Una nova malaltia?

Un pacient va al metge per mostrar-li un seguit de ferides a la pell. Erupcions, zones vermelles, pústules… i explica uns símptomes aterradors. Nota com si tingués petits insectes movent-se per sota la pell, ha observat larves, o potser ous, en les ferides, i veu com dels porus li emergeixen petites fibres de diferents colors, negres, blaves, vermelles...

Aquest és el quadre típic que descriu una malaltia que sembla afectar cada vegada més persones en alguns estats dels Estats Units. El nom, encara no oficial és “Malaltia de Morgellon” ja que al 2002 una biòloga va relacionar aquests símptomes amb els descrits al segle XXII per Sir Thomas Browne en unes cartes en les que explicava que a la Provença hi havia uns nens que patien de pústules a l’esquena i que allà eren conegudes com morgellons (mosques petites en provençal).

Però hi ha un problema. Els dermatòlegs, quan analitzen la pell d’aquestes persones no hi troben res. Tant sols les marques i lesions causades per gratar-se compulsivament. Les fibres que han analitzat i que suposadament estan supurant pels porus semblen ser fibres tèxtils que, presumiblement venen de l’exterior. Fils de la roba que s’enganxen a les ferides. Els cultius donen negatiu per bacteris, fongs o paràsits. Aleshores?

Una possibilitat és el tema de les alteracions psicològiques. Alguns tractaments antipsicòtics fan desaparèixer la malaltia, cosa que pot fer pensar en una síndrome imaginària. S’han descrit símptomes de parasitosis imaginàries i la Morgellon podria ser una d’elles. De totes maneres, això no vol dir que en els pacients el seu malestar i dolor no siguin reals.

Hi ha altres explicacions. De vegades si que hi ha infeccions subcutànies. El nostre sistema immunitari es posa en marxa i pot destruir els bacteris invasors. El que passa és que desprès queden les restes de la “batalla”: fragments cel·lulars, restes de teixits morts, clapes de sang... tot això pot agafar tonalitats fosques sota la pell que, si ets aprensiu, tens molta imaginació, o fa poc t’han parlat de la malaltia de Morgellon, es pot confondre amb paràsits que habitin sota la pell. Un error comprensible, però extremadament anguniós.

També hi ha una versió, no del tot ximple, de la teoria de la conspiració. En aquest cas té a veure amb una novel·la ce ciència ficció d’en Philip K. Dick: A Scanner Darkly. Aquesta malaltia apareix a la novel·la, i fa poc n’han fet una curiosa pel·lícula protagonitzada pel Keanu Reeves i la Winona Ryder. Potser han fomentat el que es parli de la malaltia com a reclam publicitari per la pel·lícula? Això no és impossible, ni molt menys.

O potser realment hi ha un paràsit que no és detecta amb els assaigs convencionals. Sembla que el “Center for Disease Control and Prevention” als Estats Units, ha posat en marxa una línia de recerca per esbrinar que hi ha al darrera d’aquesta intrigant síndrome.

No és una feina fàcil, perquè quan es comença a parlar molt d’una malaltia es donen casos de psicosi col·lectiva. Aleshores és fàcil que apareguin presumptes afectats fins a sota les pedres. Persones suggestionables que tinguin alguna afecció a la pell es poden arribar a convèncer que pateixen del Morgellon, i quan els metges ho neguin els acusaran de ser tancats, dogmàtics o incompetents.

Caldrà esperar una mica a veure si estem davant del descobriment d’una nova afecció, o d’un simple fenomen mediàtic.