Tots som conscients, tot i que potser encara poc, del poder dels medis de comunicació. Qualsevol noticia que aparegui en televisió guanya importància i credibilitat, al menys d’entrada. I desprès costa molt reconduir les coses si el que es va anunciar inicialment no és exacte o simplement està tergiversat. El que passa és que a la llarga les coses s’acabin per saber tot i que, en general, quan la veritat aflora ja tant se val.
Això és el que va passar amb Laika, una gossa que es va convertir en el primer ésser viu llençat a l’espai. Ara ja sabem que la veritat del que li va passar no te gaire a veure amb la història que van explicar aleshores. Però la maquinària de propaganda soviètica d’aquella època no podia permetre’s un fracàs. Desprès de tot, la carrera espacial s’havia convertit en una mena de espectacle propagandístic entre ells i els Estats Units.
La gosseta Laika, (que en rus vol dir “bordar”) va ser instal·lada dins d’un petit habitacle en una càpsula Sputnik II i enviada a l’espai des del cosmòdrom de Baikonur el 3 de Novembre del 1957. Durant prop d’una setmana va estar orbitant la Terra mentre s’enviaven senyals del seu ritme cardíac i altres constants vitals. Finalment, es va administrar una dosi letal de verí en el seu menjar poc abans que la nau tornés a la Terra i es desintegrés durant la reentrada a l’atmosfera.
Prèviament la Laika havia sigut entrenada, junt amb un parell de gossos més, per resistir les acceleracions, per menjar un pinso especial i per aclimatar-se a la immobilitat en la reduïda cabina on havia de instal·lar-se.
El viatge va ser presentant com un èxit de la ciència soviètica i un pas important en el camí que havia de conduir a l’enviament d’un home a l’espai. Però sembla que les coses no van anar exactament així.
El viatge va ser presentant com un èxit de la ciència soviètica i un pas important en el camí que havia de conduir a l’enviament d’un home a l’espai. Però sembla que les coses no van anar exactament així.
Al 1999 ja es va dir que en realitat la Laika havia mort als quatre dies del llançamanet. Però ara s’ha sabut que, en realitat, la pobre gossa va morir molt poques hores desprès del llançament degut a les altes temperatures de la nau i possiblement a la taquicàrdia provocada per l’estrès que devia patir. Per una vegada que hi va haver una conspiració autèntica per ocultar la veritat i ningú en va muntar una teoria!
En realitat quasi tot el que es va dir era fals. Per exemple, també es va vendre la imatge de la petita nau Sputnik orbitant a l’espai. Però en realitat la nau no era tant petita ja que no es va separar del coet llançadora. Això van fer-ho a fi d’aprofitar els sistemes de telemetria del coet per transmetre les constants vitals de la gossa. De fet, és evident que el disseny era prou primitiu. No havien fet prototips ni vols de prova sense gossos dins abans. La carrera espacial no permetia anar a poc a poc.
A rel de la mort de la Laika, es va obrir un debat als països occidentals sobre el tracte dispensat als animals. No se si també va passar al bloc de l’est, però no en tinc notícia. La censura era prou fèrria per allà en aquella època.
El cas de Laika és famós perquè va ser el primer. Però amb els humans també va passar el mateix. També van silenciar morts en accidents a l’espai en el seu temps. La propaganda no permetia els fracassos!
6 comentaris :
No, no, no..., no pots acabar un article, del qual el tema és més o menys conegut, dient que amb "humans" tres quarts del mateix; el lector es queda amb les ganes!.
En tot cas, pots fer-nos cinc cèntims?
Fins ara.
je je.
Em sap greu. El problema es que no acabo de destriar el que son informacions reals dels muntatges i les teories conspiratories.
Sembla que si que van haver accidents amb morts que es van ocultar. Pero també hi ha algun muntatge d'un fotògraf que volia demostrar com es pot manipular la història alterant les fotos. Aleshores va muntar una hisrtoria d'un cosmonauta perdut per l'espai. I molts s'ho van empassar i ho van donar per cert. El cas es que al final no tinc clar que hi ha de cert i que de fals.
Quan tregui l'aigua clara ho poso amb tot detall.
Un minut de silenci per la pobra Laika... a més, pobreta, després de tant entrenament per acabar així... :'(
Ja,ja,ja...
Ok, Dan, tu mateix.
Pobre Laika, que malament ho devia passar! I és que l'ambició humana sovint passa per sobre del que no hauria de passar.
Aquestes històries conspiratòries sobre astronautes accidentats tenen bona pinta... a veure si en un proper post ens en fas 5 cèntims!
Vinga! D'aqui uns dies us explico el que he trobat.
Publica un comentari a l'entrada