Setmana de la ciència.

Aquest any, la “Setmana de la ciència” té com a motiu estrella el canvi climàtic. És una tria de total actualitat degut a molts fets més o menys mediàtics que han posat en boca de tothom el problema al que ens enfrontem. I això vol dir que durant una setmana tindrem l’oportunitat de sentir parlar a experts en el tema. Però experts de veritat. Climatòlegs, meteoròlegs, físics de fluids...

Val la pena aprofitar-ho, perquè no és freqüent tenir accés directe a la informació per part dels qui la generen. Però ara, almenys durant uns dies, podrem aprendre coses del canvi climàtic, no de boca de periodistes o de tertulians, sinó directament dels científics. I sempre és útil disposar d’aquesta mena d’informació, si més no per evitar que després ens ensarronin amb grans titulars.

Jo vaig tenir la sort d’assistir a la conferència d’inauguració que van donar el Dr. Carles Pedrós-Alió i en Tomàs Molina. I la veritat és que és un plaer quan ensopegues amb persones que parlen de la seva feina, en aquest cas científica, i que ho fan amb claredat i entusiasme. I sempre surts amb alguna idea més clara que abans.

La que més clara em va quedar va ser una frase d’en Tomàs Molina (que he de dir que fa conferències molt més brillants que les seves aparicions a la tele. Potser per disposar de més temps?). El que va venir a dir és: preguntar-se si la Terra és rodona, avui en dia és una pregunta absurda, estúpida. Ja en sabem la resposta i no cal donar-hi més voltes. Igual passa amb si som el centre de l’Univers. També sabem que no i preguntar-s’ho és una ximpleria. Doncs el mateix passa amb el canvi climàtic. Preguntar-se si està tenint lloc un escalfament del planeta per l’acció de l’home també és una pregunta absurda, perquè ara ja sabem que la resposta és afirmativa. Fa vint anys no estava clar, però actualment ja no hi ha cap científic del ram que ho dubti. L’escalfament serà molt gran o menys gran, però hi serà. Tots els models ho preveuen.

De manera que els periodistes o els comunicadors que ho posen en dubte actuen com si posessin en dubte que la Terra és rodona.

També se sap que el fenomen és irreversible al menys pels propers trenta anys. De manera que l’únic que podem fer, que hem de fer, és adaptar-nos i mirar de reduir l’impacte de més enllà de l'any 2030. És una situació semblant a la d’algú a qui li diagnostiquen una malaltia greu. Deixar-se portar pel pànic o la depressió és un comportament poc útil. Abandonar-se, resignar-se i no fer res també és una ximpleria. Començar un tractament, encara que sigui car o dolorós, és l’actitud que ens pot salvar. No és cap garantia, ja ho sabem, però és la millor opció.

I aquesta setmana hi ha un grapat de possibilitats de descobrir coses sobre la magnitud real del problema i les mesures que es poden prendre. I tot vist des de centenars de punts de vista. Una ocasió excel•lent que val la pena aprofitar. Naturalment no tot serà únicament canvi climàtic. Hi haurà actes de tota mena i temàtica, de manera que n’hi ha per triar i remenar.

I, naturalment, aprofito per fer propaganda d’un d’ells. Us recordo que aquest vespre, a les set, presentem a Barcelona el llibre d’aquest blog, “Blocs de Ciència”. Ja sabeu que hi esteu tots convidats.