El retorn del gegant?

Desprès dels dinosaures, l’animal extingit més famós probablement és el mamut. Tots hem vist imatges d'immensos mamuts caminant per planúries gelades o envoltats per humans primitius armats amb llances en una improbable cacera. Però el període glacial es va acabar i amb ell els mamuts. Sols en queden les restes congelades en el permafrost siberià i les tones d'ivori que es treuen d’aquests esquelets.
Però potser algun dia tornarem a veure un mamut viu. Gairebé ja es disposa de les eines per aconseguir-ho.
La clau és, justament, que les restes dels mamuts estan congelades i això ha fet que parts dels teixits no s’hagin fet malbé. Per tant, tenim cèl·lules i ADN de mamut que alguns investigadors mantenen congelat en nitrogen líquid. La qüestió és, hi ha prou material? Està en prou bones condicions? Això ja no està tant clar.
En realitat hi ha dues estratègics per recuperar el mamut. La primera dependria de trobar en algun exemplar congelat cèl·lules germinals en bon estat. Si aconseguíssim uns quants espermatozoides de mamut, es podria mirar de fecundar un òvul d’elefant asiàtic i aconseguir un híbrid. A partir d’aquí, amb encreuaments controlats i amb tècniques de biologia molecular és podria anar augmentant el percentatge de mamut que tinguin els descendents en les successives generacions. Llarg, difícil, però no impossible.
El problema és que, per ara, no s’ha trobat espermatozoides de mamut. Sols es conserva teixit musculat, pell i cèl·lules del moll de l’os.
L’altra alternativa és l'opció “Jurassic Park”. Reconstruir l’ADN del mamut i aconseguir clonar-lo. En aquest cas el que es faria seria agafar un òvul ja fecundat d’elefant, destruir l’ADN que conté (irradiant-lo), introduir l’ADN del mamut, implantar-lo a una elefanta i esperar uns quants mesos fins que neixi el mamutet. Fàcil de dir, extremadament difícil de fer.
I és que cada un dels passos presenta dificultats formidables. No n’hi ha prou amb l’ADN. Cal que s’empaqueti correctament, que es llegeixi correctament, que la resta de la cèl·lula interpreti correctament... De vegades es ven la idea que l’ADN ho és tot, i res mes lluny de la realitat! La gestació, l'embaràs, l'alletament, el comportament... Tot es una font inmensa d'incerteses.
Però si no s’intenta no s’aconseguirà mai. De manera que els hi desitjo molta sort. M’encantaria poder admirar un mamut viu. Per una vegada, i per variar, seriem els causants del renaixement d’una espècie enlloc de la seva extinció.