Migranya

Normalment, totes les malalties presenten una sèrie d’avisos que ens indiquen que el procés està iniciant-se. Altra cosa és que en fem cas, però en general notem quan estem incubant un refredat, o alguna cosa se'ns ha posat malament. I una de les afeccions que tenen un avís d’allò més curiós és la migranya.

La migranya es defineix com “Un tipus de mal de cap, usualment molt intens i que pot incapacitar a qui el pateix, associat amb alguna de les següents característiques: dolor tant sols en un costat del cap, nàusees, vòmits, fotofòbia, fonofòbia i empitjora amb el moviment. A més, acostuma a anar precedida d’un símptoma específic, anomenat aura, que s’experimenta com una distorsió de la visió”.

Encara que jo no he patit (per sort) cap atac de migranya, conec gent que li passa, i quan parlen de l’aura sempre m’ha intrigat. Durant aquesta fase, veuen llums, colors, formes distorsionades i altres fenòmens relacionats amb la visió. Els observo i veig com acluquen els ulls en un intent de fer desaparèixer aquells colors que envolten el camp de visió mentre busquen la medicació o simplement pleguen i marxen, perquè saben que aproximadament una hora estaran completament incapacitats.

L’origen de la migranya sembla que està relacionat amb la circulació sanguínia del cervell. És un flux de sang molt gran, perquè el cervell requereix molt oxigen i glucosa per funcionar. I no es pot permetre gaires canvis en l’aport de sang. En general la sang circula de la part del davant cap al darrere. Com en tot el cos, la sang és aportada per artèries, i hi ha un grapat de venes que la porten de tornada. Les venes es van agrupant fins quedar en dues grans venes de sortida: les jugulars internes.

El que passa de vegades és que els músculs del coll poden tensar-se massa i fer que s’estrenyi el forat que tenim entre el crani i les vèrtebres, que és per on passen les venes jugulars internes. Si recordeu la geometria, disminuir una mica el radi d’una circumferència fa que l’àrea és faci proporcionalment molt més petita. Doncs això és el que li passa a les venes, que el pas de sang queda molt reduït.

Però això comporta un parell de conseqüències importants. Si la sang no pot sortir del cervell a ritme normal, vol dir que tampoc podrà entrar, perquè els vasos estaran plens. Per tant, el que fa el cos és intentar augmentar la pressió amb que es bombeja sang cap al cap, fet que es tradueix en un augment de la pressió sanguínia intracranial. I per altra banda, arribarà menys sang oxigenada a la zona de sortida del cervell, cosa que deixarà zones del cervell amb un dèficit d’oxigen. Això farà que el cos encara s’esforci més en enviar sang cap al cervell, augmentant encara més la pressió.

I resulta que els vasos sanguinis són força sensibles a la pressió. Si passa de determinats límits, les cèl·lules que constitueixen els vasos, comencen a enviar senyals d’alarma per informar que alguna cosa no marxa bé. Probablement aquests senyals són els que activen els nervis que desencadenen el sentiment de dolor tant intens. És paradoxal, perquè el cervell precisament té pocs receptors de dolor. De fet, es pot fer operacions de cervell sense anestesia (tant sols per la pell) ja que el pacient no nota que li estan tocant la massa encefàlica. Al menys no es nota com a dolor.

Tot això explica perquè la migranya acostuma a ser un dolor que afecta tant sols un costat del cap. És el costat corresponent a la vena que té el pas de sortida comprimit. I per això, molt factors desencadenants d’un atac de migranya són coses que poden provocar tensió muscular (estrés, insomni) o vasoconstricció (cafè, vi, xocolata,...).

Però i l’aura?

Doncs el que passa és que la zona més afectada per aquest procés és la part del darrere del cervell, la zona occipital és la que quedarà inicialment amb un dèficit de sang oxigenada i on les cèl·lules, les neurones, començaran a tenir problemes per funcionar correctament. I justament aquesta és la zona on hi ha els principals centres de la visió. Aquí és on els senyals provinents dels ulls es processen i generen la visió, i aquí és on, si el sistema no funciona correctament, es poden generar visions inexistents i alterades. Ni més ni menys que una aura.