dilluns, de febrer 27, 2006

Pols

Quan es parla de la colonitzaciò de Mart, o de la Lluna, sempre es té present els problemes tècnics que comporta, i tambè els riscos per la salut. Com va dir un tècnic de la NASA, una apendicitis no és massa greu a casa, però si la tens a Mart, pot ser molt seriòs. No se si als astronautes els hi extirparan l'apèndix de manera preventiva, però jo m'ho faria. Fins i tot una cama trencada pot ser un drama de vida o mort. I això per no parlar de l'exposició a les radiacions, sense una protectora capa d'ozò a sobre. A més hi ha la perdua de massa muscular, la descalcificació...
Però hi ha un problema molt seriòs que sovint passa desapercebut. És la pols.
Tant la Lluna com Mart son indrets amb molta pols. No hi ha vegetació per fixar el sól, ni rius que arroseguin i dipositin al fons del mar les petites partícules que hi ha arreu. A sobre, la pols es fica per tots els racons. Quan els astronautes de les missions Apol.lo tornaven a entrar al mòdul lunar desprès d'una passejada, arrosegaven pols a les sabates. Pols que va fer que el mòdul fes olor com a pòlvora i que desprès van respirar, causant alguna congestió nasal que per sort no va tenir més importància.
Però respirar pols durant molt temps no és cap tonteria. Hi ha malalties molt greus, com la silicosi o l'asbestosi, causades per la presència de pols als pulmons. I no cal que sigui tòxica (que de vegades tambè ho és). La sola presència de partícules dins els alveols pulmonars pot causar una inflamació crònica que pot degenerar en una fibrosi pulmonar. Una malaltia mortal.
Per tant, a l'hora d'instal.lar-se caldrà preparar filtres, dobles càmaras, protocols de neteja per cada vegada que s'entri i es surti, anàlisis dels mocs i dels esputs dels astronautes i tot un seguit de mesures de prevenció. Tot, per culpa de la pols.
Però no tot és dolent. Amb mostres de pols lunar van trobar que posades a un microones s'escalfen extraordinariament i es fonen amb facilitat. Això és perquè contè partícules de ferro, i el ferro als microones s'escalfa molt. Però un cop fosa, la pols fa una pasta que s'endureix i pot servir com a material de contrucció.
Potser a la Lluna, amb una pala per recollir pols i un microones es podrà muntar una fàbrica de maons ben barats!

5 comentaris :

Dan ha dit...

Ja ja!
Em temo que sols ens donaria per una tesina!

nimue ha dit...

ui! jo no tinc apèndix... si no fos per això de la pols seria una astronàuta magnífica! catxislamar...

Llum ha dit...

Curiós, això de la pols. No ho havia sentit mai.

Escolta, jo que encara estic a mig llegir el Marte Azul (i que amb la feinada que tinc encara estarà un temps a mig llegir) i que tinc molt mala memòria: en algun dels llibres de la trilogia hi surt alguna cosa del tema? Perquè si hi surt jo no la recordo...

Dan ha dit...

Ostres! Em sembla que no. En tot cas no ho recordo. però si sortis en algun seria al primer. Quan el planeta comença a estar terraformat ja deixaria de ser un problema.
(Em sembla que treballes massa)
;-)

Llum ha dit...

No és que treballi massa. És que sóc mooooooolt lenta.