I el pobre Ofiuc?

Si hi ha una cosa que posa dels nervis als astrònoms és que els confonguin amb astròlegs. És comprensible, perquè hi ha poques coses més oposades a la ciència de l’astronomia que l’astrologia. Però el tema dels horòscops, de l’efecte dels astres sobre l'avenir o sobre el caràcter de les persones, o sobre els grans esdeveniments mundials, té un innegable atractiu màgic que explica perquè hi ha una secció fixa dedicada a l’horòscop als diaris.

I això que l’astrologia no resisteix la mínima anàlisi rigorosa. Moltes de les correlacions que fa mil·lennis es van fer a l’antiga Mesopotàmia han anat canviant a mida que anàvem coneixent més i més l’Univers. Es va descobrir Urà, i desprès Neptú i desprès Plutó i l’astrologia els va adjudicar un signe i uns efectes. Ara Plutó deixa de ser un planeta o bé se n’afegeixen molts de nous com Eris i altres, i no tinc clar que faran amb els horòscops.

A més, fa molt temps que es coneix un moviment subtil de la Terra conegut com “precessió dels equinoccis” que fa que els càlculs dels antics dissenyadors de l’horòscop vagin quedant mica a mica modificats. En teoria els nascuts sota el signe d’Àries ho són perquè durant aquell període de l’any el Sol passa pel davant de la constel·lació d’Àries. Però això era abans. Ara, i per culpa de la precessió dels equinoccis, els nascuts sota Àries, en realitat estan naixent quan el Sol passa pel davant de Peixos.

Però tant se val. No deixarem que una bonica creença sigui espatllada per la fredor de les dades.

Ara bé, algunes dades resulten empipadores. Per exemple, l’horòscop està constituït per dotze signes, que corresponen aproximadament amb els dotze mesos de l’any. Però al zodíac no hi ha dotze constel·lacions. N’hi ha tretze!

Quan el Sol fa el seu viatge aparent durant tot un any, ho fa seguint una línia imaginaria al voltant del cel que s’anomena eclíptica. I els antics van descriure (arbitràriament, però és que en l’horòscop tot és arbitrari) una sèrie de constel·lacions fetes agrupant estrelles de manera que resultessin figures imaginatives. Les constel·lacions que es troben sobre l’eclíptica s’anomenen zodíac perquè la majoria són d’animals, reals o imaginaris. Com si fos un zoo.

Però entre Escorpí i Sagitari resulta que hi ha una constel·lació anomenada Ofiuc (el Serpentari) i aquesta se la van saltar. Segur que hi ha motius històrics per justificar-ho, però de nou topo amb les arbitrarietats de l’horòscop, encara que n’hi ha tantes que tant se val. De totes maneres, si hagués nascut aquells dies de l'any, seria escorpí? o realment hauria de dir que soc d'Ofiuc? Que té de dolent el pobre Ofiuc? Potser algú que no està d'acord amb el seu signe és perquè en realitat és nascut sota el signe d'Ofiuc, amb unes característiques totalment diferents! I ben mirat, quines seran les característiques dels Ofiuc? i finalment... Qui les decideix?

És una mena de discussió que ignoraria, simplement perquè no té sentit. Una creença és una creença. Si algú creu fermament que la forma en que li cau la caspa del cabell té alguna influència sobre el seu futur, doncs difícilment podré discutir res.

L’empipador és quan apareixen noticies dient que algun president dels Estats Units pren decisions importants en funció dels consells dels seus assessors astrològics. Aleshores si que torno a pensar que cal anar recordant de tant en tant que l’horòscop és divertit, serveix per entaular converses, permet lligar de vegades..., però no té cap validesa real.

Malauradament tampoc serveix de res. Un astròleg com Deu mana de seguida em dirà que soc jo el que està equivocat, però que com bon exemple d’algú nascut sota el signe d’Àries, defenso les meves conviccions amb entusiasme i sense pensar gaire.

Naturalment si fos Cranc em dirien que el que passa és que soc molt tancat, i si fos Capricorn dirien que em nego a acceptar coses poc racionals i si fos... Està bé això de tenir sempre una explicació pel que sigui. Científicament és trampa, però que hi farem.