dijous, de juny 04, 2009

Empaquetant CO2

Amb el canvi climàtic passa una cosa semblant a la que podem observar amb el tabac. Per reduir el nombre de morts per causa del càncer de pulmó, la solució és simple i barata. Cal deixar de fumar. Amb això s’evitarien desenes de milions de morts. Però res. La gent prefereix seguir fumant i que la societat dediqui milions d’euros a trobar la manera de curar el càncer. És absurd, però és com som els humans.

Doncs amb el canvi climàtic trobem una situació semblant. Una part important del problema és l’abocament de CO2 que fem a l’atmosfera i el raonable seria trobar la manera de deixar de generar-lo. Però com que massa coses depenen dels combustibles fòssils, el que fem és mirar de trobar la manera de fer desaparèixer el CO2 que generem alegrement.

Molt bé. Les coses són més complicades, perquè el model de vida que tenim avui no es pot canviar de la nit al dia sense més. Caldrà fer moltes adaptacions, tant tecnològiques com socials abans d’aconseguir un sistema de vida més equilibrat. I fins que això no arribi, treure CO2 de l’atmosfera pot ser una sortida d’emergència.

Però com el podem fer desaparèixer?

Doncs una proposta és injectar-lo sota la superfície del terra.

El que es faria seria capturar el CO2 de les centrals tèrmiques. Aquestes són unes de les principals fonts d’aquest gas i, òbviament, capturar-lo aquí és molt més pràctic que fer-ho als tubs d’escapament dels cotxes. Un cop liquat es transportaria fins indrets escollits i amb tecnologia semblant a la que es fa servir per treure petroli, el CO2 es podria injectar a gran profunditat sota terra.

La clau és que moltes roques són poroses i tenen capacitat d’absorbir el gas. Però sobretot, el gas es podria dissoldre en l’aigua subterrània que hi ha allà baix. D’aquesta manera podríem reduir el nombre de tones que afegim cada dia a l’atmosfera. No és una mala idea.

Però hi ha problemes. Alguns de tecnològics i altres, més inquietants, de psicològics.

Els tecnològics tindrien solució. Encara que es diu que la tecnologia per fer tot això està disponible gràcies a la industria del petroli i del carbó, la realitat és que no és el mateix treure petroli que posar CO2. S’assembla, però hi ha moltes coses que encara s’han de millorar. Dir que disposem de la metodologia per fer-ho potser és una mica massa optimista.

D’altra banda, hi ha el perill que el CO2 que injectem simplement torni a sortir per un altre costat. Fa poc van publicar un treball on analitzaven el destí del CO2 que hi ha sota terra. Una part passava a formar part de les roques calcàries, però la majoria es dissolia en les aigües subterrànies. Allà s'hi queda durant milers d’anys, però tot i així, en determinats indrets hi ha surgències que tornen a la superfície i alliberen el gas retingut.

Per tant, caldria un estudi molt acurat d’on anirà a parar el CO2 que fiquem sota terra. Sobretot en un futur on presumiblement, l’explotació dels recursos hídrics subterranis anirà a més cada vegada.

Però el principal problema té a veure amb la manera de ser dels humans. Aquest sistema de reduir emissions és una sortida d’emergència. Un sistema per guanyar temps mentre trobem solucions més viables i que realment disminueixin la generació de CO2.

Seria una sorpresa descobrir que un cop implementat aquest sistema ja ens donem per satisfets i deixem d’investigar en fonts d’energia alternatives? en millorar l’obtenció de recursos? en optimitzar els rendiments? Coneixent com som resulta molt fàcil pensar que no. Probablement l’estratègia per guanyar temps acabi per esdevenir la solució final. I si els qui ho han de fer i posar la tecnologia són la industria del petroli i del carbó, doncs encara sembla més probable.

De manera que caldrà vigilar no fem com amb el fumar i el càncer. La idea d’emmagatzemar el CO2 no és dolenta. Però cal no oblidar que és un pedaç i no una solució.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Realment al i com és la societat fa por pensar en una combinació d'estudi poc acurat respecte que passa amb aquest CO2 i la sensació d'haver resolt el problema d'aquest cas i seguir com si res... esperem que les ments sensates s'imposin.

PS: Això sí, les empreses d'aigua mineral es poden trobar tot d'una amb "aigua carbonatada". ;) ;)

bajoqueta ha dit...

És curiós com els humans hem sigut capaços d'avançar en tantes coses i ara no som capaços d'arreglar el que estem destruint. Canviar la manera de viure no és fàcil, no estem disposats a renunciar a moltes coses de les que tenim ara. Tothom pot posar lo seu granet d'arena, però és més fàcil continuar fumant.

Asimetrich ha dit...

Tens molta raó amb aquest final, si aconseguíssim desfer-nos del CO2 produït continuaríem fent ús d'un model totalment insostenible d'indústria i d'energia. El que cal és fer una aposta valenta i començar a deixar de banda els "mals hàbits" adquirits per l'home com a espècie.

Alasanid ha dit...

És com funciona l'ésser humà; intentat apedaçar les coses quan es veu clarament que fallen.

A mi no em sembla una bona idea, el problema, com en el cas del tabac, és que mou una quantitat inimaginable de diners...


El problema principal, més que els cotxes, deu ser la generació de córrent, no?

Anònim ha dit...

Lo qüestió és saber si el planeta aguantarà prou temps. Si sapiguèssim que aguantarà ja està perquè el petroli algun dia s'acabarà i llavors ens veurem forçats a utilitzar les fonts d'energia renovables...

Fins que no s'acabi el petroli li veig mala solució... Mentre hi hagi negoci en fer fum ho tenim malament...

Júlia ha dit...

Ai, ai!! Però tenir aigua amb gas sota els peus, quin mal rotllo!!

Uf... Em sembla extremadament perillós! Ens trobarem amb volcans de gaseosa!! Ui ui... m'has fet agafar por!

Teresa Bosch ha dit...

La sensació és que som addictes als gasos d'efecte hivernacle i estem molt, molt enganxats...

Dan ha dit...

Carquinyol. Ostres, es cert. Potser en un futur tota l'aigua serà amb bombolles!

bajoqueta. Els humans som d'allò mes comodons! I així ens va.

Asimetric. Si que cal una aposta valenta. Però la societat no n'és gaire de valenta. I això complica molt les coses.

Alasanid. Imagina. Si la industria del petroli també cobrés per injectar el CO2 el negoci és rodó. Qui voldria canviar-ho això?

Ramon. ja ho pots dir, ja. Unicament quan el petroli arribi a preus escandalosos i no per motius especuladors sinò perque ja s'esgoti, aleshores es faran coses en serio.

Júlia. Ei, que a molts indrets ja en tens d'aquesta aigua sota els peus. Ara que la idea d'un volcà de gasosa és genial! :-D

Teresa. Si que tenim una important addicció.si.