Una de les forces més famoses, i més poc conegudes és la força de Coriolis. També és una de les que més em va costar de comprendre quan l’estudiava. I al museu de la Ciència, quan en veig la demostració, encara em sembla impossible. És totalment contrari a l’experiència habitual veure un raig d’aigua torçant-se sola!. Potser molts no reconeguin el nom, però segurament hauran sentit a dir que l’aigua cau per la pica girant en una direcció a l’hemisferi nord, i en direcció contraria a l’hemisferi sud. Doncs la força de Coriolis n’és la responsable... o potser no!Sense entrar en detalls, podem dir que la culpa de tot la té el fet que la Terra gira. I que la velocitat de gir és molt gran a l’equador i mínima als pols. Això fa que els cossos en moviment es desviïn de la línia recta i girin cap a la dreta a l’hemisferi nord, i cap l’esquerra si es troben a l’hemisferi sud.
Molt bé! Doncs per això és que, depenent de a quin hemisferi estiguem, els huracans giraran en un sentit o altre, els avions hauran de corregir les seves trajectòries, i l’aigua de la pica gira en un o altre costat. Aquests son els exemples típics que es donen a classe. I a mi mel’s van donar fins i tot a la Universitat.
Doncs la propera vegada que ho sentiu dir recordeu que el tercer exemple, el de l’aigua de la pica no és cert. Perquè es noti l’efecte de Coriolis cal que les distàncies siguin notables. Diguem uns quants quilòmetres com a mínim. Suficient per un huracà o per la trajectòria d’un avió però, a no ser que la pica sigui gegantesca, la direcció de l’aigua en sortir dependrà bàsicament de la forma de la pica i de l’atzar.
N’hi ha prou amb mirar unes quantes piques de casa per verificar-ho. Però la llegenda continua. Suposo que és un exemple massa fàcil i intuïtiu com per desaprofitar-ho. Tot i que tambè és un fet que suggereix que molts professors ensenyen coses que no tenen massa clares.
Potser haria de buscar al meu antic professor de física per aclarir-ho. Desprès de tot, n’hi hauria prou amb observar unes quantes piques.
7 comentaris :
ahir ho vaig estar provant a unaa pica de casa meva, i l'únic que vaig aconseguir és esquitxar-me :P
Homeeee! Els experiments es fan degudament protegits sempre! Xubasquero, ulleres, gorro....
:-)
quan vaig ser Argentina, no ho podia percebre en un pica, però a la tassa del vàter sí. Claríssimament. L'altre exemple que a mi em donaven és que sempre hi ha una via del tren que està més gastada que l'altra, però això no ho he pogut comprovar personalment, jeje
Mery Cherry. Segurament a l'argentina girava en sentit contrari als vaters d'aqui... però no era per la força de coriolis. Segurament seria pel diseny de la tassa.
(quina enveja, argentina... els bifes de chorizo,... els asados,.... el vi de mendoza...MMmmmm)
A mi a la universitat ja m'ho van dir, això que amb les piques no funcionava. Anem a fer més envegeta... A Brasil hi vaig anar i ho vaig voler comprovar. El que passa és que sóc una mica dolenta fent experiments...
Felicitats pel blog! No comento mai però et llegeixo sempre.
Amb això de la força de Coriolis, totalment d'acord. M'ho van demostrar a Mecànica de Fluids, que perquè Coriolis es noti, cal que el sistema tingui un ordre de magnitud de centenars de metres. Les grans masses atmosfèriques com els huracans sí que ho noten, però l'aigua de la pica, de cap manera.
El que diuen dels rails crec que és cert, ja ho preguntaré a algun profe de Ferrocarrils...
he tingut el mateix problema, i et juro que vaig acabar comprovant totes les piques de casa meva perquè era el típic exemple que sempre posaven.Recordo el dia en que em vaig emportar el mestre al laboratori per comprovar que :
1- o no ho entenia o...
2- el que m'estaven explicant no tenia sentit.
Al final , no em va donar la raó però tampoc em va dir que no i al museu de la ciència també hi vaig anar , però vaig acabar per parlar am un amic meu ( i que m'expliqués quina era la seva visió... que jo tenia tot el temps del món !)
Publica un comentari a l'entrada