Previsions extraterrestres

Les notícies sobre descobertes d’exoplanetes tenen un regust agredolç. Per una banda, és una passada disposar de la capacitat d’identificar planetes al voltant d’estrelles llunyanes. Poder saber si al voltant d’aquells puntents de llum que veiem de nit hi ha planetes és, simplement, increïble i obre la imaginació a tota mena d’especulacions. Però, d’altra banda, les descobertes que es van succeint mai acaben de ser “la descoberta”. Encara anem localitzant planetes massa grans, massa calents, massa freds o massa el que sigui que fan que la vida tal com la coneixem sigui molt improbable. I vulguis que no, això talla el rotllo.

Al final és difícil no impacientar-se i tenir ganes de cridar als astrònoms “vinga, trobeu un planeta com el nostre d’una vegada!” Un pensament injust, però comprensible. Però allà on no arriba encara la tècnica podem fer servir les matemàtiques. I això ho han fet dos equips diferents per respondre dues preguntes relacionades amb la cerca d’exoplanetes.

Els primers es van preguntar quants planetes semblants a la Terra podem esperar trobar a la galàxia. Les expectatives seran diferents si creiem que planetes com el nostre són molt abundants o si pensem que resulten excepcionals i escassos. Si a un paller només hi ha una agulla cal prendre paciència, però si n’hi ha un milió, pots ser més optimista.

El que van fer va ser analitzar com es distribuïen en funció de la mida els planetes que ja s’han trobat en 166 estrelles semblants al nostre Sol. I van observar que no era a l’atzar. Un petit percentatge d’estrelles (1,6 %) tenia planetes de dimensions enormes, com Júpiter o més grans. El 6,5 % tenia planetes grans, però no tant. Podríem comparar-los amb Neptú o Urà. I un 11,8 % de les estrelles tenien planetes dels que s’anomenen “super-Terres”, és a dir de mida entre tres i deu vegades més gran que el nostre.

Noteu que com més petit és el planeta més en trobem? De planetes com la Terra no n’hem vist cap, però això ja ho esperàvem. Simplement encara no disposem de tecnologia prou sensible per localitzar-los. Però si extrapolem les dades obtingudes podem esperar que una de cada cinc estrelles tingui planetes de mida similar a la Terra. I això són molts planetes!

És interessant que les dades observades no acaben de encaixar amb les previstes pels models teòrics de formació de planetes. Però ja se sap: si les dades i la teoria no quadren, cal refer la teoria.

De manera que sembla que allà fora hi ha moltes Terres esperant a ser descobertes, però quan? Doncs això és el que han intentat respondre uns altres investigadors fent servir un sistema similar. No han analitzat estrelles sinó el ritme al que anem descobrint planetes i com millora la sensibilitat de les tècniques. I de nou, han extrapolat per mirar de predir quan podem esperar la descoberta de la primera exo-Terra. Parlem d’estadístiques i probabilitats, de manera que les dades cal agafar-les amb precaució, però posats a predir els autors diuen que l’esdeveniment tindrà lloc cap a Maig del 2011.

Tanta precisió sembla més aviat una fantasmada, però de fet només és el punt on una recta talla un punt d’una altre recta en una funció. Interpretat de manera més realista diríem que no l’esperen abans del 2011 i els sorprendria no haver trobat encara res més enllà del 2020.

Tot plegat no ens soluciona res, però al menys ens fa veure les coses amb una certa perspectiva. Sembla que s’apropen temps interessants en l’astronomia. Nosaltres no podrem visitar aquests indrets. Però saber amb certesa que existeixen farà que mirem al cel amb uns altres ulls.