Balenes encara en perill

Probablement el moviment ecologista va començar a ser un fenomen a nivell mundial amb les campanyes contra la cacera de balenes. Molt abans que haguéssim sentit parlar del forat a la capa d’ozó, de l’escalfament global o de la pèrdua de biodiversitat, ja hi havia samarretes, adhesius i anuncis amb la frase "Salvem les balenes".

El motiu és fàcil de comprendre. Les balenes són uns animals admirables, impressionants, elegants. Veure una balena sortint de l’aigua i observar la seva cua com es torna a submergir és fascinant si ho veus en una filmació i absolutament inoblidable si tens la sort de fer-ho en viu. Les balenes no les considerem uns animals agressius ni perillosos. Més aviat al contrari, transmeten una imatge de natura en pau i harmonia.

Per això, pensar que algunes espècies estaven a punt d’extingir-se va encendre una flama conservacionista amb molta facilitat. Un moviment que en cap cas s’hauria aconseguit per evitar l’extinció del dodo de l’illa Maurici (Raphus cucullatus), els moàs de Nova Zelanda (Dinornis robustus) o els cérvols gegants irlandesos (Megaloceros giganteus). Per no parlar ja de qualsevol insecte o planta!

El moviment va tenir un èxit innegable i es va establir una moratòria internacional per la cacera de balenes. Això ha permès que algunes espècies, com la balena blava o la balena grisa comencin a recuperar-se. En altres, com el rorqual comú, encara no es nota una millora.

Però les coses mai són senzilles. La caça de balenes és una activitat que té una importància econòmica innegable en alguns països, particularment Japó, Noruega i Islàndia. En aquests països, la carn de balena s’ha consumit des de sempre i no és fàcil renunciar sense més a un motor econòmic i a una cultura gastronòmica. I a molta gent li costa comprendre que si no s’atura la cacera ara, s’aturarà igualment amb l’extinció de les balenes.

El raonable hauria sigut imposar la moratòria i, un cop recuperades les poblacions, establir el nombre de captures que es poden permetre sense posar en perill l’espècie. No és assenyat pensar en deixar de capturar balenes per molt atractives que siguin. No deixen de ser un recurs que s’haurà d’aprofitar d’una manera assenyada. El problema sempre és el mateix: els diners no són gaire partidaris del seny.

Per això, de seguida van aparèixer les primeres trampes. Japó va demanar poder capturar un cert nombre de balenes amb finalitats “científiques”. Això vol dir uns quants centenars de balenes que “miraculosament” apareixeran als magatzems de les empreses productores de carn de balena. No és una sorpresa ja que la carn de balena es paga a més de 200 euros el quilo, i una balena té molts quilos de carn!

Una altra trampa irritantment infantil és a l'hora d’establir quotes segons el nombre d’animals que hi ha en determinades zones. El problema és que són els propis japonesos els que van fer els censos i, naturalment, els hi sortien unes estimacions molt més altes que les que feien la resta de països. Tant, que al final la comissió balenera internacional va decidir no acceptar les xifres dels japonesos massa descaradament inflades.

Com deia, en països amb tradició balenera és normal que hi hagi reticències a deixar de capturar-les. Això no vol dir que siguin acceptables, encara que puguin ser comprensibles. Però de vegades apareixen notícies que trenquen els esquemes. Fa un any es va denunciar que hi havia empreses japoneses que venien menjar per gossos fet amb carn de balena!

I és que sembla que el consum d’aquesta carn és apreciat al Japó, però no és tant comú com per absorbir els estocs que tenen acumulats gracies a les captures “científiques”. Potser es sobrevalora l’afició dels japonesos per la carn de balena?

En tot cas tinc clar que seguiré recolzant les campanyes de “salvem les balenes” durant força temps.