Sexe i matemàtiques

Hi ha temes que són delicats perquè, malgrat que s’acostumen a vendre amb una capa d’”objectivitat científica”, en realitat amaguen molts prejudicis i tendències culturals. Però alhora, tampoc cal amagar dades simplement perquè ens semblin política social o culturalment incorrectes. Les coses són com són, i no ens fem cap favor enganyant-nos. Aquest argument, però, és empipador perquè l’han fet servir àmpliament els defensors del racisme, el sexisme, i tota mena de discriminacions. Per tant, sempre cal ser prudent en les anàlisis.

Això s’ha aplicat moltíssim a les diferències entre homes i dones. Que som diferents és una obvietat i la vida resulta molt més interessant gràcies a això. Però quan aquestes diferències passen a ser categories ja és un altre tema. Durant molts anys les dones han sigut tractades com éssers inferiors ja que, presumptament, la seva capacitat intel·lectual era menor que la dels homes. Això durant molt temps simplement no es discutia, però va arribar un temps en que es va començar a mostrar amb dades objectives, científiques.

El cervell de la dona era més petit que el de l’home, per tant, la seva intel·ligència havia de ser menor.

Ara aquests raonaments ens fan riure, però en un temps no tant llunyà es feien servir per aplicar lleis discriminatories, per negar el dret a votar i per mantenir l’estat de dominació dels homes. I que es podia dir en contra de les dades científiques?

Doncs més dades, naturalment.

Mica a mica es va veure que la mida del cervell no té relació amb la intel·ligència. És evident que els elefants no són terriblement intel·ligents malgrat els seus grans cervells. Després es van anar fent altres determinacions que van deixar el tema cada vegada menys clar, però la mesura de les diferències va seguir.

Un clàssic és que les dones tenen menor capacitat de percepció espacial. En realitat crec que aquesta és de les poques que encara es mantenen i que semblen ser reals. Al menys fins l’aparició de noves dades. Però potser el tòpic, fermament implantat, que indica que les dones no saben llegir els mapes pot influir en el disseny o la interpretació dels experiments.

I encara més. Els prejudicis poden convertir en una realitat coses que no són reals.

Acaben de publicar un treball on analitzen la diferència entre homes i dones pel que fa a les matemàtiques. Quan parlem de les mates, acostuma a ser un terreny majoritariament masculí. Per això hi ha la idea que les dones tenen un rendiment menor en matemàtiques que els homes. De fet, en mirar els resultats dels nens a l’escola, poc diferents dels de les nenes, la qüestió es plantejava de manera més subtil. El que s’afirmava era que la dificultat per les dones era la de ser excel·lents matemàtiques.

Exactament es plantejava dient, les dones treuen resultats iguals als de la mitjana de la població i ajustats a la mitjana. En canvi en el cas dels homes hi ha més variació. Per això trobem que ells obtenen els pitjors resultats, però també són els que sobresurten més.

Matemàticament era com dibuixar dues corbes en forma de campana de Gauss, però la dels homes amb unes cues molt més extenses.

Però l’estudi fet aclareix una mica les coses i indica que si que són així, però que no són així.

En el treball es van preguntar si era cert que les noies treien diferent notes mitjanes que els nois. Tal com era d'esperar, quan van fer una anàlisi estadística van trobar que no. De mitjana no hi ha diferències. Però que passa amb els extrems? Les noies tenen dificultats per arribar a l’elit en el camp de les matemàtiques. I aquí la cosa es comença a aclarir. Van trobar que efectivament, les noies no arriben a nivells tan alts com els nois... però que això depèn del país!

I aquí arriba la clau. Com menys discriminació hi ha entre nois i noies, menors són les diferències que s’observen en qualsevol paràmetre relacionat amb les matemàtiques. Efectivament és cert que als Estats Units els millors matemàtics són bàsicament homes, però això no passa a Islàndia. I és que si vius en una cultura on t’inculquen de petit que no serviràs mai per determinada cosa, doncs per que intentar-ho?

I un altre detall interessant. Les diferencies entre homes i dones als països occidentals han anat disminuint a mida que la igualtat social anava creixent. De manera que no era que tinguessin un cervell diferent. Era simplement que l'entrenaven diferent, un fet que desgraciadament no és cap sorpresa.

Aquest condicionament pot aparèixer sense que ningú en sigui conscient. Després de tot, si que som diferents homes i dones. Quasi tots els òrgans presenten particularitats subtils, però reals. I amb tota seguretat el cervell també. El problema és que la manera com actuem, com eduquem, pot representar una diferència molt més gran que no pas les que portem de fàbrica.

Tot això em planteja un dubte. La incompatibilitat entre dones i mapes estarà condicionada també per la manera que tenim d’actuar? O potser aquesta si que és genètica? En tot cas, no generalitzaré. Conec alguna noia que s’orientava perfectament amb els mapes.

(... de fet, només una, però no he dit res.)