divendres, de març 05, 2010

Terratremols d'ahir i d'avui

20 de febrero de 1835. Día memorable en los anales de Valdivia, porque hoy se ha sentido el más violento terremoto de que hay memoria aquí… El terremoto comenzó de repente y duró dos minutos; pero a mi compañero y a mi nos pareció mucho más largo. El temblor del suelo era muy sensible; las ondulaciones parecían venir del este; otros sostuvieron que del sudoeste, lo que prueba cuán difícil es determinar la dirección de las vibraciones. No había gran dificultad para mantenerse de pie, pero a mi casi me mareó el movimiento, que se parecía mucho al de un buque entre olas muy cortas…

Aquesta és la descripció que va fer en Charles Darwin del terratrèmol que va viure quan estava a Xile. La copio literal de l’exemplar que tinc del seu llibre “El viaje del Beagle”. És notable que els fets van passar pràcticament al mateix indret on aquesta setmana ha tornat a colpejar un intens terratrèmol. Darwin també va arribar a Concepción, una de les zones més devastades aleshores i també ara.

Al día siguiente desembarqué en Talcahuano y me dirigí en seguida a Concepción. Estos dos pueblos presentaban el más horroroso aspecto... Sin embargo debería impresionar mucho más al que hubiera conocido las poblaciones antes de la catàstrofe; porque, para un extranjero, estaban tan completamente entremezcladas las ruinas, que no había medio de formarse idea de cómo habían sido antes aquellos pueblos. Parecía increíble que algunos montones de despojos hubiesen servido de habitaciones... No intentaré describir el aspecto que presentaba Concepción porque comprendo que me sería imposible expresar lo que sentí viendo aquel montón de ruinas...

I també va tenir lloc un tsunami que Darwin recull puntualment.

Pocos instantes después de la sacudida se vio a una distancia de 5 a 6 kilómetros, avanzar una ola inmensa hacia el centro de la bahía. No tenía la más leve burbuja de espuma y parecía enteramente inofensiva; pero a lo largo de la costa derribaba las casas y arrancaba de raíz los árboles con una fuerza irresistible. Al llegar al fondo de la bahía se rompió en olas espumosas que se elevaron a una altura de 8 metros por encima de las más altas mareas. Debía ser enorme la fuerza de estas olas porque en la fortaleza transportaron a 4,5 metros de distancia un cañón con su cureña que pesaba cuatro toneladas. Una goleta fue transportada a 200 metros de la costa y estrellada después contra las ruinas...

Durant unes quantes pàgines Darwin va descrivint allò que va veure o que li van relatar els supervivents mentre que intenta trobar explicacions geològiques als fets. En aquell terratrèmol també va observar que el terreny es va alçar una mica respecte del nivell del mar. Això el va portar a especular sobre si els Andes podien haver-se format a base de moltes elevacions petites i progressives que s’anirien acumulant al llarg dels temps geològics per culpa dels terratrèmols. Aquesta explicació li permetia entendre perquè, a dalt de les muntanyes, hi havia fòssils d’animals i plantes que vivien a ran de mar. I de pas s’anava forjant a la seva ment la idea del potencial que tenien els petits canvis si s’anaven acumulant en el temps. Estava lluny de la teoria de l’evolució, però ja pensava en aquella direcció. Les coses, ni les idees, no apareixen perquè si.

I deixant a banda les experiències de Darwin, un comentari sobre el terratrèmol d’aquesta setmana a Xile. Poc després que tingués lloc es va activar l’alarma de tsunami a tota la costa del pacífic, des d’Amèrica fins al Japó. Allà es van evacuar pobles costaners en previsió de les onades que podien arribar. Per sort, al final l’impacte va ser molt menor del que es temien i els danys van ser mínims. De totes maneres, hi ha acord en que es millor prevenir que curar. Altres tsunamis han demostrat el que pot passar alguna vegada.

És curiós, però la situació m’ha fet pensar en el que va passar amb la grip A. Aleshores també es va detectar una amenaça que podia ser molt greu. Es van activar les alarmes i es va demanar que es prenguessin mesures. Al final la cosa no va ser tan greu com ens temíem encara que, a l’igual que amb els tsunamis, també hem tingut epidèmies en temps passats que ens recorden el que pot passar alguna vegada.

Però, curiosament, no s’ha protestat dient que els que activaven les alarmes de tsunami eren uns incompetents ni s’ha penjat vídeos a la xarxa avisant dels foscos interessos d’alguns o de com ens manipulaven els qui guanyaven diners amb la instal·lació de xarxes d’alarma.

La similitud no es pot portar massa lluny, però no deixa de ser curiós com responem a situacions semblants. Al final en un cas diem “quina sort que ha estat una falsa alarma” i en l'altre, en lloc de pensar el mateix, assenyalem als que han donat el senyal d’alarma i fins i tot minimitzem l'amenaça.

Potser és que el tsunami de l’any 2004 el recordem molt be mentre que l’epidèmia de grip espanyola ja queda massa lluny.

7 comentaris :

kika ha dit...

potser és que una cosa passa al pacífic i l'altra passa a casa teva ...

Carquinyol ha dit...

Impresionant el document de Darwin, tot un "déjà-vu" històric que ens recorda que a les zones on la natura fa "obres" cal anar amb molt de compte.

Respecte a l'alarma, doncs penso que tens raó..... però clar, no és el mateix una alarma que no genera beneficis comercials a ningú que una altra que si que genera, i això fa malpensar tot i que si jo penso que si l'amenaça és real, l'alarma ha de saltar de totes totes.

Clidice ha dit...

una mica com en Carquinyoli, penso que no és una comparació gaire reeixida. T'asseguro que veure retirar-se el Pacífic després d'un terratrèmol fa molt de iuiu, i si després el tsunami és petitet li faràs petons a qui hagi pitjat el botó d'alarma, perquè sabràs que algú ha vetllat per tu. :)

Meritxell ha dit...

Molt interessant el post.
pel que fa a l'alarma, estic d'acord amb tu ,Dan, penso que la grip espanyola o qualsevol altra ens queda molt lluny. Va matar molta gent però no tota en un dia i sovint ens quedem amb els impactes més grans,com ara el tsunami de 2004. És allò que poca gent té por a viatjar amb cotxe però sí amb avió, tot i que estadísticament el cotxe mata més.

En quant els beneficis comercials..., penso que hauries de fer un post al respecte. Però us aconsello Les grans plagues modernes d'en SM (http://bloguejat.blogspot.com/).

Thera ha dit...

Molt bo el post.

De tota manera a mi m'espanta el que pot provocar la propia naturalesa, amb o sense alarmes, pot ser i és devastador. Esfereidor.

Alasanid ha dit...

Petits moviments per una i una immensa desgràcia pels altres.

Quan fiques de costat dues coses de mides tan diferents...

I sí, ara estem més conscienciats pel que fa als tsunamis.

Cultura Pràctica ha dit...

Tenia pendent revisar aquesta entrada i m'ha encantat. Les referències al llibre del viatge de Darwin i les cites que proposes són molt enriquidores. Gràcies. Jo que sóc profe necessito d'exemples com aquesta entrada per acostar la ciència als meus alumnes...

Com a opinió personal, crec que la comparació entre ambdues alarmes no és gaire vàlida. En cap cas es qüestionen les accions de prevenció en un cas o en un altre; més aviat és qüestiona la barreja d'aquestes amb interessos econòmics -que des de fora semblen molt evidents- d'algunes grans empreses farmacèutiques.