Com escoltem els homes a les dones?

M’arriba per diferents vies un dels molts fets curiosos que corren per internet. En aquest cas és una notícia amb un titular que diu: “La voz femenina agota el cerebro del hombre”. I en subtítol llegeixo “Un estudio científico detectó que la incapacidad de un caballero para mantener la atención con lo que le dice una mujer tiene fundamentos científicos”.

Somric i penso que el primer error és confondre “home” amb “senyor” (caballero). Un senyor no deixa de mantenir l’atenció quan li parlen, sigui home o dona. Però això ja és un detall menor i potser antiquat.

De totes maneres, aquestes notícies sempre em fan gràcia, de manera que segueixo llegint atentament. La notícia té detalls aparentment seriosos, com ara que “...los tonos femeninos toman toda el área auditiva del cerebro, mientras que la voz de otro hombre sólo requiere del área subtalámica” o que “...según este profesional, las mujeres tienen una voz natural con sonidos más complejos”.

Interessant i divertit, de manera que prenc nota per la propera sessió d’acudits sobre homes i dones. Però tot seguit em pregunto, quina mena d’estudi deu ser aquest? És a dir, per quin motiu han estudiat si la veu de les dones afecta al cervell dels homes? Potser algun investigador estava fart de la sogra i no entenia el perquè?

De manera que busco l’article original, publicat a “Neuroimage” i, com era previsible, les coses comencen a no ser el que semblava.

D’entrada, l’article comença dient que pacients afectats d’esquizofrènia pateixen al·lucinacions verbals (que senten veus, vaja) i que aquestes al·lucinacions són clarament de veus masculines o, menys freqüentment, femenines. També se sap que durant un brot d’al·lucinacions hi ha diverses zones del cervell que s’activen, entre elles les del còrtex auditiu. Per tant, es pot pensar que la regió del cervell encarregada de discriminar entre veu masculina i femenina es deu activar durant el brot, i identificar-les pot ser d’utilitat per comprendre el que passa en el cervell en aquests casos.

De manera que el que han fet ha sigut obtenir imatges de l’activitat del cervell d’homes mentre escoltaven veus clarament masculines, clarament femenines, i altres d’ambigües. Així han pogut determinar que efectivament en cada cas s’activen diferents zones del cervell. Una anomenada "gir temporal superior" si la veu és de dona, i una altre anomenada "precuneos meso-parietal" si és la d'un home. Finalment, si les veus són ambigues, s'activen totes dues zones.

Però el treball no diu absolutament res d’esgotar el cervell. Tant sols comprova que s’activa una zona més amplia en el cas d’escoltar veu de dona que no pas d’home. Curiosament, si la veu escoltada és d’home, sembla que es posa en marxa mecanismes de record o de autoreconeixement.

Segurament el que passa és que si un home escolta una veu d’home, la reconeix com “similar a mi”, per tant és un home. En canvi, si escolta veu de dona, nota la diferència i cal una mica més de processat per identificar que és la d’una dona i interpretar uns matisos diferents a la dels homes. Possiblement si l’experiment l’hagués fet a l’inrevés i fossin dones les que escoltessin les veus, els resultats també haurien sigut els inversos. En tot cas, és un bon exemple de la quantitat ingent de processos que fa el nostre cervell sense que ni ens n’adonem fins i tot en fets tant aparentment simples.

Però sobretot és un fantàstic exemple de la quantitat ingent de bestieses que arriben a dir a les notícies quan parlen d'estudis científics.

Ja us ho dic, que quan comencen una frase dient “Està científicament demostrat...” poseu-vos en alerta, perquè quasi segur que estan a punt de dir una mentida.