Final d'etapa

La vida és un seguit d’etapes que tots intentem que siguin el més interessants possibles. I en el món virtual passa exactament el mateix. Tot arriba un dia que s’acaba i aquest blog, aquest Centpeus en concret, acaba avui.

Aquesta setmana s'han complert cinc anys en els que hi he penjat un total de 931 entrades (932 si comptem aquesta), que he intentat que toquessin totes les branques de la ciència. Donada la meva formació com a biòleg les ciències de la vida potser han tingut preferència, però ja se sap que el teu blog el fas anar com vols.

Durant aquest temps ha anat descobrint moltíssimes coses que ignorava. De vegades em deien que si jo en sabia de tot. En realitat, la majoria de temes els desconeixia un parell de dies abans d’escriure’ls. Però una noticia, alguna cosa que recordava haver llegit, un comentari fet per algú o el suggeriment d’algun col·lega, m’empenyia a aprofundir en algun aspecte de la ciència i amb el que acabava de descobrir en feia un post.

A més, el blog m’ha permès conèixer un grapat de gent fantàstica. Molts de manera virtual, i alguns en persona. També m’ha portar a escriure llibres, a col·laborar en ràdios i a guanyar una petita visibilitat mediàtica. Encara em quedo parat quan algú em presenta com a “divulgador científic”. Suposo que és una manera de definir el que faig durant el temps lliure, però certament no m’he adonat de com arribava a aquest punt i per descomptat que no en tenia cap intenció. El blog només era un entreteniment que va resultar molt més entretingut del que m’esperava.

De totes maneres al principi he triat amb molta cura les paraules quan deia que és aquest Centpeus en concret el que acaba. No és un punt i final, sinó un punt i seguit. Fa algunes setmanes van posar-se en contacte amb mi els encarregats de l’àrea de Comunitats del nou diari ARA. Volien fer un espai dedicat a la Ciència i em van proposar si m’interessava participar-hi.

I no m’hi vaig poder resistir. Poder estar ficat, ni que sigui una mica, en una cosa com aquesta des de l’inici em feia massa gràcia. I per altra banda, després de cinc anys era un moment per plantejar-me que fer amb el Centpeus.

Després de donar-hi algunes voltes, la decisió ha sigut la més senzilla. A partir de diumenge, hi haurà un nou Centpeus, en un altre servidor i amb un altre format. Estèticament no havia canviat pràcticament res des de la primera versió i potser ja toca. Podria agafar tots els posts penjats i traslladar-los a la nova “casa”, però no ho faré. Li tinc massa carinyo a aquest blog amb el seu format super-simple. I, sobretot, no voldria perdre tots els comentaris que heu anat deixant i que han enriquit tant aquest Centpeus. La veritat és que no se com agrair a tots els que heu anat passant les vostres aportacions.

L’altre qüestió era que fer amb el nom del nou blog. Vaig pensar algunes opcions, però de seguida vaig tenir clar que el deixo tal qual. Quan vaig triar el nom de “Centpeus” va ser sense pensar i creient que després ja el canviaria, però ara ja el tinc massa assumit com per pensar en res de diferent (tot i que dels centpeus mai n’he parlat al blog). De manera que mantindré el nom. Serà simplement una nova etapa d’un vell Centpeus. En realitat, malgrat els canvis formals i la nova adreça, la meva intenció és seguir si fa no fa igual. Una reflexió diària sobre fets més o menys relacionats amb la ciència i amb l’única pretensió de comentar alguna cosa que sembli interessant. Després de tot, el blog sempre l’he considerat únicament com un entreteniment. En el moment que fos una obligació m’atabalaria i el deixaria en dos dies.

I res més. La nova adreça la posaré per aquí tant bon punt sigui operativa (es a dir diumenge, si tot va bé). Si voleu seguir compartint aquest camí de fascinació amb la ciència, doncs ens veiem a la nova casa!