En realitat no hauria de ser una sorpresa. La majoria de religions imposen restriccions a les coses agradables de la vida. Suposo que la idea original devia ser moderar els excessos, però els humans no hi entenem de subtileses i preferim el blanc o negre, de manera que millor prohibir.
Però un dels aliments més restringits és la carn de porc. No únicament moltes religions com la musulmana o la jueva, prohibeixen el consum de porc, sinó que mica a mica s’ha anat estenent la idea que la carn de porc és un aliment poc sa. A sobre, amb les darreres notícies de la grip provinent del porc, els pobres animals semblen estar estigmatitzats.
Doncs com entusiasta seguidor d’una cultura que ha tingut l’encert d’adonar-se que del porc se n’aprofita tot, crec que toca trencar una llança en favor d’aquest animal i dels plaers gastronòmics amb que ens regala.
Un dels retrets que se li fa en aquests temps de megasalud i hipercontrol analític del menjar és que conté massa colesterol, o massa greix. Però n’hi ha prou de mirar alguna tabla de contingut en greixos per adonar-nos que les coses no són exactament així. Home, no direm que no en tingui de greix ni de colesterol, però hi ha grans diferències segons la zona del porc que triem. Les mitjanes, o els embotits si que en tenen força de greix, però el magre en té unes quantitats sorprenentment baixes.
D'altra banda, a molts indrets o moltes cultures rebutgen el porc per ser “un animal brut que menja porqueries i fins i tot els seus propis excrements”. Això, com mínim és una injustícia i, en tot cas els culpables serien els criadors de porcs que els tenen bruts o que no els donen prou menjar. Ja no diem si l’han alimentat amb glans per aconseguir un “jamon de bellota”, un regal de la gastronomia.
El que si que fan és rebolcar-se sovint en el fang, cosa que els hi dóna un aspecte d’allò menys polit i arregladet. Però com tot, hi ha un motiu. Els porcs no tenen glàndules sudorípares. No poden suar i per tant per mantenir la temperatura corporal ho han de fer per la boca i amb activitats que els mantinguin frescos. La millor activitat, òbviament, és ficar-se en indrets humits com l’aigua o el fang.
També s’esmenta amb una certa freqüència que si la carn de porc porta paràsits i malalties. Aquesta ja és una mica més empipadora. Sembla que hi ha qui pensa que vivim al segle XVIII. En principi, la carn de qualsevol animal pot portar alguna malaltia i diferents paràsits. El porc no n’és una excepció naturalment. Però per això es van inventar els controls veterinaris. A veure. Quanta gent coneixeu que hagi emmalaltit per algun paràsit agafat menjant carn de porc? Aquí, aquesta mena de carn es consumeix des de fa moltíssim temps i els encarregats de salut pública saben fer la seva feina.
Per tant, el pobre porc carrega amb unes llegendes que el tenen ben marcat. El fet que encara el seguim consumint i apreciant, malgrat tanta llegenda negra, ja és indicatiu que dolent del tot no deu ser.
Naturalment ningú defensaria una dieta feta exclusivament de carn de porc, però una dieta de la que el porc en formi part no ha de tenir absolutament cap inconvenient. I amb el porc es poden aconseguir uns àpats absolutament memorables. De fet, amb pocs animals podem obtenir tantes i tant diferents maneres d’alimentar-nos i de gaudir de la bona taula.
8 comentaris :
Naturalment ningú defensaria una dieta feta exclusivament de carn de porc... bé, exclusivament no, però quasi. A l'actual edició d'Operación Triunfo hi ha un noi d'Almendralejo seguidor de la "dieta del xoriço". Els del programa li van portar el nutricionista i, abans de que parlés, ell va començar a renegar. Quan li van preguntar que li passava ell va dir que no l'havien entès i que l'havia d'explicar bé, que resultava que hi havia un punt a l'orella que, quan te'l trobaven, et clavàvem una agulla d'acumputura i aleshores ja podies menjar xoriço o el que fos que no et faria res... (això ho va emetre Tele 5 dimecres passat en directe...)
