dimecres, de maig 20, 2009

Vida als núvols

Si mirem els núvols, de vegades hi veiem formes que ens recorden qualsevol cosa. Hi ha fotos ben curioses de núvols en forma de cara, de gos o de peix, però ningú pensaria seriosament que els núvols puguin estar vius. Però malgrat això, en certa manera hi ha molta vida en un núvol. Molta més de la que pensàvem.

Els núvols no són més que petites gotes o petits cristalls de gel, massa lleugers encara per caure en forma de pluja o neu. Inicialment l’aigua s’evapora dels mars en forma d’humitat que va ascendint amb l’aire calent. A mida que puja, la temperatura disminueix i les molècules d’aigua comenten a condensar. Però per fer-ho, necessiten un punt inicial on començar a unir-se. És el que s’anomena nucli de condensació i poden ser sals, pols i coses així.

Però aquesta explicació és una generalització molt general. I els meteoròlegs no estaven satisfets. Segons com siguin els nuclis de condensació, les gotes o els cristalls de gel es formaran d’una manera o altra i el destí final del núvol pot ser diferent.

De manera que un equip d’investigadors va agafar un avió i es va dedicar a volar creuant núvols alhora que recollia mostres dels cristalls de gel que hi havia allà dalt i, al mateix avió, els analitzava per separat. Primer deixaven que s’evaporés el gel i tot seguit els analitzaven amb un espectròmetre de masses.

I els resultats van ser una petita sorpresa. Tal com s’esperava, la meitat dels nuclis de condensació van ser partícules de pols, restes de terra portada pel vent. Però un terç va ser material biològic! Bacteris, espores, virus...

Per tant, un núvol si que porta molta vida. Igual que un riu que transporta organismes aquàtics a través del terreny, els núvols poden transportar organismes microscòpics a grans distàncies a través de l’atmosfera. Això ja sabíem que passava, però no que fos a una escala tan gran.

A més, els viatges poden ser realment llargs. Part de les mostres que van analitzar al cel de l’estat de Wyoming contenien restes minerals provinents de l’Àsia. Un llarg camí per aquests minúsculs viatgers.

Una de les preguntes que queden sense resposta directa és si aquests organismes encara eren vius. Amb aquest estudi no hi ha manera de saber-ho, ja que l’anàlisi destruïa completament la mostra. Però no hi ha cap motiu per pensar que els bacteris o les espores no puguin resistir un trajecte com aquest. De fet, són organismes o sistemes reproductius que han evolucionat per resistir condicions molt adverses, de manera que ja apostaria a que si que poden recuperar la funció biològica després de la pluja, quan arribin al terra.

De manera que la propera vegada que vegi un núvol en forma de bolet, no podré contenir el riure, ja que probablement en el bolet imaginari hi haurà un bon nombre d’espores molt reals esperant a caure al terra per tornar a germinar... literalment!

11 comentaris :

kika ha dit...

a mi m'agrada molt mirar-me els núvols i veure-hi coses, i a partir d'ara encara n'hi veuré moltes més! :-)

Carquinyol ha dit...

vaja... aquí tan controlant els aeroports i resulta que les cuques tenen les seves pròpies aerolínies !! Quan se n'assabentin els japonesos encara es dedicaran a fer-los anàlisis mèdics... encara que el que han de témer de debò els núvols són als advocats de les aerolínies que els acusaran de competència il·legal.

Ramon ha dit...

Quan mires les coses d'una altra manera és quan les veus clares... Són com petites families d'espores que van de viatge d'un lloc a un altre amb el seu autonúvol. Potser quan hi ha tormenta deu ser perquè hi ha hagut algun embús. ... I si els trons són cops de clàxon o els llamps són les llargues!!!

Joana ha dit...

I la grip nova també viatja així? I el núvol que la transporta, té forma de barret mexicà?

Rita ha dit...

Sóc una enamorada dels cels i els núvols i mira que m'agrada tot el que expliques sempre, però avui, tanta realitat i ciència, m'ha com esguerrat una mica la cosa... :P

Una abraçada!

Thera ha dit...

A mi m'agrada pensar que hi ha vida als núvols, però no tan científica, més màgica...

Lupe ha dit...

Em puc passar hores veient com van canviant de forma.
Bona explicació.

Dan ha dit...

kika. Mirar els núvols és una de les millors maneres d'aprofitar el temps "perdent el temps".

Carquinyol. Ja veig la propaganda: Cuquesair al seu servei. L'únic problema és que no sabem on ens portarà el vent, però a qui li importa?

Ramon. Carai! T'ha quedat un quadre d'allò més imaginatiu :-)

Joana. La grip nova va d'esternut en esternut. però si anés en núvol segurament seria de la forma que dius!

Rita. No dona, no. El fet que cada goteta del núvol tingui una partícula viva a l'interior no li treu gens de màgia als núvols.

Thera. Hi ha res més màgic que la vida? ;-)

Muntsape. Com li deia a la Kika, és una manera fantàstica de passar l'estona.

Pell_de_lluna ha dit...

Així continuaré l'afició de viure als núvols!

Dan ha dit...

pell de lluna. Vigila. Els núvols són genials però per viure-hi temporades. Com una "segona residència"
:-D

Llum ha dit...

Ostres, així... la primera globalització va venir a partir dels núvols? :-D

És interessant pensar que els núvols que podem veure ara mateix es van formar... a milers de quilòmetres, potser en un altre continent!