Al final semblarà que tinc mania als pobres periodistes, i res més lluny de la realitat, però és que hi ha vegades que penses... que s’han begut l’enteniment? O és que no llegeixen el que escriuen ells mateixos? Això ho dic per tot el merder que s’ha muntat al voltant de la potabilitat de l’aigua de l’aixeta de Barcelona. Un bon exemple del que cal fer per induir un brot de paranoia sense cap motiu.Miro els titulars i llegeixo “Aigua sota sospita”; “El agua de Barcelona cuestionada”; “Los barceloneses que beben agua del Llobregat tienen más riesgo potencial de padecer cáncer”; “Hervirla no sirve”; “El 8% de los barceloneses bebe agua que supera los niveles de sustancia cancerígena”.
Ostres! La meva àvia, si hagués llegit això, hauria deixat de beure aigua de l’aixeta sense pensar-ho dues vegades i per molt que l’endemà apareguessin noticies dient que no, que no hi ha problema o que tot era una exageració, ja no la farien tornar a beure i a sobre estaria amoïnada per si haurà fet un càncer per culpa de l’aigua.
Que ha passat exactament? Doncs que un informe de Salut Pública de Barcelona de l’any 2006 diu que en ocasions s’han sobrepassat els nivells màxims autoritzats de trihalometans. I com que hi ha dades que relacionen consum perllongat de trihalometans amb el càncer... doncs ja la tenim embolicada.
Però la situació era perillosa? Segueixo llegint un diari (dels que posen grans titulars amenaçadors) i observo que el nivell s’ha superat... en 14 ocasions de les 276 vegades que es va mesurar. Caram! Això no sembla un consum perllongat. Potser és que eren dosis brutals del tòxic? Continuo llegint al mateix diari hi trobo les dades. El màxim autoritzat, en micrograms per litre, és de 150 i les anàlisis van arribar a detectar-ne... 156,6!
En resum. Parlem d’unes substàncies que consumides a dosis relativament altes i durant uns vint anys seguits fan augmentar el risc de càncer. I l’únic que ha passat és que s’ha trobat que en 14 ocasions puntuals van sobrepassar en 5 micres per litre (un 3%) la concentració màxima permesa.
Que se'n deu haver fet del sentit de la mesura de les coses?
Sospito que augmenta molt més el risc de càncer el fet d’estar dempeus en un semàfor respirant el fum d’un autobús un parell de vegades al dia. I, si us plau: si això ho llegeix un periodista aficionat als titulars impactants, que no posi demà que “Científics consideren que l’aire de Barcelona causa càncer”.
Els trihalometans són unes substàncies que apareixen a l’aigua que s’ha desinfectat amb clor. Aquest clor reacciona amb compostos orgànics que tingui l'aigua i el resultat són aquests trihalometans. N’hi ha uns quants tipus, però el més conegut, que segur que us sona, és el cloroform. Recordareu que servia per anestesiar antigament i que era un gas. En realitat és un líquid molt volàtil i per això resultaria igual de perillós prendre una dutxa que beure aigua de l’aixeta. El vapor que alliberés el respiraríem i l’incorporaríem igualment. Això, insisteixo, si els nivells fossin realment elevats i durant períodes de temps d'uns quants anys.
En realitat resultaria molt més perillós no posar clor a l’aigua. Els nostres rius no resulten un exemple d’aigües pures i cristal·lines. Si no es fes res els bacteris creixerien amb molta facilitat i aleshores si que tindríem aigua no potable. I ja podeu imaginar que en el cas dels bacteris, no caldria esperar vint anys per tenir problemes de salut.
Naturalment que cal exigir que no es passin els nivells màxims permesos. Aviat el nivell màxim permès passarà de 150 a 100 de manera que com menys, millor. Les noves dessaladores que han d’entrar en funcionament aviat haurien de garantir-ho i si no ho fan, caldria demanar responsabilitats. Però tampoc cal caure en la paranoia per coses que no són pas un perill real per la salut.
La llàstima és que l’aigua de l’aixeta de Barcelona té mal gust. Perquè resulta molt més barat per nosaltres i respectuós amb el medi ambient. Després de tot, a diferència de l’aigua embotellada, amb l’aigua de l’aixeta no calen ampolles de plàstic, ni camions per transportar-la, ni etiquetes per identificar-la...
10 comentaris :
Per desgràcia la deformació de les notícies per poder oferir titulars impactants ja és una norma de conducta. En aquest cas però el que trobo més greu és la manca de rigor a l'hora de donar les dades per part de l'Ajuntament de Barcelona. Vull dir que els hi va posar molt fàcil als periodistes.
Suposo que és l'efecte "arbre caigut" Des de fa un temps sembla que hi ha alguns que troben un cert delir a fer veure que a Barcelona estem a un pam de l'apocal·lipsi, i si, hi ha coses que funcionen molt malament, però tampoc és això.
