Conspiracions incompatibles!

Que voleu que hi faci. Tothom té, en més o menys grau, algunes facetes amagades, vicis privats, conductes reprovables... i jo també. És superior a mi, però he de reconèixer públicament que m’encanten les teories de la conspiració. No hi puc fer res. Trobo francament entranyables als “conspiranoics”.

I entre totes, les que destaquen per sobre de tot són, sense cap dubte, les referents a la Lluna. Aquells programes, sempre amb música intrigant de fons, en que plantegen serioses dubtes sobre el que s’amaga rere les imatges de les missions Apol·lo els trobo genials, divertidíssims. És fantàstic que es dediquin a estirar de la manta i treure a la llum pública tot allò que algun govern intenta ocultar amb obscures intencions.

L’únic problema amb el que topo de vegades és que no sé per quina conspiració decidir-me. I és que hi ha tant a triar!

Un bon exemple el tinc en el cas de dos dels grans representants “l’altra veritat”. Dos investigadors incansables dedicats en cos i ànima a desvetllar veritats ocultes. El veterà J.J.Benítez i el rabiosament actual Íker Jiménez. (Si us plau: una mica de música misteriosa per donar ambient...)

Tots dos destaquen en el que fan, però com deia, ara em trobo amb un problema difícil. Fa uns anys, al programa “Planeta Encantado” en J.J. Benítez va emetre un reportatge titulat “Mirlo Rojo”. Allà va desvetllar que un alt comandament militar nord-americà havia desvetllat, sempre des del més absolut secret, que els astronautes de les missions Apol·lo havien descobert restes de construccions extraterrestres quan van arribar a la Lluna. És clar, allò hauria tingut un impacte molt gran en la humanitat i es va guardar en secret. Però ell va aportar una gravació en la que podíem veure els astronautes caminant per l’interior de les restes alienígenes.

Fantàstic! Allò podria demostrar que la Terra és visitada regularment per extraterrestres!!

Però, ai! Aquí entra l’altre ídol. L’Íker Jiménez, que al seu programa “Cuarto Milenio” també a presentat un altre reportatge demolidor per l’obscurantisme de les autoritats de l'època i els seus successors que han mantingut el secret. En realitat el que passa és que mai van anar a la Lluna, que tot va ser un frau filmat a uns estudis de televisió propers a Las Vegas. Aquí també tenim anàlisis de les imatges, gravacions que s’havien mantingut ocultes i en secret, misteriosos moviments dels homes dels serveis secrets americans...

El problema, evidentment, és que les dos conspiracions no poden passar simultàniament! Si van trobar restes extraterrestres a la Lluna, vol dir que hi van anar! I si no hi van anar, no podien trobar res de res! Quina conspiració he de creure? Potser la que mostri les imatges més borroses? Ja se sap que una bona fotografia d’un astronauta a la Lluna no es pot considerar una prova de res, però en canvi una imatge desenfocada i amb talls ha de considerar-se una prova irrefutable.

A més, al vídeo de la Lluna una veu en off va dient que “esta película jamás fue difundida por NASA”, cosa que indica claríssimament l’interès que tenien en ocultar-ho. Oi?

Bé, potser es podria acceptar que hi ha una remota possibilitat que la NASA no la mostrés perquè en realitat no en sabia res de la pel·lícula. De fet, la pel·lícula del J.J. Benítez la va fer un tal Ángel Alonso, que treballava per un Estudi d’animació del País Basc (Dibbulitoon Studio S.L.). Un detall que al vídeo “s’obliden” de precisar.

De manera que potser el que passa és que realment no hi van anar mai a la Lluna. Que el que veiem és un muntatge, i el que no veiem és el que ens hem de creure. En tenim una bona prova al programa de l’Íker Jiménez, quan un periodista li va demanar a l'astronauta Buzz Aldrin si juraria sobre la Bíblia que si que havia anat a la Lluna. La resposta va ser fotre un cop de puny al periodista! Això demostra que ocultava alguna cosa, oi?

O potser tampoc. En realitat, el periodista li va demanar que jurés, però després va afegir que si no ho feia era perquè era un covard i un mentider i...

Home! si has anat fins la Lluna i trenta anys després encara et venen amb aquestes, igual jo també em liaria a bufetades. I pel que diuen de vegades de les fotos trucades, ja en vaig parlar una vegada i no hi insistiré. Tot i que suposo que un dia hi tornaré, perquè és que m’encanta la quantitat de ximpleries que es poden arribar a dir. Però de moment seguiré donant-li voltes al meu dilema:

Qui creure? J. J. Benítez o Íker Jiménez? Mai hi van anar? Hi havia extraterrestres?

No ho se, però segur que... la veritat és allà fora.