No hi ha cap dubte que el cos i la ment son entitats que interaccionen constantment de les maneres més insospitades. I un dels efectes que la ment te sobre el cos és un fenomen ben conegut pels metges, però no tant pels pacients. És la "hipertensió de bata blanca". És un nom curiós però molt ben trobat. Ja sabeu que una de les proves que fan amb més freqüència els metges és mesurar la pressió arterial. És una mesura fàcil, indolora i que dona molta informació. Sobretot perquè la hipertensió pot ser un avís important de risc de malalties cardiovasculars. Per tant, molta gent és conscient dels seus valors de pressió i fins i tot hi ha aparells a les farmàcies per mesurar-la.
Però en la mesura de la pressió es pot donar un fenòmen curiós. En alguns pacients, el simple fet de saber que el metge els la mesurarà fa que aquesta pressió augmenti! L'efecte dels nervis? de la por? de l'aprensió? No està clar el motiu. Desprès de tot ells saben que no els farà mal i que no cal patir. Però no hi fa res. Quan apareix el senyor de la bata blanca, la pressió es dispara. I això és un problema, perquè es pot començar a tractar per l'hipertensió algú que, en realitat no ho necessita!
Per això s'han inventat sistemes de MAPA (mesura ambulatoria de la presió arterial). Un petit aparell que te'l poses al braç i que va mesurant la pressió cada deu minuts durant unes quantes hores. Aleshores es veu que al sortir del centre mèdic, la pressió torna als nivells normals, i que per tant, no cal considerar "hipertensos" aquests pacients.
Com deia, això és una bona prova de l'efecte que poden tenir les emocions sobre fenòmens físiològics. Suposo que també hi haura una hipertensió de l'enamorat, o hipertensió de l'examinat.
I el que més gràcia em va fer va ser descobrir que hi ha metges que tenen la hipertensió de bata blanca... fins i tot quan es mesuren la pressió ells mateixos!!
7 comentaris :
Ara entenc perquè quan vaig passejant pels passadissos amb la meva bata blanca, a la gent li agafa un atac de nervis :P (jejejeje!). Conyes a part, si que és veritat que això passa, i crec que els metges estan per això, per curar-te enlloc de fer-te mal, i molta gent (sobretot la gran) crec que no s´ho acaben de creure... i passa el que passa! També és veritat que en sabem molt poc de nosaltres mateixos, arribant a tenir reaccions d´aquest tipus quan menys ho esperem... com a mínim li donen salsa a la vida (ja no dic sal per no ferir la sensibilitat dels hipertensos que poden estar llegint aquest post)!
a antropologia ens posaven aquest exemple quan ens volien fer entendre el paper del mag-doctor en les tribus aborigens
Nica! Si els agafa un atac... potser no es per la bata blanca! ;-)
Mery, has fet antropologia? Interesada en l'estudi dels homes, eh?
ostres, a mi em donen lipotímies quan vaig al metge, se'm queda la pressió per terra! ho passe fatal.
Osti! A mi em passa sempre!
Fins i tot, quan vaig a donar sang, molts cops no em deixen, perquè dels mateixos nervis de donar sang, em puja tant la tensió i els batecs, que és perillós!
era una assignatura introductòria. Jo venia d'una formació totalment diferent i la veritat és que aquella assignatura em va agradar moltíssim
I pot ser que passi al revés? És a dir, gent que pensa "com que estic a cal metge, aquí no em pot passar res", i es "tranquil·litzi" massa...
Publica un comentari a l'entrada