Em sorprén l'enrenou que hi ha al voltant del fet que els prínceps han decidit guardar cèl.lules de la sang del cordò umbilical de la seva filla. Sincerament no acabo de veure on és el problema. De fet, el que més em sorprén és que no es faci més sovint, o que no hi hagi empreses que es dediquin a guardar aquestes cél.lules per problemes legals.Ja se que aquí hi ha bancs de cèl.lules de cordò umbilical en alguns hospitals públics i que es consideren com les donacions de sang: Tothom qui en necessiti les pot fer servir. És excel.lent, no cal dir-ho. Però una cosa és excloent de l'altre? Tant costaria guardar la meitat i deixar la resta a disposició pública? Tècnicament no hi ha problema.
En principi, la gràcia de guardar aquesta sang és que contè moltes cél.lules mare. No son cèl.lules mare embrionàries sinò de la sang. Això vol dir que no se'n pot fer un organisme nou a partir d'elles. Tant sols derivats de la sang i de alguns teixits. Però al no ser embrionaries, no hi ha complicacions legals ni ètiques per fer-les servir.
Al ritme que va la recerca en aquest camp, molt aviat es disposarà de teràpies basades en les cèl.lules mare per moltes malalties. La dificultat en la pràctica serà trobar-ne que siguin compatibles. Ja sabeu que un dels problemes en els transplantaments és el rebuig de l'òrgan. El nostre sistema inmunitari és molt efectiu i discrimina perfectament el que forma part de "jo" del que és "la resta del món". Doncs això també és aplicable a les cèl.lules mare. Però les del nostre cordò umbilical no tenen aquest problema. Son part del nostre "jo" i el sistema inmunitari no les atacarà.
Això és una cosa bona però tambè dolenta. Si tenim una malaltia genètica, malament! perquè les cèl.lules del cordò umbilical tambè tindran el mateix problema. Però si es tracta de refer un teixit o coses així, aleshores son ideals. Certament ara mateix tenen poques aplicacions, però cada dia se n'aniran trobant més. És d'aquelles coses que "millor que sobri que no que en falti".
En resum: L'ideal fora que el sistema públic guardés aquestes cèl.lules rutinàriament. Amb sort no es faran servir mai, però de moment, si algú s'ho vol pagar, quin problema hi ha? Que son cèl.lules reials? Ah! Això ja és un altre camp de discusió.
3 comentaris :
Hola, Dan.
Penso que l'enrenou éstà en que el que han fet a Espanya es il.legal i a EUA no. Si dones les cél.lules del cordó a Espanya son per ús públic i no privat i el que ells han fet és per ús privat.
I crec que aquí és on són les queixes. Molt espanols per una cosa i molt americans per unes altres. En fi, ja estem acostumats ;)
Salut!
Ah! còm distingueix el sistema inmunitari que una cèl.lula és seva i no d'un altre? per l'ADN?
Home! estrictament il.legal no es. Es a dir: No es il.legal enviar les cel.lules del teu cordo umbilical alla on vulguis. Com si les vols tirar per la pica. El que no esta legalizat son els bancs de cel.lules de cordo. Es un tema per pensar-hi en tot cas.
Per distingir el sistema inmunitari una cel.lula propia de la resta... Buf! No es per l'ADN. Es molt mes interessant, pero llarg d'explicar. Et prometo un post per aquesta setmana. El tema va mereixer tot un premi Nobel!
A vegades em pregunto perquè sempre hi ha tantes trabes legals en coses tan bàsiques i evidents com aquestes... com més s´aprofito tot, per fins científics, millor! Però fins que no se n´adonin els polítics... seguirem lluitant ;-)!
Publica un comentari a l'entrada