De 105 a 400

Hi ha coses que, segurament, tenen una explicació raonable però que no s’acaben d’entendre. I en ocasions, dues coses que tenen explicacions raonables però que no s’acaben d’entendre coincideixen en el temps. Aleshores, la combinació resulta demolidora (malgrat que hi hagi explicacions probablement raonables).

Dedicar-te a la ciència en aquest país és una mostra de passió absoluta i total per la ciència o be de masoquisme extrem i indissimulat. Els estudiants de doctorat sovint es queixen dels kafquians processos administratius a que es veuen sotmesos. Multiplicitat de comissions, taxes i paperassa que, probablement tenen una finalitat, però que sovint no s’acaba d’entendre. Amb resignació intento explicar que deu ser part de la seva formació com a doctors. En el futur hauran d’enfrontar-se amb l’administració per aconseguir beques, presentar-se a oposicions, justificar despeses i molta paperassa inevitable. És millor que comencin a batallar amb la burocràcia durant el doctorat i així no els agafarà desprevinguts després.

Però aquests dies l’ambient està particularment enrarit a bona part dels laboratoris. El motiu és que les taxes que han de pagar per fer el doctorat s’han apujat. Quan comences el doctorat has de pagar la matricula i un preu per els cursos que faràs. També hauràs de pagar per altres conceptes, com els drets per presentar la tesi o el lloguer de l’aula per fer la defensa. Però aquesta vegada l’augment de les taxes ha estat de 105 euros a 400 euros.

Suposo que es normal que la gent s’emprenyi si a mig doctorat t’augmenten en un 300 % el preu que has de pagar. Diguem que la pujada és una mica superior al l’augment del preu de la vida. I 400 euros, considerant que les beques i els contractes predoctorals no arriben als 1000 euros mensuals nets, vol dir que un mes hauran de dedicar gairebé la meitat del sou a pagar la taxa pel doctorat. Per això, ahir va haver-hi una manifestació per protestar. El fet que això només passi aquí, mentre que la resta d’Universitats de l’estat mantenen el preu baix, també ajuda a encendre els ànims.

Probablement hi ha motius que justifiquen augments de les taxes. Però calia fer-ho d’aquesta manera? Imagineu que un mes a l’any us tripliquin el lloguer del pis o el preu de la hipoteca?

I quan això coincideix amb propostes d’ajudes als “ni-nis” (els que ni estudien ni treballen ni tenen intenció de fer-ho) doncs encara emprenya més al personal. De fet a molts se’ls queda cara de ximples. Els estudiants de doctorat no són només estudiants. Ells fan funcionar el sistema científic del país. Són els que estan pencant al laboratori mentre els científics que sortim a les fotos i a la tele normalment ens dediquem a intentar aconseguir diners, a llegir que fan altres i a dissenyar experiments que, habitualment, faran els doctorands. No és infreqüent que marxin del laboratori passades les onze de la nit. Treballen amb productes cancerígens, radioactius i infecciosos. Manipulen virus, bacteris i tota mena de productes tòxics.

Cap problema. És la feina que han triat i cada feina té els seus problemes i perills. A més, en època de crisi tothom ha de rebre. Però si el missatge que semblaria que s’envia és que la societat està disposada a dedicar diners als que no estudien ni treballen mentre que alhora fa que aquells que si que estudien i treballen paguin el triple del que pagaven per la seva formació, com pretenem mantenir les vocacions i la motivació? Surt més a compte no fer res! (Ja se que les propostes no deuen ser com la premsa les mostra ,i menys encara en campanya electoral, però el missatge que arriba és, bàsicament, aquest.)

Insisteixo. Segur que hi ha explicacions i motius per triplicar les taxes a algú que està al mig de la tesi. Però agrairia que me les expliquessin de manera entenedora. Més que res per tenir alguna cosa a dir als doctorands del laboratori.