L’atractiu dels misteris és innegable. A tots ens agrada la sensació, l’esgarrifança que sentim quan ens enfrontem a alguna cosa que no es pot comprendre. Allò que trenca l’odre de les coses. I quan el secret es descobreix, quan el misteri deixa de ser-ho, ens queda un sentiment agredolç. Per això hi ha tantes creences que es mantenen tot i que s’hagi demostrat la seva falsedat. Preferim un engany atractiu a una veritat avorrida.Doncs avui he topat amb un “clàssics” entre els fenòmens misteriosos: L’aura.
Les definicions d’aura que trobes per la xarxa son variades, però es poden resumir en un camp d’energia invisible, excepte per alguns, que ens envolta. En alguns llocs es restringeix als humans. Altres diuen que el tenen tots els éssers vius i finalment n’hi ha que li adjudiquen també als objectes inanimats. Diuen que alguns privilegiats poden veure l’aura i amb això saber sobre l’estat de salut de l’individu. També hi ha les famoses càmeres Kirlian i, més recentment la càmera GDV, que permeten fotografiar-la.
A veure. Que les nostres cossos emeten energia no és cap secret. Emetem com a mínim energia tèrmica i elèctrica. En realitat el que fa la càmera Kirlian és amplificar aquest senyal per impressionar una placa fotogràfica. Però sembla que pels defensors de l’aura aquesta explicació no val. Es veu que si una cosa es pot explicar amb una energia coneguda perd la gràcia. Sempre queda millor parlar de “bioenergia”, sense explicar que coi és això.
Malauradament, de vegades han fet experiments controlats per veure que hi havia de cert en això de l’aura. I no han sortit massa bé. Si es posa una silueta de fusta en forma humana per tapar el cos de l’individu, sembla que els que poden veure l’aura... ja no la poden veure. És a dir, no poden dir si darrera la fusta hi ha una persona o no.
I a partir d’aquí, tota la fantasia misteriosa que vulgueu: nivells aurètics, laberints lluminosos, colors de l’ànima, les set xacres, la llum astral, l’energia orgónica... i un gran negoci al voltant: Venta de càmeres kirliam, curanderos de l’aura, guies per veure la pròpia aura.
Insisteixo. No és que els nostres cossos no emetin energia, que si que ho fan. El problema està en la mística muntada al voltant de l’aura. Que si el color de l'aura indica l’estat anímic, que si controlant els colors de l'aura et pot curar dels mals que t'afecten, que l'aura reflecteix l'estat de salut. Bé, si tens febre emets més calor (energia tèrmica), tampoc té cap misteri, tot i que dubto que sigui això el que diuen que veuen.
Ah! I heu vist alguna vegada una imatge feta de quadrats negres sobre fons blanc? Una que de reüll sembla que apareguin uns inexistents punts foscos en la zona blanca sempre que no miris directament? És un efecte òptic ben conegut, i és que el nostre ull interpreta el que veu de maneres ben curioses. Doncs em temo que moltes de les maneres que proposen per “veure” l’aura es basen simplement en aquests efectes.
Però qui vol que li prenguin un bon misteri?
7 comentaris :
Bonic títol :-)
Amb això dels misteris, suposo que sempre és el mateix: ens crida l\'atenció allò que no coneixem, però un cop conegut, llavors deixa de ser aquell repte, aquella cosa que no sabíem, per convertir-se en una cosa que ja no té misteri. I, per tant, ja no té tant d\'atractiu. O potser sí, en alguns casos.
Amb això de l\'aura, i si jo un dia agafo i m\'invento que veig a les persones amb un fil que els estira cap amunt i que algú des de dalt ens mou com marionetes? I que aquest ésser que ens controla domina algun tipus de telepatia que fa que nosaltres creiem que realment anem cap a on volem? Sí, ja ho sé, se me\'n va la bola, però qui podria dir que el que veig jo és més fals que l\'aura?
I bé, sempre podem fer com els de bola de drac, que quedaven envoltats d\'aquella llum groga! (Ui, fa tant que no ho veig que ja no recordo com en deien).
Ostres, no saps com em costa escriure l\'aura!
Estava segur que el titol t'agradaria.
Si inventes la camara aquesta mira de sser tu la que mogui els fils. Sempre es millor.
I lo de la bola de drac (quins temps aquells, aquelles lluites amb en cèl.lula, aquell follet tortuga,...) parles de quan es transformaven en super-guerrers, oi? Allo si que es un aura, i la resta pamplines!
De totes maneres considero que a la vida, van bé certs misteris, certes maravelles que no son tal, però ens donen "vidilla".
Crec que l’aura, com a tal no existeix, però ens dona la ilu que la nostre energia, el nostre "ser" queda per aqui.... volant..
Forma part de la nostre "inmortalitat" que no es tal.
M'agraden els teus posts, em fas pensar!.
Ui, amb això del títol... L\'altre dia vas escriure \"estranya llum\" en el post de la nebulosa de l\'ADN. Suposo que no ho vas fer expressament, però em va fer gràcia, perquè jo jugo amb les paraules tot sovint.
Jeje, sí, ja intentaré ser jo la que mou els fils.
Sí, em referia a quan es transformaven en super-guerrers. Era tan gran l\'aura que fins i tot els canviava el color del cabell :-) Ui, això em transporta als últims anys del cole i als primers de l\'institut!
Joana. Tens rao. Una certa dosi de misteri dona salsa a la vida.
Que els posts fan pensar es el millor "piropo"
Llum. Em sembla que tornare a mirar algun capitol de Bola de drac
;-)
El cert és que no crec ni en supersticions, ni en mals auguris, ni en destins ni en res. En l'únic que creia era en Déu i ho feia per l'educació que he rebut. Però em costa creure l'existència del Déu catòlic en el món que vivim.
Així que tampoc crec massa que algú, pel fet d'haver nascut amb un dó especial, pugui interpretar el meu estat d'ànim, salut o el que sigui, per l'energia que pugui desprendre el meu cos.
Però be, he d'admetre que creure li dona un cert romanticisme a la vida.
Per això al final jugem al no m'ho crec, pero hi crec, i tot i que se que es fals en faig cas....
Potser els humans estem dissenyats per ser molt creduls.
Publica un comentari a l'entrada