El nom ho explica tot!

Barcelona té una característica curiosa. Si passegeu per l’eixample i us pregunteu on para el Nord la tendència general és a equivocar-se. Els carrers que fan baixada estan orientats en direcció al mar i com que el mar és a llevant, semblaria que és allà on hi ha l’est. I els altres carrers, els que van perpendiculars a la línia de la costa apunten cap a França, de manera que el Nord hauria de ser cap allà.

Però no.

Quan Ildefons Cerdà va dissenyar el seu pla per l’eixample va tenir en compte molts detalls. Sempre es parla de la disposició de les cruïlles en xamfrà, o de les illes de cases que havien de tenir patis interiors. Però l'orientació general de la ciutat també la va tenir en compte i va muntar la quadrícula de manera que cap edifici tingués una paret completament orientada al sud, i per tant, cap tampoc ho estaria en direcció al nord.

La part de l’edifici encarada al sud resultaria molt calorosa, sempre sota l’impacte dels rajos del Sol. I per contra, els habitatges orientats al nord resultarien incòmodament freds.

De manera que a l’eixample de Barcelona, la línia nord-sud talla la quadrícula en diagonal. Així, dos dels costats dels edificis reben llum, però sense excés i els altres dos estan a la fresca, però sense passar-se.

L’error que es comet en mirar on para el mar és perquè la línia de la costa no està situada en direcció del nord al sud, sinó que també va en diagonal.

Aquesta distribució dels carrers explica un altre detall que passa desapercebut moltes vegades. En ocasions he sentit artistes i fins historiadors intentant explicar les llegendes sobre l’origen del nom de l’avinguda del Paral·lel. Es parla d’un bar que va posar una minyona quan va independitzar-se, però el cas és que no hi ha registres clars del Bar ni tampoc del motiu per posar-li aquest curiós nom.

Però la realitat és més senzilla. El mateix Cerdà va trencar la geometria de la quadrícula de l’eixample en alguns carrers. I dos d’aquests carrers si que seguien les línies mestres dels mapes.

Un d’ells segueix la línia nord–sud amb que, al segle XVIII, un equip de geògrafs francesos va determinar el meridià que passa per París. Amb aquestes mesures van poder establir la mida de la Terra i per tant, la mida del metre. Aquest meridià que passa per París el van mesurar des de Dunkerque fins a Barcelona. I per això el carrer que apunta directament al Nord, i cap a París tot seguint el meridià s’anomena “Avinguda Meridiana”.

Però ja sabeu que l’esfera terrestre està dividida en meridians (de sud a nord) i en paral·lels (paral·lels a l’equador). Doncs ja us podeu imaginar l’origen del nom de l’avinguda del Paral·lel.

Estrictament hauria de ser “avinguda del Paral·lel 41º 22’ 34’’, ja que aquest és exactament el paral·lel per on transcorre l’avinguda. I per això ja tenia aquest nom en el projecte de Cerdà. Si feu una ullada al Google Earth veureu que posant la imatge ben orientada al nord, únicament hi ha dos avingudes que siguin perfectament vertical una (la Meridiana) i horitzontal l’altre (el Paral·lel).

I una darrera curiositat. Quin és el punt on es tallen aquests dos carrers? Doncs cap, perquè físicament no es creuen. Però si seguíssiu les línies imaginàries del seu traçat veuríeu que s’encreuen just al rellotge del port. Un dels indrets que l’equip de geògrafs francesos va fer servir per determinar les mesures trigonomètriques que portarien a determinar la longitud del metro patró.