Finalment la nau que portava la sonda New Horizons va enlairar-se sense problemes i ja és camí de Plutó. Finalment s'ha enviat una sonda per explorar l'únic planeta que queda per conèixer. I finalment sabrem si val la pena o no anomenar "planeta" a Plutó. Però la missió de la New Horizons va més enllà. També explorarà el que hi ha passada l'òrbita de Plutó, a l'anomentat cinturo de Kuiper. On sembla que s'hi poden trobar altres "planetes" semblants. De fet, ja s'he n'ha identificat un altre (Xena), que resulta que és mes gran que Plutó. De manera que pot ser una missiò d'allò més plena de dades fascinants.
Però la missiò per si sola ja te algunes característiques interessants. Per exemple, la New Horizons serà la nau més ràpida que mai s'ha enviat enlloc. Anirà a 21 km/segon, poca broma! Tot i així, trigarà deu anys a arribar, de manera que caldrà tenir paciència. Primer passarà per Júpiter, i aprofitarà la gravetat del planeta gegant per girar la trajectoria, apuntar correctament cap a Plutó i de pas, accelerar encara més. Els de la NASA han posat una pàgina que indica on es trova la nau en cada moment i quan falta per arribar. Te la seva gràcia anar seguint un viatge tant inmens.
Però la conseqüència d'anar tant de pressa és que la visita a Plutó serà vist i no vist (aquí teniu un esquema de la trajectória de l'encontre). La nau passarà com un llamp per entre Plutó i la seva lluna Caront, i seguirà el seu camí cap a les profunditats de l'espai. El que passa simplement és que va massa de pressa per frenar. Començarà a prendre dades quatre setmanes abans, cap el Juliol del 2015, però la visita de veritat, durarà sols un dia!
Ens podem preguntar, val la pena un viatge de deu anys per una visita tant breu? En tot cas, les lleis de la mecànica celest fan que no hi hagi alternatives. Això, o seguir ignorant-ho quasi tot sobre Plutó.
Com a bon xafarder que soc, a mi em sembla que una sola foto de la superficie de Plutó s'ho val. A més, qui sap que hi trobarà més enllà?
2 comentaris :
Em podeu acusar de demagoga, però quan m'assabento d'aquests avenços tant meravellosos, d'aquesta capacitat que té l'ésser humà per fer realitat els somnis de ciència ficció, i hi ha tanta gent que destina tant d'esforços per avançar en el coneixement, no puc deixar de pensar que no es fan tants d'avenços per eradicar la sida a Àfrica o per evitar la fam al món.
No és una crítica als científics; és una crítica a l'ésser humà. Disculpau.
No cal que et disculpis de res, sobretot perque tens tota la raó. Avui es disposa de capacitat tecnologica per solventar bona part dels problemes que hi ha al mon. I altres es podrien si s'hipossesin el medis que cal.
Realment es trist que no es faci per manca de voluntad política o perque el mon es mou sobretot pels calers i per l'estupidesa.
Publica un comentari a l'entrada