Hi ha una planta molt curiosa a Xile que té associada una llegenda encara més curiosa. És tracta del "Litre" i el seu nom científic, Lithrea caustica, ja avisa que cal anar amb compte amb ell. És una arbre molt freqüent en algunes zones i que segrega unes toxines que poden desencadenar una potent resposta al.lèrgica. Els metges xilens saben prou bé que això acostuma a passar en nens que fan acampada i que, jugant, s'amagen entre matolls de litre.El que passa és que la primera vegada que toques el litre, no passa res. Bé, en realitat si que passa alguna cosa tot i que no es nota gaire: és que el cos es sensibilitza i és la segona vegada que el toques, quan es dispara la al.lèrgia, que en ocasions pot ser molt greu. És un exemple dels processos coneguts com "hipersensibilitat retardada".
El més interessant és el remei que conèixen molt bé els xilens. El que cal fer, per evitar que et passi res és... "saludar" al litre. Quan estàs a prop del matolls de litre els hi dius: "Buenos dias señor litre", i el litre no t'afectarà. Quan 'ho van dir vaig pensar que era una anécdota, però prometo que cada vegada que parlava amb un xilè sobre el litre em va dir que, sobretot, el saludés.
I el millor és que ... és cert! Això de saludar al litre, funciona!
No és cap tonteria. M'ho va explicar un investigador de Santiago. La qüestiò és ben simple. Si saludes al litre, vol dir que el saps reconèixer. I si el reconèixes, no el toques. Això demostra que la sabiduria popular sempre te alguna cosa de certa. D'acord, la salutació no hi te res a veure. Però jo he dit que funcionava, no que funcionés per la salutació.
Ah! I si un dia aneu al jardi botànic de Barcelona, podreu veure un exemplar de litre. No es maco, ni espectacular ni res. De fet, no és una planta que et miris dos vegades.
Però en tot cas. Saludeu-lo i, sobretot, no el toqueu!
8 comentaris :
Curiós, això del litre. I curiosa també la forma que tenen de "salvar-se" de tocar-lo.
Només una pregunta: això que dius que el primer cop que el toques no tens al.lèrgia i si el toques més tard llavors sí, és una cosa que pot passar en poc temps? Vull dir, si jo ara el toco i el torno a tocar al cap d'un minut, ja seria al.lèrgic? O ha de passar més temps? (No és que el vulgui tocar, eh, però m'ha qued
Curiós, això del litre. I curiosa també la forma que tenen de "salvar-se" de tocar-lo.
Només una pregunta: això que dius que el primer cop que el toques no tens al.lèrgia i si el toques més tard llavors sí, és una cosa que pot passar en poc temps? Vull dir, si jo ara el toco i el torno a tocar al cap d'un minut, ja seria al.lèrgic? O ha de passar més temps? (No és que el vulgui tocar, eh, però m'ha quedat el dubte).
Ben curiós, i tant. Ve a ser una mica com allò que es diu per aquí de les ortigues, que si les toques sense respirar no piquen.
Jo no he gosat comprovar-ho mai...
Ei Llum! No es inmediat, ha de passar uns ides entre el primer contacte i el segon (cal que els limfocits seleccionats proliferin i generin cel.lules CD14 de memoria clonals en nombre suficent) Valeeee, el mecanisme es igual. Pero ha de passar un temps.
Zincpiritiione. Jo de petit vaig provar aixo de les ortigues sense respirar, i donc fe que NO funciona!!!
ooooh! que xulo! saludaré el litre si el veig!
Gràcies, Dan. Sento això del doble comentari, no sé per què ha sortit.
Jo també corroboro això de les ortigues: NO funciona!
No, si és que les plantes són com les persones. Les persones 'litre' no fan res en un primer contacte, és quan intentes aprofundir o intimar-hi, que provoquen al·lèrgies. Respecte a les ortigues, tenen moltes facetes i crec que fins i tot respostes diverses segons qui les toca. I fins i tot són comestibles.
Veritablement, els teus escrits em recorden molt bé el centpeus curiós, sempre aprens coses noves, jo escoltava els contes de petit.
Em deixes que reprodueixi aquest escrit teu a ‘Amics arbres · Arbres amics’ ?
Ja em diràs alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada