Les illes Sheychelles son una de les coses més properes al paradís terrenal. Platges d’arena blanquíssima, aigües turquesa i cristal·lina, un clima extraordinari, cap animal perillós, un ritme de vida pausat... i L’únic indret al món on creix l’extraordinari “Coco de Mer”.Durant segles, els habitants de la costa est de l’Àfrica havien observat l’arribada a les costes d’unes immenses llavors. Eren com uns cocos, però de dimensions descomunals. Alguns pesen més de trenta quilos! De fet, son les llavors més gran de tot el regne vegetal. Els trobaven a la platja, però ningú sabia d’on provenien i per això els van batejar amb el nom de Cocos de Mar. Curiosament, durant un temps els botànics van pensar que venien portats per les corrents marines des de les illes Maldives. Per això el nom científic és Lodoicea maldivicia. Un error, però quan en van descobrir l'origen el nom ja estava posat.
Ara ja sabem que la palmera que dona els cocos de mer (el nom és en llengua creolé i es pronuncia amb accent francès) viu a les Seychelles... però únicament en una de les illes... i sols en una de les valls de l'illa. Si algun dia hi aneu, no us perdeu la visita a la vall del Mai a l’illa de Praslin. I recordeu que allà està prohibit fumar. No és perquè si, ni perquè els preocupi la vostra salud. El que passa és que la vall és plena de fulles de palma seques i un incendi representaria l’extinció total del coco de mer.
Però la llegenda no acaba aquí. I és que la forma que tenen els cocos de mer havia de disparar la fantasia. Podem dir que son uns cocos un xic indecents. La seva forma recorda molt, però molt, un cul per un costat i uns genitals femenins per l’altre. Naturalment, li van atribuir tota mena de propietats afrodisíaques. Suposo que era inevitable.
I la cosa va augmentar en descobrir que la planta és monóica. Això vol dir que hi ha arbres mascles i arbres femelles. Endevineu quina forma te la flor de l’arbre mascle? Efectivament la natura de vegades deu tenir el dia bromista, i la flor té una pronunciada forma fàl·lica. També aquí en destaca la mida ja que pot arribar a fer un metre de llarg. De nou, la més gran del món.
La llegenda (una altra) diu que cal que algunes nits bufi molt fort el vent per tal que les palmeres mascles puguin vinclar-se prou com per arribar a les femelles i fecundar-les.
Un arbre fascinant el coco de mer. Tant de bo no arribi a desaparèixer.
7 comentaris :
Gràcies por "compartir" aquesta anècdota, ni de lluny la coneixía.
Estic pensant... sols és una idèa és clar..., si plantar un “Coco de Mer”, als llocs que frecuento, impediria que em fumin!.
Ara de debò, curiosa la forma d'aquests fruits i curiós tot el que has explicat.
No aniré mai a aquestes illes, la calor i jo som del tot incompatibles, però sense cap dubte és lo més semblat al paradis.
Un petonet, si no li sembla malament :).
Ja ja! pero si plantes un coco de mer necessitaras un test amb capacitat gegant (per una llavor de 30 kg).
No hi aniras mai (nunca digas de este agua no bebere...) Tampoc fa tanta calor allà.
Un petonet? Em sembla perfecte. Aqui en va un altre :)
Doncs si que és fascinant! no n'havia sentit mai a parlar! Em preocupa el fet que el primer que m'hagi recordat el coco de mer ha estat fa forma del cul d'una dona... em fa adonar que la meva ment és ben simple...
No s'ha provat de poblar altres indrets amb aquest arbre?
Tio! la teva ment no es simple,es que es el que recorda.
Hi ha plantat algun peu del'arbre enjardins botanics,i tambe volen repoblar alguna altre de les illes de per alla. La llauna es que triga uns 25 anys per arribar a la edat adulat(pot viure 200). Caldra paciencia per tenir noves poblacions en marxa
molt interessant, un detallet, la "flor masculina" té la pinta de ser una inflorescència (grup de flors), la flor individual més gran és la Rafflesia arnoldi.
Cert. És la major inflorescència masculina que hi ha.
Una vegada més, moltes gràcies per apropar-nos coneixements nous, meravelloses i sorprenents.
Publica un comentari a l'entrada