Animals i drets

Els extrems son dolents. Això és una cosa que caldria ensenyar a tots els nens des de ben petits. Fins i tot les idees més nobles, quan es porten a extrems poden convertir-se en follia. L'història n'és plena d'exemples, i en els temps que corren sembla que hi ha moltes forçes que ens volen empenyer a l'extremisme. I això està arribant al món de la recerca científica. El tema que convida al radicalisme: L'experimentació amb animals.

És un tema delicat, perquè quan es llegeixen algunes webs sembla que els científics siguin una mena de monstres que obtenen un plaer sàdic torturant i matant animalets sense cap justificació. A més, normalment hi presenten algunes fotografies d'allò més desagradables, amb gossets operats, micos inmobilitzats i altres animalades.

I, com deia al principi, el que en principi es una opinió molt lloable com és l'evitar el patiment innecessari als animals, quan es porta a extrems radicals perd la raò que pugui tenir. Sobretot des que a Anglaterra hi ha hagut atentats contra laboratoris i científics! I és que no és cert, (ni molt menys!) que els científics facin experimentació amb animals perquè si. De fet, sempre que es pot es substitueix per métodes alternatius: estudis amb cèl.lules o, més recentement, per modelitzacions per ordinador. La majoria per motius ètics (si, tambè tenim ètica encara que alguns radicals donin a entendre que no), però també per motius legals. La llei obliga a justificar a un comité ètic la necessitat de l'experiment, a exposar els mètodes que es faran servir per minimitzar el dolor dels animals i a demostrar que es farà servir el mínim nombre d'animals possibles.

Ara el que es fa és aplicar la regla de les tres R, que té l'origen en les paraules reemplazar, reduir i refinar. És a dir, cal reemplazar els experiments que impliquen fer servir animals, per altres on no sigui necessari. Cal Reduir el nombre d'animals emprats en cada experiment fent servir el menor nombre possible. I finalment, cal Refinar el procediment experimental de manera que el patiment dels animals sigui el mínim possible.

Però de vegades no es pot evitar l'experiment amb animals. Un estudi sobre transplantaments d'òrgans, per exemple, requerirà en algun moment el transplantament en animals abans que es pugui aplicar als humans. I no servirà cap estudi fet amb cèl.lules aïllades perquè no sabem com reaccionarà la resta de l'organisme al trasplantament. Altres vegades, per saber com reacciona l'organisme a un nou fàrmac, tambè cal fer-ho amb un organisme sencer. Potser és un antidepresiu molt bo, però que resulta tòxic per les cèl.lules del ronyò, o de la retina de l'ull, o pel fetus... No hi ha manera de saber-ho fins que es prova. I de nou, la llei obliga a fer-ho. El motiu?: La talidomida. Un fàrmac que es va comercializar als anys 50 i que va provocar terribles malformacions fetals. Milers de nens van nèixer sense braços o cames. Allò va endurir la llei de tal manera que ara, per posar un medicament al mercat el nivell de seguretat exigit és altíssim (i tot i així, encara hi ha sorpreses).

Certament encara hi ha fets molt discutibles i que cal corregir. Especialment en el mon dels cosmètics. Però en la recerca mèdica em sembla que no hi ha color. I, com sempre, els radicalismes no porten enlloc.