De vegades l’atzar ens porta sorpreses fascinants que ens fan buscar relacions inexistents entre dos fets que no estan relacionats, però que la nostra ment no pot evitar trobar. I això és el que va passar quan va aparèixer una de les darreres imatges que ha captat el telescopi espacial Spitzer. És una nebulosa, però en mirar-la immediatament ve al cap la imatge de la doble hèlix de l’ADN. Evidentment aquest és el nom amb que l'han batejat: Nebulosa ADN.L’explicació d’aquesta estructura de 80 anys llum de longitud està relacionada amb lleis físiques ben conegudes. De la mateixa manera que hi ha galàxies en espiral, o en forma d’espiral barrada, també es formen estructures curioses degudes a les combinacions de camps magnètics i gravitatoris. En aquest cas, feixos de gas ejectats a gran velocitat (1000 km/s) son distorsionats pel camp magnètic causat pel forat negre del centre de la nostra galàxia.
Per sort, conèixer quin és el mecanisme que ha generat aquesta estructura no li treu gens de màgia. Hi ha imatges que s’acaben convertint en icones, i la doble hèlix de l’ADN n’és una. Avui en dia s’identifica una doble hèlix amb el misteri de la vida, les noves tecnologies i la biologia molecular. I això tambè s'aplica quan l'hèlix doble té l'origen en una estranya llum que ens arriba de l'espai.
I també en el cas de l’ADN hi ha una explicació física per la seva forma. En aquest cas és l’estructura dels enllaços entre els diferents àtoms el que obliga a prendre la forma helicoïdal. Una forma molt més maca que la d'una simple escala recta, estructura que també hauria sigut possible.
El més divertit és que segur que algun dia detectaran el senyal de molècules relacionades amb l’ADN en aquesta nebulosa, igual que les han detectat en altres indrets de l’espai. Aleshores segur que sortiran teories relatives a un missatge que ens envien els Deus, o els extraterrestres, o qui sigui, sobre el nostre origen, en aquell llunyà indret de l’espai.
Senyor! N’hi haurà que seran capaços de muntar una nova religió i tot!
Tant se val. Jugar a trobar les semblances és divertit, admirar la bellesa del cosmos és un plaer i adonar-nos que som la primera generació de la humanitat que té accés a tanta bellesa és fascinant.
8 comentaris :
això me recorda a La Paja en el Ojo de Dios, de Larry Niven, a on la forma d'una nebulosa era la base d'una religió... Així que no em sonarà gens estrany si es crea la religió de la Nebulosa!
Com sempre, un plaer visitar la teua web i conèixer un trosset més del nostre cosmos, gràcies!
Gran llibre "La paja en el ojo de dios". Qui sap si hi ha pajenyos a la nebulosa del ADN (Tot i que tal com eren al libre... quasi millor que no)
Un plaer tenir-te per aqui
gran llibre, efectivament
Que curiós aquest Univers tot plegat!!!Abans de llegir el post, només veure la imatge ja he vist la doble hèlix...deformació professional?jejeej
Senzillament... preciós! Això em recorda al joc de buscar cares i formes als núvols durant una llarga tarda desocupada d´estiu... ;-)
Doncs sí que és curiosa. Però és que és clar que en un univers tan gran hi ha sorpreses a dojo!
Tenint en compte que no se sap segur ni el perque de moltes coses del cosmos que observem, com per exemple els mecanismes de formació de galaxies que menciones. Ni tanpoc se sap d´on surt l´helix d´adn que es replica constantment dins nostre. Generem constantment models, hipotesis, teories, algunes molt versemblants, irrefutables, d´altres, com les moltes que intenten explicar els dos mecanismes que comentava, son, almenys les que actualment s´accepten com a oficials, fragils, fins hi tot inversemblants, per no dir il.lusories.
Home! cet que no sabem moltes coses, i que els models no son segurs... pero inversemblants tampoc diria.
Publica un comentari a l'entrada