Hi ha una idea que m’adono que faig servir amb molta freqüència, tot i que també me n’adono que cada cop està més poc valorada. És un concepte tant senzill, i a mi em sembla tant evident, com el fet que els extrems son dolents. I avui acabo de topar amb un bon exemple.Al diari he llegit que hi ha hagut una protesta per part de l'organització “Igualdad animal” contra el consum de carn. D’aquesta manera volien promocionar el vegetarianisme i el veganisme, i aconseguir que no es consumeixin aliments obtinguts amb el patiment dels animals.
A mi la perspectiva vegetariana, sincerament, no m’entusiasma. Tinc amics vegetarians, i naturalment he anat a restaurants vegetarians i no m’ha desagradat. Però en general no en comparteixo la filosofia. Pertanyo a una espècie de mamífers omnívors i, en conseqüència, m’agrada menjar de tot. No obstant, reconec que no és imprescindible menjar de tot i que, sense excessos, es pot viure perfectament alimentant-se sense incloure la carn a la dieta. Contra gustos...
Però la curiositat m’ha fet visitar la pàgina de “Igualdad Animal” i he tornat a tenir la sensació de trobar-me enfront una idea correcta, malaguanyada per l’excés de cel. I és que en el fulletó de presentació descriuen als animals com “els nostres iguals”, consideren un prejudici discriminar a un individu en funció de la seva espècie (especisme, per analogia amb el racisme) i opinen que és incorrecte pensar que les vaques, les tonyines o les gallines no mereixen el mateix respecte que les persones.
Doncs sincerament, he de discrepar, i molt, d’aquesta posició. Estic totalment d’acord en que els animals, i tots els éssers vius i conscients tenen certs drets. Però en absolut puc acceptar que tots siguin iguals. I molt menys que siguin equiparables als de les persones (de fet, això em sembla una aberració). No se en quin món viuen els de “Igualdad Animal”, però en el món que conec, els animals es maten i mengen els uns als altres. I no veig perquè els humans hauríem de ser diferents. I tinc clar que atorgaré més drets a un primat que a un rèptil. I a un rèptil més que a un insecte. I a un insecte més que a un enciam. I si voleu, a un enciam més que a un bacteri (que també és un ésser viu).
El diari mencionava també que la protesta es feia aprofitant que era el dia internacional sense carn. De vegades em costa entendre les coses. Si a un dels molts indrets del mon on les persones moren de fam els parlen del dia internacional sense carn ens podran dir el nom del porc i amb tota la raó del món.
Tant difícil és trobar el raonable i assenyat terme mig a les coses?
4 comentaris :
Arribar als extrems sempre és dolent, tant per una banda com per l´altra... com molt bé dius, el nostre sistema digestiu, per sort o per desgràcia, està evolutivament adaptat a menjar carn, és més, fa milers d´anys, quan els nostres avantpassats van començar a menjar carn, això els va permetre un excedent d´energia que potser van poder encaminar a altres processos biològics, que, qui sap... van potser fins i tot contribuir a la nostra evolució! L´altra cosa és... encara que mengem carn, això no vol dir que els animals de granja dels que ens alimentem no hagin de tenir un tracte digne (això em recorda a no sé quin restaurant, em sembla que de Hollywood, que serveixen carn de vedella que ha estat tractada com una reina en vida, amb massatges i tot!)
Massatges a la vedella? Com es passen els yankees. Aixo també es un pel indignant.
Jo sóc més carnívor que vegetarià, així que difícilment podria seguir les indicacions d'aquesta agrupació.
Els animals mereixen ser respectats i tenen els seus drets, però equiparar-los a les persones em sembla excessiu. I et dono la raó: els animals es mengen entre ells, no hem de ser diferents en aquest aspecte.
De totes maneres és cert que el consum de carn és molt elevat. Suposo que major al que l'evolució ens demana. I és que fins fa poc menjar carn era un privilegi, i menjar plantes una necessitat.
Publica un comentari a l'entrada