Algú va dir una vegada: "No se explicar ben bé la diferència entre erotisme i pornografia, però se distingir-los perfectament". I es que hi ha coses que costen d'explicar amb paràules. No perquè no ho tinguem clar, sinò per les limitacions del llenguatge, o perque son conceptes abstractes tant plens de matisos que quan intentes sintetitzar, simplement es perd. Doncs això mateix és el que passa amb la intel.ligència.En parlar de la intel.ligència, la majoria tenim una idea clara de que parlem. I tots coneixem gent particularment intel.ligent, i altres de especialment "poc intel.ligents". Però una definició de la mateixa intel.ligència no és tant fàcil. Quasi totes serveixen per casos particulars, però no es poden generalitzar. Per això, algú que sembla molt intel.ligent en un determinat camp pot comportar-se molt estúpidament en altres.
I per acabar d'embolicar-ho, es van inventar els tests d'intel.ligència.
De fet, son exactament de Coeficient Intel.lectual o C.I., i la idea original era ben bona. Es tractava de identificar en les escoles els alumnes que tenien més dificultats per seguir el ritme d'aprenentatge. D'aquesta manera, es podia actuar més intensament sobre ells i fer que no perdessin el curs. El que van fer va ser bateries de preguntes que suposadament haurien de poder respondre els alumnes. La puntuació promig que trèien en cada curs era el valor 100. Els que responguessin més, tindrien un C.I. superior i no cal patir per ells. Però els que tinguessin un C.I. clarament inferior eren els alumnes dels que els professors haurien d'estar més pendents.
Cal notar dues coses importants: El C.I. NO mesura la intel.ligéncia. Mesura el ritme d'aprenentatge, que és una cosa molt diferent. I la segona: El C.I. No és un valor fix que tingui cada persona. Cada any pot variar i de fet si es va inventar va ser per veure com anava variant el rendiment de l'alumne.
Però les coses de seguida es van tergiversar. Algú va vendre la idea que si un alumne tenia el C.I. baix, el que volia dir es que tenia poca intel.ligencia i, per tant, no calia perdre el temps amb ells. Més tard algú altre va aplicar-ho als adults i va dedicar-se a comparar grups humans. Si els negres (o els llatins, o els jueus, o els que vulgueu) tenen un C.I. mes baix que els nostres (blancs, xinesos, negres, curiosament sempre els de la raza del que fa el test), no vol dir que no cal invertir en escoles per ells? O que la seva intel.ligencia és intrinsecament menor? Desprès de tot, deien, no hi ha res a fer: El C.I. ho demostra. Finalment algú va arribar a afirmar que la intel.ligència es "allò que mesuren els tests de C.I.".
I de cop, ja ningú va recordar que el C.I. no mesura la intel.ligencia, que no és aplicable sense més als adults, i que no te sentit generalitzar-ho a grups humans.
És útil recordar que el C.I. s'ha fet servir per "demostrar científicament" que unes raçes son superiors a les altres, que els homes son superiors a les dones, que esforsar-se en educar als que en un moment donat no arriben a la mitja és perdre el temps, i tantes i tantes bestieses...
Li tinc una certa mania als C.I. (ja ho haureu notat) o millor dit: a l'us que se'n fa. El C.I. és un bon sistema per seguir com progressen els nens a l'escola. Però poc més.
I si topeu amb algú que presumeix que te un C.I. de 120, no ho dubteu: és un fantasma!
3 comentaris :
No sé per a què serveix el C.I., però conec molta gent estúpida.
(amb "estudis" o sense)
Jo tinc un CI de 120 :-) Jaja, és broma. No me l'he mirat mai i no m'interessa el numeret aquest que em diria si estic per sobre de la mitjana o no. De totes formes, aquests tests de CI mesuren només un tipus d'intel.ligència. I si algú no és bo seguint sèries numèriques, trobant paraules o té poca visió espaial? Això no vol dir que no pugui ser tan o més intel.ligent que una altra persona.
El CI, per qui el sàpiga, és un número més per definir-lo. Però només és això: un número. Recordo fa un temps que en van fer un per la tele i que algú s'ho mirava. Jo vaig passar per allà i els acabaven de dir que fessin una suma de 10 números o així. Jo vaig trobar la solució en menys de 2 segons, perquè la solució es podia trobar aplicant una simple fórmula que jo tinc molt clara. Vol dir això que jo sóc més intel.ligent? Doncs no. Vol dir això que tinc més agilitat mental? Tampoc. Només vol dir que, en aquell cas, sabia la manera ràpida de calcular-ho.
I bé, m'estic enrotllant com una persiana, però a mi sempre m'han agradat els passatemps lògics. A casa hi ha unes quantes revistes que es diuen així, "Logic", i que jo em comprava per fer passatemps. Alguns d'aquests passatemps eren de seguir sèries. Jo ho feia perquè m'agradaven, perquè em divertien, perquè era una forma de calmar els nervis (quan en tenia). Durant un temps, una companya de pis es preparava per no sé què i anava fent testos que ella en deia "dominós", que només eren seguir unes sèries amb dominós. Es veu que a la feina que volia els ho feien fer com a prova per entrar o alguna cosa. Ella era de lletres pures i dures i era incapaç de fer-los i li costava fins i tot entendre les respostes. Jo les trobava sense problema (sense mirar la solució). Jo era més intel.ligent? No. Simplement, jo tenia més pràctica i sempre m'havia dedicat més a això que no pas a altres coses. Trobant la paraula exacta ella era molt millor que jo.
Res, perdona el rotllo. Només que a mi tampoc m'agraden aquests testos. I no m'agrada que només mesurin cert tipus d'intel.ligència. I gràcies per l'explicació, no sabia d'on provenien. Una mica més a favor de les meves teories :-)
Odio els tests per determinar CI i encara més quan es tracta de buscar feina. No pc entendre com encara algú no els ha prohibit (en la forma en que es fan avui dia)
Publica un comentari a l'entrada