dijous, de febrer 02, 2006

Herbes, colorants i càncer

Moltes vegades es critica la medicina convencional per ser massa basada en la "química", al contrari que les medicines "tradicionals", basades en productes naturals. Però això és simplificar moltíssim les coses. Desprès de tot, quasi tots els compostos en que es basa la farmacologia actual estan extrets de les plantes. I bona part de la recerca que fan les tant denostades empreses farmacèutiques consisteix en investigar les bases químiques dels remeis tradicionals.
Un exemple curiòs el tenim en una recepte de la medicina tradicional xinesa, la Danggui Longhui Wan, que es feia servir per tractar el càncer. Era una barreja de 11 plantes medicinals emprada des de feia segles i que realment presentava una certa eficàcia. Però la medicina actual no es conforma amb saber que una cosa funciona. És important conèixer el com i el perquè. De manera que un equip d'investigadors va començar l'anàlisi de la barreja d'herves Danggui Longhui Wan.
El que fèien era sencill. Comparaven la capacitat anticancerosa de la barreja completa, amb la de la barreja menys una de les plantes. Així podien identificar les que no aportaven gran cosa. I el resultat va ser que l'activitat anticancerosa la presentava una sola de les plantes!! La Qing Dai (indigo naturalis).
Era curiós, perque d'aquesta planta se n'extreia el blau d'indi (en castella índigo), un colorant d'origen vegetal conegut de fa temps. Però era l'indi el responsable de la activitat anticancerosa? Doncs gairebé. En realitat era un anàleg químic (un isómer) anomenat indirubina. Químicament quasi igual, però aquest té color vermell (tambè n'han fet un color anomenat roig d'indi)... i te activitat anticancerosa.
Molt bé. Doncs el que fa la medicina convencional és passar de la resta de les plantes i de la resta de components i concentrar-se en el que realment funciona per allò que volem. Ara cal saber com actua la indirubina i mirar de dissenyar mol.lècules que encara tinguin més eficacia i que presentin menys efectes secundaris (que sempre n'hi ha). Al final, si se'n surten, potser disposarem d'un fàrmac anticancerigen... d'un espectacular color roig d'indi!
Realment sí que al final hi ha molta química... però es que la base de la vida ÉS la química.

6 comentaris :

Anònim ha dit...

si se'm permet la pregunta, com t'ho fas per escriure amb tanta constància posts tan plens d'informació interessant!?!?!?!?

Anònim ha dit...

Ostres Dan :O! Això em recorda a la pel.lícula-Documental Ayurveda (l´has vist??), en què entre diferents teràpies, hi ha el cas d´un home que cura diferents tipus de càncers amb trossos d´escorces d´arbres i branques. Un laboratori de Nova Delhi (o de Bombay, ara no me´n recordo) en fa un extracte i ho aplica a una línia de leucèmia com les que tenim pel meu lab, i veuen que els components de dites espècies tenen capacitat apoptòtica selectiva per les cèl.lules tumorals!!! La veritat és que et quedes amb la boca oberta, i sabent que hi ha encara (espero) molt més per descobrir dins la natura...

Dan ha dit...

Hola Mery Cherry. Je je. Ho trobes interessant? Gracies! Suposo que soc un xafarder incorregible. Com deia algú: Un científic és, unicament, un xafarder amb mètode.

Nica! No, no l'he vist, però suposo que la buscaré. La veritat és que costa recordar que quasi tots els farmacs tenen origen vegetal. (Una aspirina és poc mes que escorça de salze triturada, purificada i empaquetada)

FFFF ha dit...

Hola!

El teu bloc és molt interessant, tot i que no escrigui mai de ciència en el meu per que ja la pateixo prou. En tot cas, m'agrada veure que encara hi ha gent que hi veu allò que jo hi veia fa uns anys. Només una cosa, l'aspirina, és a dir, l'àcid acetilsalicílic, és un derivat acetilat de l'àcid salicílic, que és el compost que es troba als salzes. La cosa és que en forma d'àcid, sense esterificar, provoca naftes i és irritant per a les mucoses, per la qual cosa s'acetila, tenint menys efectes secundaris per via oral.
Fins aviat.

Dan ha dit...

Je je. Hola estirik. Tens tota la rao. Mastegar escorça de salse podia anar be, pero purificar l'acid salicilic simplement i sense cp altre tractament doncs no serviria. Naturalment no volia entrar en tants detalls. Pero t'agraeixo el matis.
La pateixes la ciencia? Home, com tot, es dur si o fas a alt nivell, pero per a mi explicar-ho encara te la seva gracia.
Ens llegim!

Anònim ha dit...

Ànim a tots els científics; sou una part de la nostra esperança.