dilluns, de febrer 08, 2010

Blanc, taronja i negre.

Quan vas de viatge és intel·ligent preparar amb molta cura l’arribada a destí. En primer lloc t’estalvies sorpreses, però sobretot perquè és una manera d’assegurar-te que en trauràs el millor partit del viatge. I aquest principi aplica a tota mena de viatges. Els de turisme, els de feina, els espirituals i, també, els viatges a l’espai.

Doncs malgrat que el viatge va començar ja fa uns anys, la NASA segueix preparant l’arribada de la sonda New Horizons a Plutó. I ara, el que han fet ha sigut obtenir imatges del planeta nan durant uns quants dies amb el telescopi espacial Hubble.

La imatge típica que ens fem de Plutó és poc més que una bola de gel amb un cel permanentment fosc ja que, des d’aquella extraordinària distància, el Sol es deu veure com una estrella particularment brillant, però poc més. Per tant, es podria esperar poca cosa de les imatges a no ser que la geologia del planeta fos particularment poc homogènia.

Però ja se sap. Per definició, quan vas cap al desconegut, no saps el que trobaràs. I sembla que Plutó ens guarda unes quantes sorpreses. Per començar, les imatges revelen un nivell de canvis entre els diferents dies molt més intensos del que s’esperaria d’una bola de gel quasi inert. Les imatges, després de passar per tot el tractament informàtic necessari, ens mostren una superfície amb clapes de colors blancs, taronja fosc i negre intens. Unes taques que varien de forma i intensitat en el temps, cosa que indica que l’atmosfera de Plutó presenta una activitat destacable.

Naturalment, en un indret tant glacial, l’atmosfera tindrà poc a veure amb la nostra. El color taronja podria estar relacionat amb gas metà. Les parts blanques i fosques podrien tenir a veure amb emissions de nitrogen que es congelessin i vaporitzessin segons els toqui el Sol o no. La temperatura és molt baixa, però el nitrogen passa de gas a líquid a temperatures molt baixes, per tant no és cap idea esbojarrada.

De totes maneres, encara ens movem en el terreny de les especulacions. Ara ja hem vist que hi ha moviment, més del que esperàvem. Però encara no podem assegurar gran cosa sobre el com i el perquè. Aquestes són la mena de preguntes que tindran resposta l’any 2015, quan la New Horizons arribi a Plutó.

Cal dir que el moment triat per mirar tot això resulta una mica particular. Aproximadament quan la nau ha fet la meitat del seu viatge. I dic “aproximadament” ja que en realitat hi ha diferents meitats de viatge. Per exemple:

El 25 de febrer la nau es trobarà a la meitat de la distància que hi havia entre el Sol i Plutó quan la nau va sortir de la Terra. Però com que a l’espai tot està en constant moviment, no serà fins al 20 d’Abril quan creuarà el punt mig de la distància entre el Sol i l’indret on estarà Plutó al moment de l’arribada. Cal dir que des del 29 de desembre passat la sonda ja és més a prop de Plutó que de la Terra. I, potser el més interessant des d’un punt de vista pràctic, serà el 17 d’octubre quan haurà transcorregut la meitat del temps de viatge.

De manera que, malgrat que en ciència s’intenta fer servir la màxima precisió possible, en aquest cas podem ser força imprecisos i dir que “aquests mesos” la nau es troba a meitat de camí, sense especificar gaire de que parlem.

La New Horizons em fa molta gràcia i del seu viatge n’he parlat unes quantes vegades. Primer perquè Plutó és el darrer gran desconegut del sistema solar. Amb el temps anirem trobant altres planetes més enllà del cinturó de Kuipper, però Plutó és un dels “clàssics” i l’únic que seguia sent simplement un puntet en una placa fotogràfica.

I a més, el llançament de la New Horizons va tenir lloc un parell de mesos després de començar amb el Centpeus, i va ser un dels meus primers posts, de manera que “aproximadament” portem el mateix temps de viatge.

12 comentaris :

Sergi ha dit...

Home, doncs ja que porteu el mateix temps de camí, no pots plegar com a mínim fins que ho faci la New Horizons, oi?

Molt interessant tot plegat, Plutó segueix sent un desconegut, i encara ens atrau tot i la decepció que ens vam endur fa uns anys quan van dir que Plutó no és un planeta com els altres, que és un planeta nan. No sé exactament que implica això, però pels que vam estudiar que al sistema solar hi havia 9 planetes, ens sembla inversemblant que en comptes d'augmentar de nombre (com les llunes de Saturn i Júpiter, per exemple), vagin disminuint. Suposo que ara a l'escola ensenyen que hi ha només 8 planetes, oi?

