben serena, que em sento petit petit petit i penso en que estem aquí gairebé de casualitat, i qui sap si demà continuarem estan...

bajoqueta ha dit...

La veritat és que com tu dius, més val un virus així que no li dóna temps a escampar-se. Però també vaja putada :)
Estos dies encara que a la tele deien que los efectes d'esta nova grip eren semblants a los de la comú, la gent se va alarmar molt i molt. I si penses fredament hi ha altres malalties molt més estes com el càncer que maten moltes persones al dia. Però sembla que quan són més conegudes no li donem tanta importància.

Dan ha dit...

Caqrquinyol. Si que som petits, si. Per això... "carpe diem"

bajoqueta. Realment la grip nova podria haver sigut molt pitjor. sembla que ara per ara la gravetat es prou baixa com per estar tranquils.

Rita ha dit...

No en sabia res d'aquesta. Només em sonaven les famoses pestes.

Sí que som ben petits, sí...

Què n'opines tu d'aquesta tendència d'ara de dir que la grip aquesta durarà el que vulgui la premsa?

Dan ha dit...

Rita. El que druarà el vulgui la premsa no és la grip sinò la por a la grip. Es probable que a l'hivern, la grip d'aquest any sigui justament la que s'ha originat ara i que, aparentment no és particularment greu. però si la premsa ens vol posar la por al cos ho tenen fàcil. De totes maners, la covertura que se n'ha fet no m'ha semblat gaire dolenta. Excepte alguns medis més numereros, la majoria explicaven una situació alarmant, però sense fer-ne sang i amb força rigorositat. I millor un excés d'informació que no pas una falta.

Thera ha dit...

Evidentment, jo no n'havia sentit a parlar mai i com dius millor així, això vol dir que no existeix. En relació a la grip que ara en diuen de tipus A o grip nova, si que ho penso que millor estar informats i per sort crec que els professionals que han parlat han estat rigorosos, però els polítics i alguns medis de comunicació, jo si que crec que s'han passat una mica... Tot aquest sensacionalisme no porta enlloc, només a la histèria col.lectiva. Salut!