dijous, de setembre 17, 2009

Llum i vegetals d'altres mons

Quan es parla de planetes que continguin aquest fascinant estat de la matèria que anomenem vida, de seguida pensem en criatures més o menys estranyes, normalment movent-se en un ecosistema amb vegetals que també poden tenir formes estranyes. Però un reflex que acostumem a mantenir és el de pensar que la vegetació serà de color verd.

Això és perquè tot i que poden mostrar un ampli ventall de mides i formes, la majoria dels vegetals de la Terra tenen en comú el color verd. Certament també hi ha algues rojes o brunes, però posats a associar un color amb el món vegetal, aquest color és el verd.

El motiu és la clorofil·la. El pigment vegetal per excel·lència. Allò que fan servir les plantes per captar l’energia de la llum del Sol i realitzar la fotosíntesi. Pràcticament totes les molècules del nostre cos s’han generat en passar per un cicle de fotosíntesi d’algun vegetal.

La clorofil·la és un pigment molt eficient per captar l’energia de la llum. Concretament dels fotons que arriben a la Terra. I de vegades cal recordar que l'única llum que les plantes no capten és la de color verd. Mentre que la resta de longituds d’ona, és a dir de colors de la llum, poden ser aprofitats, la de color verd simplement rebota a les plantes sense que en treguin cap profit. Justament per això és que les veiem verdes.

En realitat les plantes no tenen únicament clorofil·la. També disposen d’altres pigments, xantofil·les i carotens, de colors taronja o groc, que capten llum a diferents longituds d'ona. Aquesta energia se la van passant els diferents pigments, modificant-la lleugerament a cada pas fins que arriba a ser de color roig, que és la que la clorofil·la pot fer servir per fer la seva feina.

Per això de vegades es diu que per saber si en un planeta llunyà hi ha vida n’hi hauria prou de veure si hi ha clorofil·la a la seva superfície.

Però en realitat no té perquè. Si a la Terra han triomfat les plantes verdes és per un bon motiu. La clorofil·la és el pigment que millor s’adapta al tipus de llum que arriba a la superfície. Amb una atmosfera diferent, o amb una estrella diferent, l’evolució hauria donat lloc a unes plantes que ferien servir uns pigments fotosintètics diferents i, per tant, el color de la vegetació seria diferent.

La llum que arriba del Sol va canviant a mida que travessa l’atmosfera, la capa d’ozó absorbeix bona part de l’energia, però no ho fa de manera igual per totes les longituds d’ona, de manera que les plantes s’han adaptat a la llum que arriba a la superfície. No és casualitat que les algues mostrin altres colors. La llum útil per la clorofil·la és absorbida molt de pressa per l’aigua, de manera que a certa profunditat ja calen altres pigments per captar una llum que ha perdut la part del roig de l’espectre.

I en altres planetes podríem trobar vegetacions de color predominantment vermell, similar als nostres boscos caducifol·lis a la tardor, blavós, com alguns bacteris de la Terra, o fins i tot completament negre, si aconseguissin captar llum de tota la gamma de l’espectre. En aquest sentit, les pel·lícules de ciència ficció mostren una notable falta d’imaginació (o de pressupost per canviar el color de les imatges dels boscos terrestres on es filmen).

En tot cas, si ja resulta extraordinari observar els canvis de color que mostren els boscos quan arriba la tardor i la desaparició de la clorofil·la ens permet observar la resta de pigments, com deuen ser aquests canvis en altres planetes?

No és difícil que, de nou, la imaginació es quedi curta.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Realment és curiós, i com dius a les pel·lícules de ciencia-ficció no es sol veure... però uau... un bosc negre seria un digne paisatge d'una pel·lícula del Tim Burton !!

Proximo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Proximo ha dit...

Això em fa pensar en la pregunta de per què les plantes són verdes?

El màxim de radiació es produeix en la franja del groc-verd.

Salut mestre!!

Alasanid ha dit...

Sempre és interessant explicar les coses i veure com no són fetes per l'atzar.

Dan, avui quan he entrat a la biblioteca d'Arenys m'he endut una bona sorpresa en trobar-me de cara el teu llibre dels 100 enigmes! Ja et pots considerar afortunat perquè allà no és que tinguin una secció de ciència massa extensa.

Dan ha dit...

Carquinyol. Ostres, Tim Burton si que faria uns paisatges realistes. Molt més que els mons de George Lucas!

Proximo. Però l'absorció per part de l'ozó desplaça el màxim cap al groc-vermell.

Alasanid. Home! Una biblioteca ben equipada, sense cap dubte! :-D

Arcangelo ha dit...

Interessant plantejar-se que potser no és falta d'imaginació sinó manca de pressupost... Fer el tractament digital seria complicat, i ja no t'explico canviar el color dels arbres de veritat... Però potser algun assessor ja ha dit que els arbres extraterrestres no tenen perquè ser verds. Al cap i a la fi, les sèries mèdiques, per exemple, tenen fins i tot massa imaginació.

Cultura Pràctica ha dit...

M'ha agradat molt aquest article... et felicito! L'he aconsellat als meus alumnes de Secundària que passaran pel teu espai per llegir-lo. Per aportar alguna idea capciosa i diferent, et diria que un detall discutible és que hagis posat en el mateix sac a les algues i les plantes... encara que en la reflexió que feies crec que és completament lícit...
Joel

Dan ha dit...

Arcangelo. Uix, la imaginació que gasten a les sèries médiques. Allà si que agafen un detall i el fan crèixer fins limits insospitats!

Cultura pràctica. Si, el tema de embolicar plantes i algues sempre es delicat. Però en aquest sentit es tractava únicament de ficar porganismes fotosintétics tots plegats. (Fins i tot cianobacteris).