Serps sordes i gats insípids

Dels animals es diuen moltes coses que no son estrictament certes. Això passa sobretot pel desconeixement que en tenim dels seus hàbits en el cas dels animals salvatges. Però no hauria de passar en el cas de les mascotes, que les tenim al davant i les podem observar. I malgrat tot, de vegades els atribuïm actituds o comportaments molt humans però que en realitat no tenen.

Un dels casos més flagrants son les serps. D’acord, ja se que no és la mascota més freqüent, però tampoc és tant estrany trobar qui en té alguna per casa. Doncs recordo un veterinari comentant com molts asseguraven que parlaven amb les serps i que aquestes els feien cas, si més no en algunes ocasions.

Interessant... però impossible. Les serps no poden obeir les ordres de l’amo perquè no les poden sentir. Simplement les serps son sordes. De fet, és que ni tant sols tenen oïda. Poden notar les vibracions del terra, captar imatges, veure els canvis de temperatura i fins tastar la presencia de senyals en l’aire. Poden fer mòltes coses, però no poden escoltar els sons.

I la imatge típica de l’encantador de serps, tocant la flauta i la serp movent-se rítmicament? Senzill: La serp no segueix la música, sinó els moviments de la flauta. Als humans la música ens incita a ballar i per això ja suposem, erròniament, que els altres animals també.

I un altre animal que també té un comportament curiós, en aquest cas en relació amb el menjar, és el gat. Hi ha qui diu que els gats son molt especials amb el menjar, que costa que els agradi, que no se’ls pot entabanar amb una llaminadura com als gossos o als cavalls. Perquè, és clar!, els dolços els han d'agradar, com a tothom.

Doncs això últim no és cert i per un motiu que jo trobo trist. Els gats (de fet tots els felins) no tenen la capacitat de notar el gust dolç. Els mamífers tenim diferents receptors a la llengua pels diferents sabors. Doncs els felins van patir una mutació que fa que el seu receptor pel gust dolç, no funcioni. Per això les combinacions de menjars amb gusts dolços a ells no els diu res. I quan sembla que alguna cosa dolça els agrada, normalment resulta ser el greix que conté, però no pas el sucre.

És possible que al ser animals amb una dieta sobretot carnívora, l’evolució estigués pendent de mantenir els sabors relacionats amb la carn i el greix, i “passés” dels relacionats amb els dolços.

Sigui quin sigui el motiu, deu ser trist viure sense apreciar el sabor de la xocolata, el sucre, la mel o les guminoles.