diumenge, de febrer 26, 2006

Adictes a l'aire net

Ja se sap que la qualitat moltes vegades es pot notar en els petits detalls. I això tambè es pot aplicar a la qualitat del medi ambient. Hi ha un detall petit, sencill, sobint desapercebut, però que és un bon indicador de un indret lliure de contaminaciò. Son els líquens.
Recordeu algun liquen per una gran ciutat? A Barcelona ben segur que no. I prop d'alguna fàbrica? Ho dubto. De seguida que la contaminaciò ambiental augmenta una mica, els líquens desaparèixen. Per això sel's considera uns bons "bioindicadors". I per això els he observat amb enveja en algunes ciutats relativament grans del nord d'Europa, allà on tal com diu el poeta: "...diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç" i sembla que, a més, es prenen seriosament això de cuidar el medi ambient.
De manera que quan veien un líquen, podeu omplir els pulmons profundament. La seva presència vol dir que l'aire que respireu és ben net.
De fet, els líquens son en realitat una simbiosi entre dos organismes. Un alga i un fong. I aquesta uniò ha donat unes formes i uns colors que trobo preciosos. Però a més també ha donat lloc a algunes anècdotes. Sobretot perquè alguns líquens viuen incrustat en les roques. Segur que alguna vegada els heu estat observant a la muntanya. Unes taques de colors, o blanques i negres escampades sobre els blocs de granit.
Però això fa que quan un liquenòleg els vol recollir, s'ha d'emportar un fragment de la roca junt amb el liquen. I es veu que alguna vegada, anant de congrès, o desprès de fer un viatge per recollir mostres, en arribar a l'aeroport la policia es queda parada en trobar una maleta que pesa tant que "parece que lleve piedras". I quan l'obren i efectivament la troben plena de pedres (amb le liquen incrustat), li toca a l'investigador convèncer a un agent d'aduanes mosquejat que no, que no està boig, que aquelles pedres servéixen per augmentar els conèixement de la humanitat sobre les espècies, els nivells de contaminació, la evoluciò...
Una feina dura això de ser liquenòleg!

2 comentaris :

Anònim ha dit...

Com sempre, Dan. Interessant, informatiu i divertit.

Salut!

Anònim ha dit...

A més de dura, una mica incompresa i tot... no sé perquè però sempre m´han fascinat els líquens, els trobo preciosos i molt artístics ;-)