La primera vegada que vaig veure una foca en un port d’una gran ciutat em vaig adonar que estava en un indret ben civilitzat. I que no és incompatible l’activitat humana amb el respecte pel medi ambient. Evidentment no va ser per aquí que ho vaig veure. De fet, la Mediterrània no és, ni molt menys, un exemple de mar ben cuidat. Però potser les coses van canviant.Tot i que hi ha qui es sorprèn en saber-ho, a la costa de Barcelona hi havia foques i dofins no fa tant de temps. Però la contaminació i la pressió humana els va extingir o foragitar. El cas de la foca està ben descrit. L’últim exemplar de la foca monjo (Monachus monachus i també anomenada “vell marí”), que és la que habitava a la costa catalana, va ser vist per darrera vegada al 1973. De fet, tot i ser l’espècie típica de la Mediterrània, ja gairebé no en queden en aquest mar.
Però hi ha un projecte que pot canviar les coses. Una fundació estudia la idea de reintroduir al vell marí a la Costa Brava cap l’any 2014. És un projecte lent, ja que primer s’establiria a les costes del Sahara Occidental una colònia de foques amb exemplars provinents de Mauritània i posteriorment es portarien cap a alguna cala prop de Cadaqués.
El dubte és la reacció dels pescadors de la zona. Desprès de tot, un dels principals problemes que van tenir en el passat les foques era la pesca a que eren sotmeses per part dels pescadors ja que trencaven les xarxes per cruspir-se el peix que hi havia atrapat. És evident que si la convivència entre foques i pescadors no es pot resoldre, no val la pena fer l’esforç de portar-ne cap.
Però el projecte ha rebut altres crítiques. La població de foques de Mauritània tampoc és gaire nombrosa i té seriosos problemes deguts a la consanguinitat. Treure una cinquantena d’exemplars no assegura l’èxit de la reintroducció a la Costa Brava i pot condemnar a la desaparició la colònia mauritana. D'altra banda, si no es fa res i arriba una marea negra on hi ha la colònia, seria amb seguretat la fi de l'espècie.
De manera que segurament les coses seran més complexes. Caldria cercar exemplars d’altres indrets i barrejar-los. Intentar agafar el mínim nombre possible de cada indret per aconseguir un nombre suficient com per fer la reintroducció en condicions. Adaptar-se a un nou ambient és difícil pels animals. El trasllat i el canvi d’hàbitat fa que molts morin o no es reprodueixen.
Però si fos possible...
Si finalment algun dia tornem a veure foques nedant per les aigües de la nostra costa, pensaré que ens estem tornant un poble molt més civilitzat.
8 comentaris :
Amb tot el que està passant amb les foques m'ho has fet recordar. Em sap molt greu i sobre tot que sigui només per la seva pell i per la moda. Quan vaig ser a Noruega vaig veure els arpons i pells de foca.
De tota manera, encara que no m'agradi hi ha una pregunta que sempre em ronda el cap: no és també així de cruel la Natura? Has vist còm els animals es cruspeixen les seves preses? Has vist com les orques "torturen" les foques fins la mort?
Mai estarè d'acord, però és un argument que no puc refutar. Pots tú?
Salut!
Jo no sé si hi hauria molts problemes o no, pels pescadors i altres col.lectius, a més d´implicacions biològiques... el que si que puc dir és que les foques sempre m´han caigut simpàtiques, i que no em desagrada del tot el projecte! El fet és que em faria por que, enlloc de reintroduir l´espècie, s´intentés fer negoci del tema :S
Omalaled, la natura es cruel, pero per sobreviure. No per estar mes bonica o fer negoci. Son nivells diferents. Una orca no pot sobreviure sense matar foques. Nosaltres si.
Nica. Buf! Segur que algu fara negoci. Sols esperem que sigui un negoci raonable (excursions per fer observacio de foques?)
Estaria molt be tot i que certament s'ha de pensar molt abans de compromètre la colònia mauritana. Quan penso en les foques em venen al cap unes imatges terribles que vaig veure de ben petit, aquelles en que una jove foca blanca, molt maca ella, era brutalment assassinada en ésser-li clavat un pic a la nuca... terrible!
El dia que es fassi un millor us dels cultius d´especies aquatiques en piscifactories o similars, gestionant-ho be, fent un simil amb les gallines que viuen en un corral sortint quan volen a gratar la terra, llavors l´explotació del mar hauria de baixar en picat, en part perque potser no surtiria a compte. Llavors ens podrem plantejar amb mes facilitat la repoblació amb predadors naturals. Ara per ara, crec que seria interessant en llocs on la pesca esta prohibida, quina cara s´els quedaria als submarinistes de les illes Medes (es diuen aixi crec) veient una foca seguir-los durant la inmersió.
Una foca a les medes... Seria genial!
A les illes es persegueix aquest somni des de fa molts anys. No soc gaire optimista, perquè crec que els vells marins, quan veiessin les nostres costes rosegades i plenes de ciment, i les aigües plenes de bosses de plàstic i petroli, girarien cua i tornarien a l'Àfrica.
molt bonic tot, pero complicat, a part de la pressio humana -pescadors, turistes, veranejants, bussos, pijos i demes -, que de ben segur es mes forta que als anys 70, hi hem d'afegir la contaminacio, a part que les foques potser atraurien alguns dels seus depredadors naturals....i a mi m'agrada nedar i bucejar tranquil pel cap de creus...
Publica un comentari a l'entrada