Senyora tiranosaure

És curiós el fet que quan veiem algú de lluny, de seguida podem saber si és un home o una dona. Mirem unes cames, unes mans, simplement uns ulls o una manera de caminar i habitualment sabem si pertanyen a una persona de sexe masculí o femení. En realitat no és tant fàcil explicar les diferències. Simplement “les veiem”.

Però això només serveix per l’espècie humana. Mirem un ocell, un xai o un rinoceront i ens resulta impossible distingir mascles i femelles. Els entesos si que ho fan amb facilitat perquè els caràcters diferencials estan allà. Simplement nosaltres no els coneixem. Una gavina o un llobarro no tindran cap dificultat en identificar mascles i femelles de la seva espècie, però segurament trobaran que tots els humans semblem iguals.

En ocasions es descobreixen animals nous i aleshores cal esbrinar si l’exemplar que tenim entre mans és mascle o femella. Potser senzill si l’aparell reproductor s’assembla al nostre. Però moltes vegades calen mirades més atentes. En moltes espècies al mascles no els penja res normalment. Poden tenir aparells copuladors més o menys complicats però amagats a l’interior del cos i que només apareixen quan cal fer-los servir.

En altres casos encara és mes complicat. Els aparells dels insectes recorden els sistemes d’assemblatge de les naus espacials, amb ganxos i apèndixs per les dues bandes, de manera que al final cal mirar qui pon els ous, o qui fabrica òvuls i qui espermatozoides. Tampoc serveix sempre mirar qui té cromosoma Y perquè no tots els animals defineixen el sexe amb aquest sistema.

Però la gran complicació és quan parlem de fòssils. Aquí ja no hi ha aparells reproductors, no hi ha òvuls ni espermatozoides, no hi ha possibilitats de veure’ls ponent ous o parint cries i no tenim res més que uns fragments d’esquelet que, rarament està complert. Tingueu present que molts esquelets de dinosaures que veiem als museus es fan amb peces provinents de diferents individus.

Aleshores com establir si l’exemplar és mascle o femella?

No és senzill ni molt menys. De fet, en molts cassos simplement no ho sabem. En altres tenim seriosos dubtes per decidir si dos esquelets relativament diferents pertanyen a especies emparentades però diferents, o simplement es tracta d’un mascle i una femella de la mateixa espècie. En un milió d’anys, uns habitants del futur poden trobar restes fòssils de cérvols mascles i femelles i pensar que es tracta de dues espècies diferents, una amb banyes i l’altre sense banyes. És un error perfectament possible.

Però algunes vegades hi ha sort. I això va passar amb un esquelet de Tyranosaure rex guardat en un museu de Montana, als Estats Units. Uns investigadors examinaven els ossos i es van adonar que a l’interior d’alguns hi havia un tipus molt particular d’os. Un teixit ossi que creix a l’interior de la medul·la dels ossos més grans dels ocells. La gràcia és que només apareix en ocells femelles i únicament quan estan a punt de pondre ous.

Es diu os medul·lar i la seva funció és emmagatzemar calci en grans quantitats. Aleshores, quan arriba el moment de fabricar la closca dels ous, aquest os s’anirà desfent i el calci s’aprofitarà per fabricar la closca. Si no fos així, l’ocell no tindria prou calci en la sang com per fer una closca d’ou.

De manera que seguin ritmes hormonals, l’ocell femella, a mida que s’acosta l’hora de pondre ous comença a guardar calci fabricant os medul·lar. Quan arriba el moment, aquest os es desfà mentre fabrica la closca i l’animal es queda sense aquesta capa particular d’os fins la propera tongada reproductiva.

Doncs aquest tipus d’os el van trobar en l’esquelet del tiranosaure del museu. Un exemplar anomenat MOR 1125 i que ara sabem que és “ella” (i ja l'han batejat amb el nom de "Catherina"). Tenint en compte que aquesta estructura apareix només temporalment, s’ha tractat realment d’un cop de sort.

I de passada, s’ha afegit una nova prova que indica que els ocells i els dinosaures estan emparentats. Els rèptils no el tenen aquest tipus d’os.