Aliats insospitats

S’acumulen les noticies sobre l’escalfament global i, més que les notícies, els seus efectes ja els podem sentir, literalment, a la pell. Ens trobem a mitjans de Gener i ens sobra la roba, les cigonyes ja no migren cap el sud i algunes collites es veuen afectades per plagues típiques de l’estiu. La neu aviat serà un record llunyà, cosa que és una mala notícia per les estacions d’esquí i per tots els pobles l’economia dels quals en depèn, però també serà una molt mala notícia a l’estiu, quan l’aigua del desglaç no ompli els nostres rius.

De manera que tothom està d’acord en que cal fer alguna cosa, encara que de moment gairebé tot són paraules plenes de bones intencions i poc més. Complir amb el protocol de Kyoto sembla una odissea impossible per economies tant brillants com les occidentals. I això que el compromís de Kyoto era més aviat modest i, potser, insuficient.

Però he llegit una notícia que, per una banda dona idea de com de greu pot ser la situació, però per altre, suggereix que potser si que alguna cosa es comença a moure als Estats Units. No és un fet irrellevant, ja que ells són els principals contribuents a l’emissió de gasos hivernacle.

La notícia diu que destacats científics i alguns líders d’esglésies evangelistes han acordat aparcar algunes diferències i lluitar plegats contra l’escalfament global. El saber popular ja diu que res uneix més que un enemic comú. I no puc sinó estar completament d’acord amb el vicepresident de relacions governamentals dels Estats Units amb l’Associació Nacional d’Evangelistes quan diu que “tant si Deu va crear la Terra en un mil·lisegon com si va evolucionar durant milions d’anys, el cas és que ara cal cuidar-la”.

De manera que, al menys en aquest tema, aparcaran la discussió sobre el creacionisme i l’evolució i miraran de fer alguna cosa plegats per combatre el canvi climàtic.

Sembla una anècdota, però coneixent els americans i la manera com molts d’ells segueixen fil per randa el que els indiquen les seves esglésies, qualsevol política mediambiental pot disposar d’un suport molt important a partir d’ara. Això si res no espatlla les declaracions de bones intencions, que tampoc és impossible.

Als humans ens agrada sentir-nos liderats. Podem seguir cegament les consignes que siguin, sempre que ens les donin els nostres líders. Això pot ser interessant des d’un punt de vista sociològic, terrible quan el líder resulta ser algú sense escrúpols ni moral, però útil per fer front a situacions d’emergència. I sembla que en tenim una d’aquestes a tocar.

La veritat és que trobo decebedor que els humans actuem amb tant poc sentit comú. Moltes persones raonablement intel·ligents que no pensaven moure un dit en favor del planeta, ara ho faran simplement perquè els ho diran des dels púlpits de les esglésies. Això és millor que res, però resulta decebedor el poc poder de la lògica.

De vegades penso que a la Bíblia hi ha algun bon exemple de l’estupidesa humana. Desprès de tot, els "deu manaments" no deixen de ser una guia molt raonable per organitzar una societat justa. No matar, no robar, no mentir, respectar als grans... Ara bé, calia que baixés Deu del cel per dir el que és obvi? Evidentment si, perquè sinó, segurament no n’haurien fet cas.

Doncs ara tinc el mateix sentiment. Però en tot cas, si és a fi de bé, benvinguts siguin els sermons.