La publicitat és una de les armes més importants en l’art de vendre. Per tant, no es preocupa de la precisió, ni de la veracitat i massa vegades ni tant sols de l’ètica. El seu objectiu és simplement vendre, no fer classes de res. De totes maneres, podem esperar que no menteixin descaradament i també estaria bé que no cometessin errors notables. Però quan ho fan, almenys ens en podem riure.Una d’aquestes inexactituds va servir fa uns anys perquè un perfum guanyes el premi IgNobel de química. Ja vaig comentar fa temps que els IgNobel son uns premis a investigacions i experiments absurds, ridículs o poca-soltes. És una mostra indicativa de l’humor dels científics.
Doncs bé. L’any 1985 l'IgNobel de química va ser atorgat a Bijan Pakzad, de Beverly Hills. Per comercialitzar un perfum i una colònia anomenats DNA tot i que cap dels dos no conté ni rastre de DNA i, a sobre, els presenta en una ampolla en forma de TRIPLE hèlix!
Segons alguns promotors, el nom DNA té l’origen en els noms dels fills d’en Bijan (Daniela, Nicolas, i Alexandra). Però la forma de l’ampolla i sobretot el dibuixet de la capsa semblen molt la molècula de DNA, de manera que jo diria que els fills son hi tenen massa a veure.
De fet, que faci servir el nom del DNA no és sorprenent. Els noms dels perfums son d’allò més esotèric i ja no hi esperes cap relació amb el contingut. Però la botella de la triple hèlix si que és imperdonable. El DNA és una molècula estèticament preciosa. I el fet de ser una hèlix doble és la clau de la vida a la Terra tal com la coneixem. Associar el nom de DNA amb una triple hèlix és realment mereixedor d’un premi IgNobel. Home! Tampoc li costava tant buscar un biòleg que li ho expliqués!
I el cas és que si que hi ha molècules constituïdes per una triple hèlix. Però un perfum que s’anomenés “Col·lagen” no se si tindria gaire èxit.
5 comentaris :
Això és com allò que vaig comentar del desodorant AXE. La publicitat és per sistema enganyosa. La feina del publicista tracta de vendre el producte i per fer-ho no s'atura davant de res.
Els hamburgueses del Sr Donald no tenen pas l'aspecte que s'anuncia, ni tant sols els del plafons promocionals que tens just al davant del mostrador quan decideixes el que voldràs.
De l'espuma de les cerveses, pots contar quin tipus d'element químic deuen utilitzar per que duri tant, sigui tant concentrada, tingui tant volum i sembli tant... espumosa.
Fins i tot els cotxes que t'anuncien per la tele. Els tècnics de llum són realment genials. Al natural mai resulten tant macos.
I que me'n dius dels anuncis de cremes per la cara, o de les cremes reductores de no se què.. perquè les models tenen 20 anys menys del que tocaria ?
A més els publicistes pensen que tots els potencials consumidors som uns ignorants.
Ens enganyen. Continuament.
Bé... ho intenten amb tots i ho aconsegueixen amb uns quants.
Si. De vegades, alguns anuncis son gairebe insultants. Penses: De veritat es creuen que soc tant ruc? Pero si ho fan, sera que n'hi ha de rucs!
Hola Dan! Feia molts dies que no m´havia pogut passar per aquí, i ja ho trobava a faltar!!El pitjor és que, per culpa d´això, molta gent es pensarà que el DNA és una triple hèlix enlloc d´una doble :S!!! I per cert, a què fa olor el DNA, eeehhh? eeehhhh? ;-)
Doncs depend. Quin dna? els transposons? els introns? els promotors?
cada un deu tenir el seu bouquet
Publica un comentari a l'entrada