Misteriosos senyals del mar

Durant la guerra freda, la tensió militar entre l’OTAN i l'URSS es manifestava de manera particularment notable a les profunditats oceàniques. Les flotes de submarins es desplaçaven submergides durant setmanes mentre es vigilaven mútuament. El motiu era evident. Un submarí armat amb míssils nuclears podia situar-se enfront les costes de l’enemic i destruir les ciutats o les instal·lacions més importants en pocs minuts.

Per controlar millor el que passava es van establir unes xarxes de micròfons submarins al llarg dels oceans. El SOSUS (Sound Surveillance System) era el sistema dels americans i tenia hidròfons arreu, però particularment a l’Atlàntic nord. Penseu que cada vegada que un submarí soviètic sortia de la base de Murmansk havia de passar per la zona entre Noruega i Islàndia. En navegar per aquelles aigües, els sensors el podien escoltar i enviar altres submarins a seguir-los. Era un joc de guerra en que el principal era no fer soroll i escoltar als enemics.

El cas és que aquestes xarxes d’hidròfons detectaven tota mena de sorolls provinents de les fondàries marines. I amb el temps es va poder fer un catàleg important que permetia identificar l’origen del so amb tota precisió. L’espectre de so revelava si es tractava d’un submarí de la classe Akula, una balena geperuda (fascinant), un petrolier o un grup d’orques que anaven de cacera. Pràcticament tots els sorolls tenien un registre característic i conegut. (Aquí n’hi ha uns quants exemples).

Pràcticament tots, però no tots. I alguns dels sons registrats representen un misteri que encara no té resposta. El més famós potser sigui el senyal Bloop. Un so que es va captar l’any 1997 i que no correspon a res que nosaltres coneguem. Ara la gravació està disponible, i si la voleu sentir, aquí la podeu trobar. Cal tenir present que l’arxiu la mostra accelerada 16 vegades, de manera que el que sona com una bombolla, en realitat va ser més allargat en el temps.

Una dada interessant és la intensitat amb que es va emetre. A l’aigua el so pot recórrer grans distàncies, però és que aquest senyal va ser captat per sensors situats a 5000 quilòmetres de distància!

Com que el van detectar diferents hidròfons, s’ha pogut situar el seu origen al Pacífic sud. Al voltant de les coordenades 50° S, 100° W. L’altra dada és que el seu origen no sembla mecànic ni geològic. Més aviat sembla biològic, però no coneixem cap criatura que pugui emetre aquest so. En tot cas, ha de ser alguna cosa gran de debò.

Difícilment serà un mamífer. Hauria de sortir a respirar i un monstre tan enorme no passaria desapercebut. Hi ha qui ha proposat un pop o un calamar gegant de veritat. No els “petits” gegants de 20 o 30 metres sinó un de gran de veritat. Però la realitat és que no en sabem res.

De totes maneres, Bloop és el senyal més famós, però n’hi ha altres de registrats que tampoc tenen explicació. I si us dic la veritat, trobo més intrigant el senyal anomenat “Train”, que potser sona com el xiulet d’un tren, però que també podria ser la crida d’alguna estranya criatura submarina. O “Upsweep”, que es detecta periòdicament a diferents indrets del Pacífic, sobretot a la primavera i la tardor, encara que cada any menys freqüentment.

Si en voleu escoltar més, aquí teniu unes quantes. Podeu triar i especular sobre els orígens, però recordeu que les explicacions obvies ja s’han descartat. I recordeu també que hi ha moltes coses que desconeixem dels fons marins. (Cthulhu també sembla poc probable).

Al final, l’únic que podem concloure és que allà a baix hi ha alguna cosa, molt gran, que encara no hem vist mai i que pot emetre aquests intrigants sorolls.