Has de comprendre als dels diaris un titular que digues "A l'aigua de Barcelona s'ha superat molt lleugerament els nivells un component potencialment cancerigen en dosis elevades en 14 de 276 anàl·lisis " no ven diaris, a més... titulars tan llargs només els feia l'ABC !!
joan. El mes curiós es que la noticia en el text no eren incorrectes en general. Especificaven que el risc era mínim, que s'havien passat poques vegades i donaven les dades de les mesures. També l'opinió d'experts dient que no passava res. L'únic esbiaixat eren els titulars, que no tenien res a veure amb el text que els acompanyava.
Carquinyol. Si, això de l'arbre caigut si que està passant molt. Sembla que ens recreem en els problemes. I això dels titulars. Home, ja se que no es fàcil, però una mica més segur que podrien esforçar-s'hi.
Jo vaig sentir a la radio que els "consums elevats" (durant 20 anys) que es necessitaven per a que fos "perillos" eren de l'ordre d'uns 50 litres al dia!!
Si et beus 50 litres d'aigua en un dia, dubto que et moris de cancer d'aquí a 20 anys... més aviat per la petada de l'estòmac :-S
Definitivament, quan volen ser alarmistes, es passen quatre pobles
doncs ahir hi havia una carta al periódico d'un home que... espera, saps què? l'enganxo. (es pot, oi? no infringeixo cap dret? bé, si ho faig la treus):
"L'Agència de Salut Pública de Barcelona ha avisat sobre la qualitat de l'aigua de la ciutat. Resulta que en quatre barris del sud hi ha aigua amb uns nivells de substàncies cancerígenes per sobre dels permesos. Ja no és això el que m'indigna, sinó que hi hagi un barem per sota del qual sí que està permès subministrar aquesta aigua. Si bevem aigua que sobrepassa el barem podem contraure càncer en uns 20 anys. Si l'aigua està dins dels barems que marca la llei, ¿quants anys guanyarem? ¿Cinc? ¿Deu, amb sort? És increïble que hàgim de pagar per una aigua que està en mal estat. Vivim en un país adormit, i segurament continuarem contaminant-nos sense que ningú es manifesti en contra. Lamentable."
o sigui, la reacció òbvia (i lògica) de la gran majoria de la gent és... i com hi pot haver cap quantitat acceptable de substàncies tòxiques? aquí sí que falta pedagogia, i no en explicar perquè el tren s'espatlla cada cinc minuts!
Tant la radio com la carta desprenen el mateix concepte erroni. No es que si bevem l'aigua ara agafem càncer d'aquí a vint anys. Es que si bevem (els 50 litres diaris) durant vint anys seguits!, augmenta la probabilitat de desenvolupar càncer.
Buf, si que falta pedagogia. però sobretot sobra alarmisme. Com ens agrada esverar-nos!!
El que dius és valorar l'equació risc/benefici. Aquell mai no ha de superar el darrer.
La resta, la notícia busca sensacionalisme i no massa ben explicada i mal llegida causa alarma.
Sí que és bona la transparència però cal ser molt caute i explicar bé. Són molta gent diferent a interpretar. El teu comentari aclaridor i com sempre perfecte.
En certes ocasions es posa de manifest el gran poder dels mitjans de comunicació i la fe cega que hi té una part de la població i, sobretot els titulars.
Pel que fa a la carta aquesta... A veure també és tòxic viure perquè la vida és la principal
ahir en parlava amb la germana d'això, i aquest això no és el fet de "l'aigua cancerígena", és el fet que els periodistes agafen quatre dades/estadístiques d'un estudi i comencen a interrelacionar els resultats, com si un anés lligat amb l'altre, i com si un provoqués l'altre. analitzant les estadístiques d'aquesta manera, ja poden crear alarma social.
parlo, concretament, del que deien ahir TOTS els diaris: que l'ensenyament a catalunya és una "merda". vaig llegir l'article de la vanguardia i allà només hi havia que paranoia. paranoia resultant de l'anàlisi mal feta d'unes estadístiques. van treure la conclusió, entre d'altres, que els nens a catalunya abandonen l'ESO amb més freqüència perquè no repeteixen tant a primària. jo això no m'ho creuré fins que no vingui un sociòleg i m'ho justifiqui d'alguna manera. si un diu un periodista amb ganes de fotre merder, no m'ho puc creure.
per cert, també es van referir-se a Catalunya com un "país" diferenciat d'Espanaya. això la Vanguardia. em sorprèn. és que per les coses dolentes Catalunya és un PAÍS a part, i per les coses bones és una comunitat autònoma pertanyent a Espanya?
Que s'aclarin... i pensin abans d'escriure.
Exactament el que hauria fet la teva àvia, ho he fet jo. Jo em nego a comprar aigua envasada, més que res perquè no sé si és millor; i cada matí, només llevar-me, bec aigua de l'aixeta. Ara, he agafat por. Pensaré el que has dit.
Publica un comentari a l'entrada