Carquinyol ha dit...

Realment el nom de New Horizons li escau d'allò més bé, és un viatge estil Enterprise, amb destí a allò desconegut... aquest si que són "horitzons llunyans" i no els de la pel·lícula !

Per cert, aplicat allò que diu el Xexu, tu aquí fins al 2015 com a mínim. O vas a deixar que et guanyi una sonda de la NASA ?

PS: I ja pots estar content que no el vas començar amb la Voyager...

Alepsi ha dit...

Tot això de la carrera espacial he de dir que em fascina profundament. Mentre anava llegint el post pensava: "i com s'ho deuen fer per estar segurs que el material amb què han fabricat l'andròmina aquesta no rebentarà en quant posi la primera pota a l'atmosfera de Plutó?"

I després m'he contestat a mi mateixa: "reina, per a això hi ha gent que té més estudis que tu". I m'he quedat a gust. xDDDD

[En tot cas, el meu cervell segueix pensant que la explosió és una possibilitat... i no és per cridar al mal temps, consti en acta... xD]

Clidice ha dit...

"l'espai, l'última frontera ..." ai! no, perdó, que això és del capità Jean-Luc Picard ;) però és que s'hi assembla tant! :)

Dan ha dit...

XeXu. Si home! fins al 2015.
Jo soc dels que em sembla be que el traiessin de la llista. Pensa que ara que s'estàn descobrint altres planetes nans tipus Plutó pel cinturó de Kuipper hi havia el risc que la lista de planetes fos:
Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, Plutó, Quaoar, Sedna, Eris, Makemake, Haumea, Orcus, Borasisi, Ceto, Logos, Deucalion, Huia, Ixion, Varuna, Chaos, Radamanthus,... i segueix i segueix...

carquinyol. I espera, que Plutó és la primera etapa. la missió és Plutó-Cinturó de Kuipper, de manera que... fins el 2015, i més enllà!

Alepsi. Ep, Que no s'aturarà a Plutó. És dsorprenent, però va tant de pressa que simplement passarà pel costat de Plutó i seguirà més enllà fins el cinturço de kuipper. Després de deu anys de viatge, sols estarà 24 hores al costat de Plutó. Serà un encontre a altíssima velocitat.

Clidice. És que aquesta és exactament la idea. Però fins que algú no perfeccioni el motor de distorsió, hem d'anar a poc a poc.

Alasanid ha dit...

És fascinant això de la meitat del camí tot i que jo em decanto per la meitat temporal.

L'altre dia em va sorprendre una notícia que comentava aquest canvi en la coloració de Plutó i que era més ràpid de l'esperat.

Haurem d'esperar al 2015 i veure què en dius.

Gerard ha dit...

Això ho tenim en comú, doncs! Això de no tenir cap fotografia decent d'un cos tan rellevant del sistema solar el fa particularment interessant. Espero amb candeletes el dia de la primera foto!

kika ha dit...

i no té grissos???
així deu ser com jo :-DDD

Joana ha dit...

D'aquí a quatre dies! És tant de pel·lícula!

Dan ha dit...

Alasanid. Jo també trio la meitat en el temps. però mira que el camí es fa llarg.!

Gerard. Doncs si. Sempre ens agrada allò que desconeixem. Despré de Plutó ja buscarem altres enigmes, però per ara és el més evident.

kika. I tant. I tota la gama de taronjes com a mínim!
:-)

Joana. Exacte. Quatre dies. :-P

Sergi ha dit...

No hi veig el problema, jo ja no els hauré d'estudiar, hehehe!

Fora conyes, no triem nosaltres el número de planetes del nostre sistema solar, si són allà, són allà, tu, tampoc els hem de discriminar.

Dan ha dit...

Cert, però ai!, no es tan clara la deifnició de planeta, per distingiir-ho d'asteroide, per exemple. Es allò de "En quin moment una pedra passa a ser una roca?"
No em sembla malament definir planeta com els 8 cossos grans amb órbites clares i ailladest, i una altre definicio per altres cossos, més petits que un planeta però més grans que un meteorit.
per desmcomptat, sempre seran definiciosn arbitraries, però l'important es que siguin útils. Ceres va ser considerat un planeta diurant un temps. Ara ja no, i tampoc passa res.