El manuscrit Voynich

qokoldy. okaiir. ykaiil. g. qokeey. ofchol. dain. yfchor. olfchor. otchaldychor. qokchol. ytom. chol. dair. chol. ar. ol. ol. dol. Dain.

No, no és cap error tipogràfic ni m’he tornat boig. El que passa és que aquesta primera frase està escrita en Voychinés. L’he copiat d’una de les pàgines del “Manuscrit Voynich”, un misteriós text que ha donat molts maldecaps als lingüistes. I, que diu la primera frase? Doncs ni idea. De fet, ningú ho sap. El Manuscrit Voynich està escrit en un idioma, o codi, completament desconegut.

El Manuscrit és un text de 235 pàgines, totes bellament decorades amb dibuixos de plantes, imatges d’esferes celestes i altres guarniments, que va ser adquirit a prop de Roma per Wilfrid Voynich, un llibreter de vell dels Estats Units. Una carta que anava junt amb el llibre afirmava que al 1586 Rodolf II, emperador del Sacre Imperi Romà, l’havia comprat. També se sap que cap al segle XVII el va tenir un jesuïta anomenat Atanasi Kircher. I poca cosa més.

El cas és que fa més de 90 anys que estan intentant desxifrar el que hi diu, però fins ara sense èxit. De fet, el manuscrit està fet amb uns estranys símbols (grafemes) que per conveniència s’han convertit en lletres llatines amb un arbitrari alfabet Voynich europeu.

En realitat no tant sols els lingüistes ho han intentat. Criptògrafs militars també van dedicar un cert temps a desxifrar textos antics encriptats. Ho van aconseguir amb tots menys amb el manuscrit Voynich.

Si s’analitza com està escrit, dona una impressió de fluidesa. No pas com si algú anés afegint lletres una rere l’altre sense motiu. Sembla que qui el va escriure sabia el que posava. I la feinada no està malament. En total hi ha 170.000 “lletres”, 35.000 paraules que, si s’analitzen estadísticament, mostren patrons similars als d’altres llenguatges.

Similars, però no iguals. De fet algunes diferències fan dubtar que sigui un llenguatge. Per exemple, si es fa una gràfica amb la distribució de les paraules per la seva mida, surten unes corbes molt similars en els diferents idiomes, però molt diferent la del Voychinés.

Molt bé, potser no és un idioma sinó un codi. Un text generat fent servir una clau per ocultar el seu significat. De fet, hi ha varies teories que defensen aquesta opció, encara que cap ha aconseguit trencar el codi i oferir un text llegible.

I finalment, potser no hi ha res a desxifrar i el Manuscrit tant sols és un engany. Un llibre antic, escrit en una llengua misteriosa podria valdre molts diners, fins i tot en l’antiguitat. Un psicòleg anglès va descobrir que es podia generar un text semblant al del manuscrit si s’aplicava una tècnica coneguda al segle XVI i que s’anomena “plantilla de Cardano”. Consisteix en agafar un text aparentment innocent i posar-hi a sobre una cartolina que tingui tres finestretes. Les paraules que quedin visibles desvelen el missatge del text. Si aquest mètode s’apliqués sobre una tabla plena amb les síl·labes del voychinés, en sortiria un text amb els patrons característics del manuscrit, però sense cap sentit.

En tot cas, que pugui ser una estafa no implica que ho sigui. Potser si en coneguéssim l’autor podríem opinar en un sentit o altre, però això també resta en la foscor. S’han proposat un grapat de noms que podrien ser els autors, des de Roger Bacon, fins al propi Voynich, passant per astròlegs, alquimistes o erudits. Però la realitat és que, ara per ara, l’autor segueix desconegut.

El misteri continua dempeus, de manera que si un dia us canseu dels sudokus i voleu abordar un problema “una mica” més complex, podeu intentar desxifrar el manuscrit Voynich. El trobareu a la Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits de la Universitat de Yale catalogat amb el codi MS 408.