I conec un poble de Badajoz on si apareixen aquests antiporcins els foten fora a pedrares... allà diuen que tenen uns xoriços tan bons que curen el refredat i tot !! (els xoriços si que els tenen bons, però el demés és exageració, eś clar... no poden competir amb les taronges de València !!!)
Amí també em fa rabieta que es fotin tant amb la carn de porc. És clar que com tot, com menys manipulada millor, els embutits son poc saludables, la cansalada "bacon", més greixos, més sal...que no convé a ningú perquè anem sobrats...
Però unes bones llonzes a la brasa amb escalivada, un entrepà de llom amb formatge, una llangonissa a la brasa amb patates al caliu...
Què hi ha més sa? Un franckfurt?
Doncs la veritat és que no saben el que es perd el 61% de la població mundial. (de la coca cola no en diuen res les religions?)
De tots els qui guanyen són els jainistes:
"Los jainitas no pueden beber Coca Cola ni comer lácteos, ni cerdo, ni carne vacuna, ni pepinos, ni ketchup, ni papas fritas con sal. El pan, si tuviera semillas de sésamo, tampoco podrían comerlo. A propósito, los jainitas no comen cuando afuera esta oscuro... podrían no darse cuenta de que su comida tiene insectos, por lo tanto, no pueden comer un menú de hamburguesa."
No em considero una fanàtica de la carn, però si que penso que la dieta ha de ser equilibrada i que menjar una mica de tot no fa mal a ningú, i realment a casa nostra disposem de carn de porc de molt bona qualitat. A més, qui li fa un lleig a un tall de llangonissa o un trosset de fuet fets a casa!
Me'n refio menys de segons quins precuinats... Salut!
Tot és perillós. Llegeixo d'un home que menjava només pastanagues. Moria d'un emmetzinament de la vitamina A.
Hola, torno després d'una llarga temporada off-line degut a un "asunto familiar grave", que en deia abans a la ràdio.
Només comentar que hi ha un antropòleg, Marvis Harris, que té una teoria ben curiosa (i jo trobo que potser encertada) per explicar el perquè del rebuig al porc de certes cultures. No us conto més perquè potser molts ja la coneixeu: els seus llibres han tingut molta difusió a Espanya (els ha publicat Alianza en la col·lecció de butxaca ). I per a aquells que no l'heu llegit, us el recomano. No és en Jared Diamond, però no està malament.
Carquinyol. Ai quant de mal que fan els excessos. I segur que n'estan convençuts que si una cosa és bona, molta quantitat ha de ser molt bona.
Ages S. I mira que es poden arribar a fer àpats memorables a partir del porc!
Alasanid. A mi no m'hi veuran pas de jainista. Brrrr.
Thera. Dieta variada es la clau per la salut. Sense excessos ni restriccions. I amb saviesa per cuinar-la amb gràcia!
merike. ostres. Doncs si que pot ser. Que la vitamina A en excés és tóxica!
Panerot. Quant de temps!
El cas es que segurament si que hi ha motius que justificaven el que determinats aliments es prohibissin... fa uns quants segles. Però avui en dia són temes que poden controlar-se. El que passa, es clar, es que quan apareix un costum costa molt de canviar.
Doncs jo una vegada vaig sentir a parlar d'un llibre que explicava que segons la genètica (no sé si s'ho mirava des d'un punt de vista geogràfic, des del grup sanguini o ves a saber què) les carns d'uns animals eren millors per segons quines persones.
La curiositat em va fer mirar el meu cas, i deia que la carn de porc no m'anava gaire bé, a mi! En canvi, un entrecot de vedella era una relíquia.
I és clar que un entrecot de vedella té una benvinguda espectacular al paladar!
Però per tastar el porc, l'espectativa papil·lar és molt similar!! ^^
I encara no he trobat que em fes cap mal...
Només sé que a la nit no m'agrada menjar carn, fa que em pesi la panxa.
Publica un comentari a l'entrada